Avui m’agradaria comentar un text de Sant Agustí. Ell va morir l’any 430 i crec que els seus escrits resulten ben alliçonadors pel nostre temps, no sé si vosaltres després de llegir-ho pensareu el mateix.

De vegades, quan les coses no ens van del tot bé, o més ben dit quan no pinten el que nosaltres esperàvem, ens desesperam. I és quan pensam que altres temps foren millors.

Sant Agustí a un dels seus sermons diu que:  “quan ens trobam en alguna tribulació és per a nosaltres advertiment i esmena al mateix temps”. És a dir, que quan nosaltres veiem que les coses no ens funcionen bé, pensam que tot ve en contra de nosaltres, i el sant d’Hipona ens diu que hem de saber llegir el que ens passa, perquè els fets ens parlen: Hem de canviar?

De fet l’evangeli ens convida a que: “els qui sofriran en constància fins a la fi se salvaran”.

Només Crist és el qui ens pot alliberar d’aquestes tribulacions, però pot ser nosaltres ens hem fet enfora de la seva voluntat i necessita de qualque manera fer-nos-ho entendre.

Quan nosaltres ens veiem en aquestes situacions difícils, és quan remugam i renunciam a allò que crèiem que ens podia ajudar, moltes vegades és a Déu mateix a qui renunciam, i és quan pensam alló de “tiempos pasados fueron mejores”. El mateix Agustí ho comenta: “Et trobes homes que murmuren del seu temps, que asseguren que els bons temps foren el dels seus pares. El que sembla que el temps bons foren els passats, i que són bons precisament perquè no són els teus. De l’Adam primer, fins a l’Adam d’avui tot és treball i suor, espines i cards.”

Tal volta molta gent enyora els temps passats, que també tenen la seva càrrega de negativitat i de duresa (treball i suor, cards i espines), el que passa és que oblidam el negatiu del passat i ens quedam sols amb el que jo consider com a positiu per a la meva vida. I en segon lloc no volem assumir la condició present, que porta tota una càrrega de responsabilitat i d’afrontar coses noves, de futur en definitiva.

Sant Agustí acaba dient: “ens escau molt més considerar-nos sortosos que no murmurar contra el nostre temps”.
Certament, el present, avui, ara, aquí, és l’únic que és meu.

Déu et parla, avui, ara, aquí, a través del quotidià, no esperis grans esdeveniments, no esperis que et vengui a treure de la mà de ca teva. Surt, actua, i sobretot cerca’l en l’evangeli de la Bíblia i en l’evangeli de la vida. Els temps passats, són això, passats. Les enyorances no són bones.