
El passat 1 d’agost es compliren cent anys del naixement de l’escoltisme de la mà de Robert Stephenson Smyth Baden-Powell. L’estiu de 1907 Baden-Powell -veterà de les guerres Boer africanes, on havia posat en pràctica la utilitat del jovent per ajudar en la reraguarda del conflicte- va organitzar a l’illa de Brownsea, al Canal de la Mànega, el que serà conegut com el primer Campament Escolta de la Història.
Durant vuit dies -de l’1 al 9 d’agost- Baden-Powell posà en pràctica l’ideari que ell pensava que havia de regir la vida plena del món del jovent, sense ni imaginar-se que cent anys després milions de persones de tots els orígens, cultures, principis i creences seguirien difonent el seu pensament arreu del món; convertint l’escoltisme en un moviment d’àmbit mundial que a hores d’ara encara no s’ha aturat de créixer i de donar fruits.
L’ideari de Baden-Powell
L’educació basada en el joc i el contacte amb la natura, juntament amb unes normes que tenen en la no-competitivitat, el progrés personal i el respecte i estimació envers la natura són els principis bàsics que B.P. va voler inculcar als primers seguidors del seu ideari.
El caràcter «higienista» de les activitats que B.P. i els seus seguidors realitzaven en el medi natural, té molt a veure amb el caràcter higienicosanitari que es volia assolir en aquestes activitats a l’aire lliure en contraposició a l’ambient «carregat i malsà» que respiraven les ciutats de l’Anglaterra encara victoriana.
Per altra banda, un compromís seriós que comprometia l’honor i el patriotisme -no podem oblidar, que B.P. posseïa una fèrria formació militar i que havia lluitat de valent en les guerres colonials que mantenia l’imperi britànic , en certs aspectes es deixava entreveure al seu ideari- juntament amb una estricta observació i protecció de la natura formen els elements fonamentals del nou moviment.
El sentit de l’honor escolta s’ha d’entendre -segons B.P.- com un sentit de la responsabilitat i fidelitat a uns compromisos adquirits; compromisos adquirits a través d’una promesa i una llei, i basats en l’educació per a l’acció, el treball en petits grups, les activitats de progrés personal i una vida amb un constant contacte amb la natura. No debades el lema del moviment escolta és «Sempre a Punt»: és a dir, un escolta ha d’estar sempre preparat per a complir els seus deures.
Ara bé, una de les descobertes més importants de B.P. fou la patrulla o petit grup com a marc on l’al.lot pot desenvolupar la seva personalitat en constant relació amb els companys i, com no podia ésser d’altra manera, amb la natura. També gaudí de molta repercussió l’entesa del joc no com a passatemps, sinó com una eina amb àmplies possibilitats d’aplicació i i amb un gran valor pedagògic.
Els valors bàsics del mètode de B.P. seran el compromís religiós amb el país i la idea de fraternitat universal. Les idees de B.P. coincidiren en aquella època (principis del segle XX) amb la d’altres educadors que proposaven un canvi radical en els models educatius escolars i que defensaven la importància de l’activitat, del treball en petit grup, de la formació de la personalitat, de l’atenció individualitzada i del progrés personal.
L’impacte que causaren les idees de B.P. fou impressionant i pocs anys després, l’any 1912, el moviment escolta fou reconegut oficialment a Anglaterra. Un any després, el 1913, el moviment s’expandí per Europa i Amèrica del Nord; arribant com era d’esperar a Espanya.
L’escoltisme arriba a Mallorca
Molt aviat l’escoltisme va fer ecte de presència a la nostra illa; promogut i propiciat pel bisbe Campins, l’escoltisme va aconnseguir una expansió considerable abans de la Guerra Civil. Però la guerra i la conseqüent dictadura propiciaren que durant vint anys no es sentís a parlar de l’escoltisme.
