Amic Diego: No sóc molt partidari d’armar polèmiques a través dels mitjans públics, però vistes les seves declaracions fetes públiques a través dels diaris, que són totalment falses, no em queda més remei que contestar-li també públicament per defensar l’honorabilitat de l’associació de la que n’he estat fins ara el president.

No puc entendre com s’atreveix a dir aquestes falsedats tot per confondre i intoxicar l’opinió pública davant unes eleccions; greus declaracions que constitueixen un delicte greu amb motiu suficient per acabar als jutjats.

És totalment fals que en 18 anys no s’hagin convocat eleccions. Vostè sap molt bé que durant els meus quasi catorze anys de presidència s’han convocat eleccions; però no presentant-se cap alternativa quasi sempre érem els mateixos en assumir la directiva.

Amb aquest tema m’agradaria refrescar-li la memòria, dons el març de 2005 convocàrem eleccions a les que vostè presentà una magnífica alternativa amb un resultat de 168 vots a favor nostre i 82 per la seva candidatura. D’aquesta derrota no en parla als diaris perquè o bé no se’n recorda o no li convé parlar-ne.

Ara, a aquestes darreres eleccions, ha tornat presentar una alternativa amb un resultat de 239 vots a favor nostre contra 77 per la seva candidatura que ni tan sols corresponen a sis vots per cada membre del seu equip, encara pitjor resultat que a les anteriors votacions.

Aquestes eleccions no s’han fet com vostè diu “de forma estranya”, sinó que s’han preparat de forma minuciosa amb el reglament en la mà.

En quant a l’atenció als nostres majors tothom sap l’atenció que reben. La Federació publica de tant en tant una revista “Som Majors” que parla de les associacions i a la nostra la qualifica de modèlica i amb els nivells més alts de participació a totes les activitats.

Parlant d’un altre ordre de coses, en quant al que va dir a l’assemblea que baixaria les quotes dels socis a quinze euros, faria més balls cada mes, més festes, més bauxes, bingos… amb la crisi actual, em deman si vostè té una fàbrica de fer miracles.

Per acabar li he sentit a dir en moltes ocasions: “aquí se necesita manor dura”.

I jo li contest: “Valiente panorama nos espera, qué equivocado está usted”. Aquí el que es necessita és molt d’amor, comprensió i tolerància; això no és un quarter. Per a mà dura li aconsell que es torni a enrolar a l’exèrcit. I això és tot de moment. Moltes gràcies.