Si poguessis veure les teves estimades muntanyes… estan nevades! El fred s’ha avançat i ha arribat abans que l’hivern. Tota la premsa escriu sobre “la bonica estampa nadalenca”, perquè el Nadal és igual a blanc. Crec que aquest és un dels molts enganys d’aquests dies. Què passa en i amb els llocs on hi fa sol i més de trenta graus? No es celebra?

Aquí es celebra tot per igual: Papa Noel, Sant Nicolau, Els reis Mags, l’amic invisible, les vacances escolars, els menjars i sopars d’empresa i, per suposat, Sant Corte Inglés i Sant Carrefour (malgrat la crisi -perquè hi ha una gran crisi econòmica, saps?)… I tot és més bonic si neva; i com que és més bonic tot queda enrevoltat per una “mant” de felicitat i finalment sembla que el més important cau en l’oblit, el vertader sentit del Nadal, el reunir-se i celebrar el naixement d’un nin…(elimin el vessant més cristià de l’assumpte… o algú sap o se’n recorda del que és la mirra que portava un dels tres “savis”?).

Alguns no ho oblidam del tot i celebram les festes amb els nins, plens d’il.lusió, i, com ells, creiem en la màgia, en la fantasia, en els somnis. Com ells també, ens contagiam de la seva permanent alegria (nevi o faci sol), de la seva energia, de la seva sinceritat i innocència mostrada arreu, però sobretot, com els nins volem creure… I creiem que tot pot ser possible si un ho desitja realment -tots els dies- i que alguns somnis encara que sigui per una vegada, es fan realitat!

Jo vaig somniar que estaves aquí, al teu estimat Sóller, i que no havia passat un any. I que, ja que a la teva família hi ha nins, t’ho passaves chupi guai amb ells i ells amb tu.

Jo vaig somiar que eres aquí aquest Nadal.