Fou l’any 1954 amb l’arribada d’Eladi Homs i de la seva esposa Maria Ferret, juntament amb el pare teatí Vicens Miró que el moviment tornà a reviscolar: sota la forma d’un escoltisme català i catòlic -forjat en els nuclis de resistència al franquisme- per una banda, i sota la influència d’un escoltisme diferent al català, de caràcter més militarista i espanyolista de l’altra.
Tot i que ben aviat es va fer evident la necessitat de coordinar l’existència i el creixement dels grups escoltes; fou així com l’any 1956 es va crear la primera Oficina de l’escoltisme: l’ODICE (Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme).
Molt ràpidament es creà també el moviment femení, completament separat del masculí -segons manaven les estrictes normes de l’època.
Els dos moviments varen créixer paral.lelament durant molts d’anys i participaren dels actes més importants com eren els campaments Sant Jordi, les assemblees, les diades del pensament,etc. No fou fins l’any 1976 en què els dos moviments es fusionaren en un de sol amb el nom de “Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca”.
Eladi Homs que era profundament cristià i catòlic practicant va cercar sempre la protecció i la col.laboració de l’Església, no tan sols per motius de seguretat sinó per convenciment que l’escoltisme havia de ser catòlic, arrelat al país i amb una identitat pròpia. Aquesta orientació catòlica i catalanista, es traduí en una ferma defensa de la llengua catalana, i s’han mantingut com a dos dels trets bàsics de l’escoltisme fins a l’actualitat..
De la mateixa manera, Eladi Homs volia mantenir un esperit d’obertura i una capacitat d’adaptació als nous temps de forma permanent.
Malgrat les bones intencions, el vessant educador del moviment era duit a terme per aficionats. La bona voluntat, la dedicació, l’esforç i el compromís no podien evitar que es notàs la mancança d’una preparació teòrica més sòlida. A pesar de tot l’escoltisme anava creixent, i per aquest motiu també creixia el nombre de disposats a comprometre’s.
Convé assenyalar la importància que tenien -als inicis- les assemblees, ja que eren l’únic punt de trobada per reflexionar, estudiar i decidir els assumptes de la marxa del moviment. Especialment important fou l’assemblea de 1962 on l’escoltisme deixà de ser una secció d’Acció Catòlica per integrar-se al “Moviment Scout Catòlic” i tenir, sota la protecció del bisbat, autonomia organitzativa.
A partir de l’any 1959 l’escoltisme sofrí un procés d’expansió per tota la geografia mallorquina; tot i que el creixement fou més quantitatiu que qualitatiu
L’Agrupament Capità Angelats
L’any 1961 es constituí el bessó del que seria posteriorment l’Agrupament Capità Angelats sota la direcció del vicari D. Joan Lladó i de Miquel Enric Lladó Pons que en fou el primer cap de colla. Aquest primer grup es constituí engrescant a un grup de joves que anaven al centre parroquial de Cal bisbe. A aquest grup ben aviat el seguí l’agrupament femeni “Valentes Dones” que tengué en Maria Teresa Pui la seva primera cap.
Ja des d’un bon començament , l’Agrupament capità Angelats de Sóller va practicar un escoltisme molt peculiar; influït per l’escoltisme francès sempre gaudí dún cert avantatge i d’una âura de modernitat respecte al de la resta de l’illa.
Tot i això, no fou fins a l’any 1963 quan es constituí oficialment l’agrupament, passant a gaudir de les tres branques que conformen l’estructura base del moviment. Estol, Secció i Guia.A partir de l’any 1978 s’acordà dur a terme la coeducació; per tant l’agrupament masculí i femení s’agrupà en un de sol.
A més l’Agrupament Capità Angelats ha estat prolífic a l’hora d’aportar figures capdaventeres en el món de l’escoltisme illenc: Rosa Rullan, Xim Joy i Rosa Marquès han destacat dins el Comissariat de Mallorca. Però sebs dubte, la figura de més renom és Pep Morell que ha estat cap d’agrupament i delegat diocesà de Mallorca durant varis anys.




