
Corria l’any 1964 quan la connexió elèctrica amb Gesa a través del Coll de Sóller va permetre la desconnexió definitiva dels equips de producció d’energia que la societat El Gas tenia a la seva fàbrica del carrer de Sa Mar. Acabava així un cicle en el que Sóller havia estat autosuficient des del punt de vista energètic, i suposava un punt d’inflexió per a la societat sollerica que en pocs anys va veure com deixava de produir gas i electricitat per a les llars solleriques.
Ja han transcorregut més de quaranta anys d’aquella fita que deixava El Gas com a simple comercialitzador d’energia elèctrica però amb el segle XXI l’empresa sollerica ha posat rumb a noves fites que impliquen el ressorgiment de l’empresa. En la que serà una de les inversions més importants que mai haurà fet, El Gas està ultimant la posada en funcionament d’una gran subestació elèctrica amb la que pràcticament quadruplicarà la seva capacitat de transformació d’energia i, conseqüentment, el servei que presta a totes les llars de Sóller i Fornalutx.
La “central elèctrica” tendrà com a finalitat rebre l’energia elèctrica procedent de la xarxa que la connecta amb la subestació de Bunyola -que arribarà a 66.000 volts- per rebaixar-la a 15.000 i així repartir-la cap als diferents transformadors que hi ha escampats per tota la geografia de la vall que transformen l’electricitat als 220 i 380 volts que arriben a les cases.
Però perquè això sigui possible, el conglomerat d’empreses que integra el grup El Gas està duent a terme un important esforç inversor en la construcció d’un edifici i en dotar-lo dels equips tècnics de darrera generació per poder garantir el constant increment de la demanda elèctrica. La subestació s’aixeca en el solar de l’antiga fàbrica del carrer de Sa Mar en un edifici de nova planta amb estructura d’acer saldat i formigó armat. L’edifici compleix els requisits d’una caixa de Faraday, el principi del qual és utilitzat en aplicacions com l’aeronàutica per a protegir als avions dels llamps. Així, l’edifici de la subestació és un volum tancat dissenyat per a excloure camps magnètics que poguessin posar en perill el seu funcionament. També està aïllat acústicament.
A l’interior, la casa ABB ha muntat uns equips de darrera generació. La nau, per tant aïllada de l’exterior, consta de soterrani i una planta baixa compartimentada.
Els baixos s’han concebut per passar-hi tot el cablejat dels equips que hi ha a la plata superior.
Una vegada s’accedeix a l’interior de l’edifici, una porta dóna accés a la “sala GIS”. Al seu interior hi arribaran els fils portant electricitat a 66.000 volts. Uns enormes aparells fan la funció d’interruptor per obrir i tancar la corrent. A aquest voltatge, es necessiten unes claus que estan dins uns recipients metàl.lics completament hermètics ja que contenen un gas per evitar que es puguin propagar els arcs elèctrics, o el que en llenguatge d’anar per casa serien les guspires elèctriques. Des d’aquests interruptors, que s’accionen amb uns pannells totalment digitalitzats, es donarà corrent a tres circuits diferents: un per a Sa Costera, un per a l’anell elèctric de Sóller i un tercer per abastir al Port.
L’energia que passa pels interruptors es canalitza cap a dos enormes transformadors que reduiran l’energia als 15.000 volts. La subestació està concebuda per acollir un tercer equip en cas de necessitat.
Per fer-nos una idea de la capacitat d’aquests transformadors, es pot assegurar que tan sols un d’ells podria abastir tot Sóller i Fornalutx sense passar gens de pena. Cada transformador pesa 32.000 quilograms i al seu interior s’hi acumulen 8.000 quilos d’oli refrigerant.
Una vegada que l’energia es reduïda als 15.000 volts, passa a la sala de distribució. Al seu interior hi ha una filera de mecanismes, tants com a línies que parteixen de la fàbrica d’El Gas, que serveixen per controlar l’energia que es distribueix cap als diferents transformadors que hi ha per Sóller i Fornalutx. Es controla des d’aquí la potència que es subministra a totes les línies de mitja tensió.
Tots aquests equips de darrera generació no tendrien utilitat si no hi hagués la denominada sala de control. Allà, un complex equip informàtic s’encarregarà de vetllar perquè tot funcioni correctament i, per defecte, que l’electricitat arribi a tots els abonats. Des d’aquest ordenador es donen les ordres a tots els aparells que hi ha dins la subestació i, com no, es controla la sortida d’electricitat de la fàbrica. Aquest equip informàtic és el cervell de la subestació i no cal dir que pitjant una simple tecla es podria deixar tot Sóller sense electricitat. Dins aquesta mateixa sala hi ha diversos comptadors on es recull el número de quilovats que arriben a la central i els que es distribueixen per tota la xarxa.
Completa la instal.lació una sala de serveis auixilars per a la realització de maniobres internes de la subestació i un equip de bateries que garanteixen el funcionament de tots els equips en cas de fallida elèctrica. Un grup electrògen situat a l’exterior, amb una potència de 70 kva (suficient per donar electricitat a un bon grup de cases) garanteix que en tot moment la subestació tengui electricitat per al seu funcionament intern en cas que es produesqui un tall en el subministre.
La fàbrica està dotada amb un complex sistema contraincendis d’aigua a pressió i uns depòsits exteriors per a la recollida dels olis bruts procedents dels transformadors.
Al front de la subestació hi ha Pelayo Quirós, enginyer tècnic d’El Gas, i Francesc Peñas que està a les seves ordres. La subestació podria està pràcticament llesta a pesar que no entrarà en funcionament fins l’any que ve, quan totes les connexions elèctriques que ara estan en obres estiguin llestes i arribin els 66.000 volts a Sóller.




