18 de novembre de 2026

Diari digital de la comarca de Sóller

18 de novembre de 2026

Una ullada al fascinant i misteriós món dels taurons


Qui no ha sentit mai fascinació pels taurons? Ja sigui temor o admiració, els taurons són uns éssers que no deixen indiferent. Des del Museu Balear de Ciències Naturals s’ha volgut fomentar el coneixement sobre els diversos taurons que neden a la Mediterrània, més concretament els que habiten les aigües balears. Amb aquest objectiu, el centre ha inaugurat aquesta setmana una nova exposició de caràcter temporal titulada, senzillament, “Taurons”.


L’exposició, situada a la segona planta de l’edifici del Museu, està constituïda per un conjunt de plafons autoreflecants que resulten molt espectaculars. De la mateixa forma s’exposen diverses vitrines amb mandíbules, un petit tauró dissecat i moltes altres peces relacionades amb el món dels taurons. L’estrella de l’exposció però és, sens dubte, la rèplica a tamany real d’una tintorera (Prionace glauca). També s’ha destacar una gran mandíbula de salroig, també conegut com a tauró blanc.


Un acte concorregut


A l’acte d’inauguració de dimecres hi van acudir el batle de Sóller Guillem Bernat, el regidor de Promoció Econòmica Miquel Gual, el director general d’Innovació Pere Morell i el representant de la fundació Sa Nostra Andreu Ramis.
A més també hi van assistir els organitzadors de l’exposició, Carolina Constantino, directora del Museu i coordinadora de l’exposició, i Biel Morey, membre del grup d’especialistes en taurons-IUCN, el principal assessor de l’exposició que romandrà oberta els propers mesos al Museu, a l’espera del futur muntatge de la Sala de Biodiversitat al centre.


Peixos sense escata


Una de les característiques fonamentals del taurons, i que els diferencien de la resta dels peixos, és que no tenen escata, sinó denticles, amb una estructuració i disposició molt semblant a la de les seves dents. Una altra de les característiques que els fan diferents és que la fecundació dels taurons és interna i, a part de les espècies, els taurons neixen vius. En total hi ha unes 400 espècies de tauró, de les quals a les aigües de les Illes se n’han citades unes 30.


Entre aquestes hi trobam el bocadolça (Hexarchus griseus), el salroig (Carcharodon carcharias), el marraig (Isurus oxyrinchus), tauró pelegrí (Cetorhinus maximus), la tintorera (Prionace glauca) o dues espècies ben conegudes pel seu us gastronòmic, la mussola (gènere Mustelus) i el gatí (Scyliorhinus canicula).


La biologia d’un carnívor


Els tauroms són animals de creixement lent, i assumeixen la seva maduresa sexual a edats tardadnes, amb la qual cosa disposen de pocs anys per reproduir-se. A més, les gestacions són llargues, i la majoria d’espècies tenen poca descendència. Tot això té com a resultat baixes densitats d’individus, on la pesca d’uns pocs exemplars és greu per al conjunt de la població.


Els taurons són carnívors, però hi ha una gran diversitat en quant a la dieta. Així, alguns s’alimenten del diminut plàncton (com l’enorme tauró pelegrí), mentre que d’altres arriben a menjar foques, dofins i balenes (com és el cas del salroig).


En relació al seu hàbitat, la majoria d’espècies habiten sobre la plataforma continental, allà on la profunditat de la mar no excedeix els 200m. Allà on les aigües són càlides o temperades existeix més diversitat, mentre que a les aigües fredes el nombre d’espècies de tauró que s’hi poden trobar disminueix. A diferència de les creences populars, hi ha algunes espècies de tauró que poden viure en aigua dolça, i a rius com l’Amazones s’han trobat taurons a 3.700km de la mar.


Cara a cara amb l’extinció


Els taurons han estat pescats des d’antic, sense que això suposés cap perill per la supervivència de les espècies. En els darrers anys, però, ha augmentat de forma progressiva la pressió sobre aquests grans peixos, tant per la pesca com per la sobreexplotació dels oceans que ha tengut com a conseqüència que espècies com la tonyina, peça clau a la dieta de moltes espècies de taurons, hagi estat esquilmada a moltes àrees.


Com tots els grans depredadors, els taurons són uns bons indicadors de l’estat de l’ecosistema. La seva disminució i el fet de que algunes espècies estiguin en perill d’extinció posa de manifesta l’existència de nombroses amenaces a la mar que comporten la degradació del medi marí.


Davant aquesta amenaça creixent, i la possibilitat de que un bon nombre d’espècies de taurons puguin desaparèixer els propers anys, cal una major conscienciació social.


Olis, aletes o pell


De ben antic, la carn del tauró, tant sigui fresca com seca o salada ha format part de la dieta de poblacions costaneres d’arreu del món. A més, del tauró també se n’aprofiten les aletes (Espanya n’és el primer exportador mundial), un dels fets que han agreujat el perill d’extinció d’aquestes espècies. Del tauró també se n’extreuen olis (antigament usats com a lubricants i actualment s’utilitzen en la indústria farmacèutica). La pell i el cartílag també es poden emprar.


A les Balears els taurons han tengut un paper gastronòmic que cal esmentar. Per exemple, a les Pitiüses és tradició assecar i salar taurons i rajades. Les panades, que es poden fer amb mussola o gatí, també són un clar exemple en la utilització d’aquests peixos a les receptes típiques de les Illes.


D’entre totes les espècies de les que es parla a l’exposició, una de les destacades és sens dubte el salroig o tauró blanc, una espèica coneguda mundialment degut al paper protagonista que Steven Spielberg li va donar a la pel.lícula Jaws, a la dècada dels setanta. És un tauró relativament poc conegut, present a totes les mars temperades i càlides. A la Mediterrània es poden localitzar especialment a la meitat occidental, una zona de reproducció. Prova de la seva existència a les Balears n’és la gran mandíbula exposada, i cedida per Pescadors Miró. A pesar de tota la literatura relacionada amb aquest animal, i l’alarma social que sol generar, es tracta d’un tauró en perill d’extinció.


Un altre dels taurons més presents a les Balears és la tintorera, la rèplica de la qual forma part de l’exposició temporal. A pesar que és més abundant que el salroig, les seves poblacions també han patit un gran descens. Pot arribar a mesurar quatre metres de llarg, i viu a mar oberta prop de la superfície.