Amb quinze anys recent complits la jove sollerica Catalina Jaume Santos participà al Campionat d’Espanya de ponis celebrat a Segovia entre els dies 21 i 28 de juny, i ja es troba preparant la seva participació al XXV Trofeu S.A.R. Infanta Elena de Salt d’obstacles que es celebrarà entre els dies 13 i 16 d’agost a les instal.lacions de la Reial Club Escola d’Equitació de Mallorca a Bunyola.
Tot i això, Catalina Jaume ha anat participant a totes les proves que ha pogut que s’han anat organitzant a l’illa al llarg de la temporada: Son Molina, Sa Gubia, RCEEM, etc.; proves que han estat ben aprofitades per la joquei sollerica per agafar ritme i agilitat de cara a les properes fites.

Passió pel cavalls
Curiosament l’afició de Catalina pel món dels cavalls va néixer fa poc més de tres anys gairebé de casualitat, quan decidí apuntar-se a muntar a cavall per provar una activitat diferent a les que duia a terme fins a la data.
L’arribada a Son Molina fou per a Catalina el descobriment de tot un món que l’atregué des del primer instant; en aquest sentit les paraules del seu entrenador foren premonitòries quan li assegurà que “el món de l’hípica és un món que o el detestes o l’adores ja des d’un primer moment”, i en el cas de la jove sollerica la seva continuïtat en la pràctica d’aquest esport demostra el seu interès envers el món dels cavalls.
Un entrenador d’alçada
La persistència en la pràctica de l’hípica implicà per a Catalina un major aprofundiment en els aspecte tècnics d’aquest esport, fet que ha duit a terme de la mà del seu entrenador: l’irlandès Sean, que gaudeix d’una àmplia experiència per haver format part de l’equip olímpic irlandès d’hípica.
De la mà de Sean, Catalina ha anat aprenent les diferents tècniques inherents al món de l’hípica i al control dels cavalls, des de la higiene dels animals fins a com muntar-lo i preparar-lo de cara a la competició.
La jove sollerica ha passat diversos exàmens previs a la competició estatal -anomenats galops; enguany ha superat el quart de set- fet que li ha obert les portes a participar en les proves nacionals celebrades a Segovia.
Certament la trajectòria de Catalina ha estat fulgurant, ja que en poc menys de tres anys la seva passió i perseverança en el món de l’hípica li han permès el poder participar en una prova de nivell estatal com ha estat el Campionat d’Espanya de Ponis celebrat a Segovia el passat mes de juny.
Catalina juntament amb 13 representants més -dotze de Son Molina i un del RCEEM- han estat els representants de les Illes Balears en aquesta competició nacional. La sollerica aconseguí quedar onzena en la modalitat de doma i una caiguda en salt li valgué l’eliminació quan anava la primera a falta de tan sols dos obstacles.
Tant Catalina com la seva mare , Àngela, valoren aquesta experiència com a molt positiva i intensa ja que els ha permès poder viure en profunditat el que és una prova d’aquestes característiques amb tot el que suposa de noves experiències: trasllats tant d’animals com personals, noves coneixences i sobretot guanyar en experiència.
L’afiançament de Catalina en el món de l´hípica implicà l’adquisició fa uns cinc mesos d’Idske, una euga belga de 10 anys que s’ha convertit en l’eina de feina de Catalina i Sean de cara a les properes proves. Idske fou campiona d’Espanya del 2008 de complet (doma, cros i salt) en la categoria poni C.
Compenetració
La compenetració entre joquei i euga va esdevenint cada cop més total; de fet Catalina intenta anar cada dia a cuidar l’animal i realitza de dues a tres sessions d’entrenament setmanal. Entrenaments que dirigits per Sean que es centren en aconseguir la perfecció en varis exercicis: bàsicament de salt, alternant amb diversos recorreguts.
Tot i que no és imprescindible comptar amb un cavall propi, sí que és recomanable gaudir-ne d’un quan el nivell de compromís amb l’esport i el nivell de competició supera l’àmbit estrictament local.
La pràctica de l’hípica ha obert a Catalina i a la seva família un món totalment desconegut per als no iniciats; de fet, el que més els ha sobtat és la quantitat de gent que el practica i l’escassa repercussió mediàtica de què gaudeix.
Pel que fa a les despeses que comporta, Àngela -la mare de Catalina – comenta que “realment es tracta d’un esport força car ja que s’ha de mantenir un cavall, així com equipar-lo, pagar les classes, els trasllats i les inscripcions a les proves; la qual cosa representa una despesa important per a qualsevol família, tot això tenint present que fins a la data no hem pogut comptar amb cap tipus de subvenció. Malgrat això, vull deixar clar que no es tracta d’un esport de “pijos” ja que és practicat per tot tipus de gent”.
Una superació constant
Un dels aspectes que cal destacar més del món dels cavalls -i que sovint sorprèn més als neòfits- és l’ampli nombre de participants que el poden practicar ja que és un esport que no demana -en els seus nivells més bàsics- cap requisit força especial; de fet és sovint recomanat no tan sols a infants i a gent gran, sinó també a grups amb minusvalues.
Catalina no acaba de comprendre la por que alguna gent té envers els cavalls, fet que sol atribuir al desconeixement -talment com passa amb les diferents denominacions del cavalls: a les competicions s’estableix una clara distinció entre els ponis i els cavalls; per aquest motiu sovint Catalina ha d’explicar que el fet de participar als concursos en la modalitat de ponis no implica que ho faci en un cavallet de fira sinó que es tracta d’una denominació específica segons l’alçada del cavall.
Al mateix temps la sollerica sol menystenir les possibles caigudes que es poden donar en aquest esport: “el que s’ha de fer en caure és tornar a pujar tot d’una al cavall per no agafar-li por; que ha estat el que jo he fet després de la meva caiguda a Segovia”.
Catalina i Idske, Idske i Catalina són ara per ara un duet que va enfortint la seva compenetració superant les proves que els diferents concursos els posen com a fita; ambdues duen una excel.lent trajectòria exercint una superació constant que ben segur que els reportarà un bon grapat d’alegries més enllà dels èxits que puguin assolir a nivell de competició. A totes dues: sort i endavant!




