Isabel Vallés Serra -75- és una més dels voluntàries que setmana a setmana no dubten en deixar un moment les seves tasques quotidianes per oferir la seva ajuda a qui més la pugui necessitar: de fet, ella és una de les integrants del programa Rebost d’Acció Social de Sóller.
Vallés gaudeix d’una merescuda jubilació després d’haver treballat durant 44 anys com a Cap de Recepció de l’emblemàtic hotel solleric Es Port. Vallés, a més de la seva solidaritat i temps, aporta al grup d’Acció Social un tarannà alegre, obert i comunicatiu que la converteix en un element indispensable per atendre els usuaris de tan necessari programa social.

Pregunta.- Des de quan es dedica a realitzar tasques de voluntariat i per què decidí fer-ho?
Resposta.- Faig de voluntària d’ençà que em vaig jubilar, ara fa una desena d’anys: Vaig decidir fer de voluntària perquè estant avesada a treballar i sense tenir càrregues familiars -els fills ja eren adults- vaig decidir continuar mantenint-me activa i que millor manera de fer-ho que ajudant als que m’envolten. Vaig mirar com ho podia fer i Acció Social m’obrí les portes.

P.- Per què escollí fer de voluntària a través d’Acció Social?
R.- Realment fou perquè coneixia a en Pep Morell i a en Bernardí Seguí i sabia la feina -i sobretot, com la feien- que duen a terme en aquest grup. En un principi, ens trobàvem a l’antiga escola del Fossaret per després passar al C.P. Victòria, on iniciàrem un nou servei a base de punts on la gent podia escollir el que realment necessitava.

P.- Com valora aquest nou sistema de punts?
R.- Molt positivament perquè la gent acaba escollint el que realment necessita; i no se’n duu material que no li fa servei. És un sistema molt pràctic per assegurar les necessitats de cada família usuària, evitant així bosses ja preparades on els usuaris a vegades reben coses que no necessiten ni empren i que acaba als fems -amb la mala impressió que aquest fet genera entre els sollerics que no entenen com la gent pot tirar coses que els han estat donades gratuïtament-.

P.- Quines tasques duu a terme Acció Social a través del Rebost?
R.- Bàsicament coordinar el repartiment de productes alimentaris i de neteja entre els usuaris que ens han estat derivats a través de Creu Roja o dels Serveis Socials de l’Ajuntament. També oferim petites ajudes econòmiques que els usuaris ens retornen amb feines de caràcter social.

P.- I vostè, quines feines hi duu a terme?
R.- Bàsicament, rebre i organitzar els productes que tenim al Rebost i després acompanyar i ajudar en la tria d’aquests productes als usuaris. Tenim diversos torns de feina: dilluns al matí, que es quan reben i organitzam els productes al magatzem; dilluns horabaixa, dimarts dematí dimarts horabaixa que es quan els usuaris poden passar a recollir el que necessiten. Jo form part del grup que treballa els dilluns, tant al matí com l’horabaixa.

P.- Com està essent la campanya de Nadal d’enguany?
R.- Pel que fa a productes nadalencs, ha estat una mica més fluixa que en d’altres any, un fet comprensible si tenim present que fa poques setmanes realitzàrem una recollida d’aliments per als damnificats per la Dana de València. Pel que fa als usuaris, és més o manco com la de l’any passat: hem atès un centenar de persones.

P.- Com s’explica que aquest número no hagi baixat amb les xifres astronòmiques d’aquesta temporada turística?
R.- Molt senzill, basta pensar que molts d’usuaris han de fer front a uns lloguers exorbitants ja que solen pagar entre 900 i 1.000 euros mensuals i el seu sou mitjà quan tenen feina gira al voltant de 1.200 euros. És fàcil de preveure: els costa arribar a finals de mes.

P.- Com reben la seva ajuda?
R.- Són molt agraïts: sovint dic que ells em donen molt més que no el que nosaltres els puguem donar a ells. Aquest tema va lligat amb una certa incomprensió d’alguns sectors locals, dels qual solem rebre crítiques ja que no entenen la feina que duim a terme i sovint ens titllen de perdre el temps. És aquest grup de gent -benauradament no es tracta de la majoria- que se sol excusar dient que els nostres usuaris són desagraïts ja que llancen als fems el que no volen del que els oferim; i em cans de dir-los que no és així ja que -en el cas del Rebost- els usuaris només agafen el que han de menester. Però com diuen en bon mallorquí “és fer retxes dins la mar”, qui no vol entendre una cosa sempre trobarà motius per no entendre-la… i és una autèntica llàstima.

P.- Com és el perfil de l’usuari del Rebost?
R.- Molt variat: tant hi ha el perfil de solleric que viu sol amb baixes rendes, com el de matrimonis ofegats per lloguers abusius, com gent de fora que es troba en dificultats. En aquest darrer cas, sovint ens trobam amb gent sense papers que necessiten un cop de mà amb urgència. Com és lògic, i degut al nostre peculiar organigrama laboral, enfocat al turisme, tenim més usuaris a l’hivern que no a l’estiu.

P.- Recordi com ho ha de fer la gent per poder accedir al seu servei?
R.- Sobretot, i en primer lloc, s’han de posar en contacte o amb Creu Roja o amb els Serveis Socials de Sóller, on estudiaran el seu cas i els indicaran si poden accedir als nostres serveis o no. Un cop ens són derivats, se’ls atorguen una sèrie de punts -depenent de si és una persona sola, matrimoni, si tenen fills…- que es poden intercanviar per productes alimentaris o de neteja; poden venir un màxim de tres mesos seguits, passats els quals fan una petita aturada, i si passat aquest temps, la seva condició de necessitat perdura poden retornar.

P.- Pel que fa al C.P. Victòria, lloc on tenen instal·lat el Rebost; temen algun canvi si aquest espai passa a gestió municipal?
R.- No; hi tenim assegurada la nostra estada. Aquesta fou una de les poques condicions que el rector formulà pel que fa a la possibilitat de passar a gestió municipal.

P.- Com ho ha de fer algú que vulgui realitzar tasques de voluntariat amb aquest grup?
R.- Normalment se sol tenir una conversa amb en Pep Morell Castanyer que és qui s’ocupa de coordinar el grup en línies generals.

P.- Com s’abasteix -i on- el Rebost?
R.- Cada quinze dies feim una llista dels productes que necessitam als supermercats locals -anam girant per poder donar feina a tothom- i a la Cooperativa. En el nostre cas, gairebé tot es paga mitjançant aportacions econòmiques dels nostres benefactors; nosaltres no solem acudir als bancs d’aliments. Ara bé, sí que és veritat que comptam amb material de la Comunitat Europea que ens arriba a través de Creu Roja. Però la major part ho compram nosaltres mateixos, tenint present les necessitats dels nostres usuaris.

P.- Expressi un desig de cara al 2025.
P.- En primer lloc -i de cara als nostres usuaris- m’agradaria molt que no ens haguessin de menester; i en segon lloc -i de cara al món- voldria que s’acabassin les guerres que tant de mal fan i provoquen en la nostra societat; i en un àmbit més particular, només deman que la meva neta, Mariona, creixi amb salut i alegria.

P.- Per acabar, adreci un missatge als sollerics per a aquestes festes.
R.- Només dir-los que siguin solidaris i que pensin que una situació difícil la pot passar qualsevol persona. Bon Nadal i molts d’anys a tothom!