El bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, va presidir dilluns a Lluc la missa de commemoració del 125 aniversari de la coronació de la Verge. En la seva homilia Murgui va recordar a tots aquells que han estat protectors del Santuari i testimonis de la fe cap a la Mare de Déu i va fer una crida a la pau després dels últims atemptats terroristes.

Aquest va ser l’acte central que es va dur a terme al santuari que d’aquesta manera celebra el seu any jubilar.

La celebració del 125è aniversari de la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (1884-2009) ha tornat a donar vigoria a l’Església catòlica. Són nombroses les peregrinacions jubilars que han muntat a Lluc de tota manera per renovar la vida cristiana mitjançant la celebració de l’eucaristia i de la penitència, per refermar les promeses baptismals.

Els actes per commemorar tan important efemèride per Lluc es prenen unes setmanes de descans i es reprendran el mes de setembre quan novament el santuari s’ompli de festa en motiu de la seva diada.

La història

El 10 d’agost es compleixen els cent vint-i-cinc anys d’ençà que el Bisbe Mateu Jaume, per delegació del Papa Lleó XIII, coronava pontificalment la imatge de la Mare de Déu de Lluc i del minyonet Jesús que porta en braços. Va ser una gran festa d’alegria i d’exaltació populars amb manifestacions en tots els ordes socials i culturals, el ressò de la qual ha travessat el temps i s’ha fet singularment present en tots els aniversaris jubilars.

El santuari de Lluc és considerat un símbol religiós i cívico-cultural del poble mallorquí. Hi ha contribuït l’escolania de “blauets”, que cada dia canta a la Mare de Déu, en nom de tot Mallorca. Aquest cor infantil, que resideix al santuari, rep una acurada formació humana, religiosa, cultural i musical, i és el segon més antic d’Europa, després de l’escolania de l’abadia de Montserrat (Barcelona), que en va ser el model.

El santuari fou erigit col·legiata pel papa Calixt III el 1456. En temps del prior Gabriel Vaquer, es promulgaren uns estatuts (1526), en els quals destaca l’obligació de celebrar una missa matinal a Santa Maria cantada per sis nins. Aquest grup d’infants és l’origen de l’escolania de “blauets”, confirmada per la butla Pastoralis officii del papa Climent VII, d’octubre de 1531. Se’n diuen així pel color blau de la seva sotana.

El 1586 es construí un edifici per a allotjament dels pelegrins i les seves cavalcadures, que popularment s’anomena “els porxets”. El 1589 es col·loca també el brollador en forma d’estrella de la plaça dels Pelegrins perquè servís d’abeurador. L’actual església, d’estil renaixentista, fou començada el 1622 i acabada el 1691 amb la construcció de la façana. Té planta de creu llatina, amb una sola nau i tres capelles a cada costat, una volta de canó i una cúpula en el centre del creuer. Els arcs i les volades són de pedra viva, treta dels voltants del santuari. Fa 28 metres de llargària per gairebé set d’amplària a la nau.

El 1684 se’n va dedicar l’altar major, però el retaule major, obra de Mestre Blanquer, ja estava acabat el 1629, i la imatge de Santa Maria, que estava en una capella lateral, fou col·locada en el nínxol central. A principis del segle XX, es va completar la decoració barroca de tota l’església, amb el mateix estil del presbiteri, seguint les instruccions de l’arquitecte català Antoni Gaudí.

D’aquesta manera, el seu interior s’assembla certament a una “casa d’or”. Després d’aquesta reforma, el 17 de juliol de 1914, el temple fou dedicat pel bisbe Pere-Joan Campins. Aquest bisbe, un gran protector del santuari, té un monument davant el portal major de la basílica, erigit el 1920.

El 1891, el bisbe Jacint Maria Cervera encomanà, la cura del santuari a la congregació dels Missioners dels Sagrats Cors i nomenà prior de Lluc el seu fundador, el pare. Joaquim Rosselló i Ferrà. El monument al “jardí de la Magnòlia” recorda aquest gran missioner, que reformà l’antiga col·legiata, moralment i materialment. El 1910, el bisbe Pere-Joan Campins, amb el consentiment de la Santa Seu, confià definitivament l’administració de Lluc al dit Institut religiós.

L’església de Lluc ha rebut també diverses distincions honorífiques. Així, el 1707, el rei Carles III d’Àustria li concedí el títol de capella reial i el 1962 el papa Joan XXIII la declarà basílica menor. Ara bé, l’esdeveniment més important va esser la coronació de la imatge de la Mare de Déu, feta pel bisbe de Mallorca Mateu Jaume, en nom del papa Lleó XIII, el 10 d’agost de 1884. En aquesta ocasió, pujaren a Lluc devers 12.000 pelegrins i es va fer una bella corona per a la Mare de Déu, per subscripció popular.