Era un dia fred, trist, com tan d’altres de l’hivern passat. Estàvem a les portes de Nadal i tots pensàvem en quina manera passar les festes. En especial tu, estimada Antònia, que mai no perderes l’ànim de celebrar el Cap d’Any amb els teus amics i gaudir de la darrera nit de l’any. No eren bons moments, però l’esperança no s’havia perdut.
En el pensament de tots hi eres sempre tu, que aleshores t’havies convertit en el centre de tota la nostra atenció. Eres la nostra nina mimada. La dels teus pares, la dels teus germans, de la neboda i de la que estava en camí. I la dels teus amics.
El destí se’ns va creuar a tots en forma de mala sort. I sobretot per a tu que amb dignitat, enteresa, perseverança, coratge i amb sofriment vares emprendre una dura batalla per aferrar-te a la vida i continuar fent realitat el futur que tots emboçàvem amb tu. Tot junts, al teu costat, vàrem perdre una dura batalla.
En la ment de tots ens queden els records, els bons moments. A ningú mai no se’ns oblidarà l’esforç amb el que lluitares i la valentia amb la que sempre es va forjar el teu caràcter construït en el si d’una família que sempre et va estimar. I que et té ben present.
A tots ens queda ara la teva presència, la teva memòria, els bons moments i la nostàlgia de tantes i tantes coses que vàrem viure amb tu al nostre costat.
Ara fa un any tots vàrem rebre la pitjor notícia que ens podia deparar el Nadal. La llum de l’esperança que tots havíem encès al voltant teu s’apagava per sempre deixant-nos un buit que mai no podrem omplir. Ens deixaves planejant el futur, pensant amb el demà i ens deixaves aferrant-nos al desig comú de la teva benaurança.
Amb l’ànima esqueixada pel dolor i la ràbia d’haver perdut una part nostra acabava tot just fa un any un sofriment que per a tots ens resultava injust, cruel.
De tu sempre ens quedarà el millor, d’aquella persona afable, comunicativa, oberta, constant i ferma que mai no va donar una batalla per perduda.
Des de l’emoció i el dolor que a tots avui ens sorgeix des del més íntim dels nostres sentiments et volem recordar com eres, et volem tenir present i et volem retre un humil homenatge en forma de record. Et volem seguir tenint al nostre costat i de ben segur, allà on siguis, sempre formaràs part de la nostra família. Sempre estaràs al nostre costat. Fa un any et vàrem perdre, però guanyàrem una gran filla, germana, amiga.




