Sempre he dit que els politics, de batle per amunt, no em mereixen massa atenció, però sí tots els respectes. Val a dir que els demés, batle i regidors, aquells que regeixen els ajuntaments, tenen, si s’ho mereixen, la meva màxima admiració, perquè els puc assegurar, amics, cosa que presumeixo de saber una mica, que per molt que guanyin no val la pena suportar el que suporten dins les Cases de la Vila i un cop surten al carrer. No tenen descans ni a casa seva.
És veritat que s’hi fiquen perquè volen, però algú ho ha de fer i ho fan ells perquè nosaltres, els ciutadans, els triam cada quatre anys perquè ells es presenten. Manco mal que no aplica la gent allò de “ja ho farà un altra”. Es fa bona la dita de que no hi ha polítics dolents, més aviat ciutadans que passen de tot o… “ja està bé així”… Molt típic amb la gent del carrer i més a les nostres contrades.
Aquesta setmana passada es va celebrar la darrera sessió al Parlament Balear i vaig comprovar, per enèsima vegada, que no van de feina, ni molta ni poca ni gens. Perden el temps amb llocades, insults, males cares i altres herbes. No sé si us heu fixat amb el detall de les cares que fan d’avorriment i més d’una becada es perd entre dissertació i dissertació. Les càmeres els enfoquen i els veus que el cap els cau d’adormits. Algun hi deixarà la pell amb rompuda de cervicals. No puc comprendre com cap d’ells s’ha romput el front amb una carabassotada damunt la cadira del que seu davant… Miracles de nostre Senyor Jesucrist !!!
El que em fa més gràcia però, i aquest ja és el màxim exponent dels mals feiners, és que a l’hora d’aplaudir-se entre ells, els agrada fer-ho més que a un al·lot un “xupaxup”, i com si fos una correguda de bous, no utilitzen com feim la majoria dels humans les dues manetes. Pensau que fins i tot els forasters per fer mamballetes, que en fan tot el dia, utilitzen les dues mans. Ells, els que estan per damunt el bé i el mal, sols n’utilitzen una i amb ella peguen damunt la taula o la cadira no fos cosa que l’esforç els dugués a una depressió o a la trencadura. I què fan amb l’altra mà? La que no utilitzen per fer mamballetes? És un tema que em preocupa de veritat. Jo no vull esser mal pensat però…
Sigui el que sigui, amb el que cobren i la poca feina que fan, ja podrien esforçar-se una mica i aplaudir amb les dues mans o deixar de fer collonades de pegar copets a la taula o a la cadira. Mirau si no van de feina, que en conec un, conseller concretament, que té el despatx a, tirant per llarg i amb línia recte, 500 metres del parlament però, per anar-hi necessita el cotxe i el xofer oficial. Quins bemols amics, quins bemols… El problema però, no és que sols sigui un i d’un color determinat. El problema és que són molts i de tots els colors i, qui paga els mals vicis? Idò el poble. Els que anam a peu i no podem arribar a final de mes.
Són de plànyer i admirar, per contra, aquells polítics de més baixa escala, que no pas categoria humana ans tot al contrari, dels que estic segur que encara n’hi afegeixen dels seus i els costa moltes hores de dedicació i de no dormir. Haver d’escoltar, llegir i aguantar el que aguanten els polítics, per exemple i sense anar més lluny els de Sóller, no és pagat per molt que cobrin. Repeteixo que s’han presentat perquè volen, hi són perquè volen… tot el que vulguin vostès, però des d’aquesta humil columna els don les gràcies i la meva enhorabona a tots. HE DIT TOTS. Jo no ho aguantaria.
Prest els parlaré d’un personatge de la barriada d’El Terreno de Ciutat. Un “fenómeno” que allà li deien en Miquel “Pallissa”, a Sóller un altra nom. Un salvapàtries.
Passin una bona setmana.
