Eugeni Rodríguez (Palma, 1968), va ser nomenat rector de les parròquies de Sóller a les acaballes de l’any 2019, just abans de l’esclat de la pandèmia. Va venir a la Vall des de Llucmajor per substituir a Marià Gastalver, que després d’onze anys partia cap a Lluc per exercir com a prior del santuari. Combina la seva tasca al front de les parròquies de Sóller amb d’altres de caràcter docent i amb diversos càrrecs en el Bisbat de Mallorca.

Pregunta.- Ara ha fet quatre anys que vostè és el responsable de les parròquies de Sóller. Quin balanç en fa d’aquest període?
Resposta. El balanç és molt positiu. Ja coneixia les parròquies de la Vall de Sóller quan era seminarista menor. Fins i tot coneixia seminaristes menors sollerics i havia vingut algunes vegades a Sóller. Sí que és veritat que d’aquell temps al dia d’avui m’he trobat unes parròquies totalment canviades. Me recorda que pels anys 80 hi havia 100 grups parroquials que treballaven dins la comunitat, ara tot és molt diferent. Els temps han canviat i la prioritat de les persones també. Ara és un altre moment i estic molt orgullós de la comunitat que m’he trobat i amb la que faig camí.

P.- De què està més satisfet d’aquest temps a Sóller?
R.- Estic satisfet de tot! M’encanta Sóller i era un poble que sempre m’hagués agradat venir a servir i mira per on. Vaig ser un mal col·lateral de la deixa del Santuari de Lluc pels Missioners dels Sagrats Cors. Mossèn Marià Gastalver va haver de partir a Lluc i un servidor, que sols feia 4 anys que era rector de la Parròquia de Llucmajor, vaig haver de venir cap a Sóller i d’això n’estic molt content.

P.- És fàcil proclamar avui la paraula de Déu entre els joves? I entre els adults? Com ho aconsegueix?
R.- La Paraula de Déu sempre ha estat fàcil de proclamar perquè el missatge del Bon Jesús és clar i llampant. El problema és que és difícil de viure. Seguir Jesucrist costa, perquè el nivell d’exigència i coherència és molt alt. Nosaltres preferim quedar-nos amb un cristianisme més burgès i així ens va a tots. No obstant, per als adults tenim les nostres estonetes de formació un cop al mes els dimecres a la rectoria, veig que agraden i tenen molt d’èxit.

P.- Els fidels han pogut comprovar, d’ençà que vostè és a Sóller, la introducció de canvis en la litúrgia que fomenten l’espectacularitat de les celebracions. També la recuperació d’antigues tradicions (indumentària, cossiers, la representació d’Els Reis, més teatralitat en el davallament). Amb quin propòsit ho fa?
R.- En primer lloc, he de dir que l’home és un esser litúrgic. Tots dins la vida feim rituals, el simple fet de celebrar qualsevol aniversari o el sopar de nadal, etcètera, són rituals que feim perquè necessitem sentir-nos vius. La fe és un sentiment i l’església ho sap; per aquest motiu necessitem de rituals ben preparats que puguin tocar el cor de les persones. La litúrgia és la forma que tenen les persones humanes per expressar el que senten. La litúrgia ben feta ens transporta a Déu i això és el que vull transmetre amb les coses ben fetes.

P.- Esmentava que fa uns anys hi havia més grups parroquials que no ara. Quin estat de salut presenta la comunitat cristiana de Sóller?
R.- La salut de la Comunitat de Cristians de la Vall de Sóller és molt bona. Estic molt content perquè tothom ha agafat la seva responsabilitat en molta cura. L’església o la comunitat no es cosa del prevere sinó de tots els cristians. Per aquest motiu, sempre m’ha agradat que els seglars siguin conscients de que la comunitat la formem tots, i tots han d’ocupar el seu lloc, i a Sóller és així.

P.- Com pensa viure el Nadal que ara s’acosta?
R.- En primer lloc celebrant amb la comunitat cristiana les celebracions nadalenques del Naixement de Jesucrist i després amb la família. Per a un capellà, encara que sembli contradictori, aquestes festes són de relax, de tranquil·litat i de molta pau. Puc descansar de la tasca diària i estressant de la feina a Palma.

P.- L’Església s’ha convertit en una peça bàsica davant la manca d’espais culturals a Sóller. I, de fet, ha muntat una comissió de cultura i ha ofert els espais disponibles. Per quina raó ho fa?
R.- L’església sempre ha estat amb la cultura. Basta fer un recorregut per totes les esglésies i edificis religioses i en tot moment descobrim pintura, escultura, música, etc. El cristianisme sempre ha promocionat tot el que és cultura. Jo crec que la cultura i la fe van de la mà. I no sols ho dic jo! El Vaticà i moltes Conferencies Episcopals de diversos països tenen el que es diu el Dicasteri per la cultura i l’educació. Sóller és un dels pobles de Mallorca que té més associacions culturals i això s’ha de mantenir, s’ha de comptar amb elles i s’han de promocionar. La cultura també és patrimoni religiós i per això l’església ha d’estar en tot moment present.

P.- Com va la restauració de l’orgue?
R.- Fa un any que vàrem començar amb la restauració. Tenim dues fases projectades. La primera la col·locació del motor d’aire i la segona la neteja i arreglo de l’orgue. La primera ja l’hem executada i l’orgue sona, ens ha costat 35.997,50 euros i mitjançant l’apadrinament de tubs hem aconseguit 18.725,43 euros. Encara ens falta més de la meitat per pagar la primera fase. Quan la tinguem pagada passarem a la segona. Serà molt bell recuperar una peça tant important del patrimoni religiós de la Parròquia de Sant Bartomeu de Sóller.

P.- I quin futur pensa que ha de tenir Sa Capelleta?
R.- Tenim un projecte de convertir Santa Maria de l’Olivar en un Centre d’Espiritualitat i respectar lo que sempre ha estat, un lloc de pau, tranquil·litat i de poder trobar-se amb Déu. Ja estem tramitant les llicencies necessàries per poder-ho fer realitat.

P.- Vostè realitza un munt d’activitats, a part de ser rector de les parròquies de Sóller. Es deu això a la manca de preveres? Cap a on camina l’església amb menys sacerdots?
R.- Realitzo moltes activitats perquè sempre ho he fet així: som professor a la Universitat, al CETEM i l’ISUCIR, duc la Pastoral als Col·legis Diocesans a més del Col·legi Sant Pere. La veritat és que ho faig perquè vull i m’agrada i sobretot perquè veig que és una oportunitat per evangelitzar en aquests camps. També crec que tots els qui som cristians hem d’assumir la nostra responsabilitat dins la vida comunitària, els temps han canviat. Un temps posàvem tota la responsabilitat damunt el prevere de cada poble, avui en dia no se pot funcionar així, s’ha de funcionar en sinodalitat, és a dir, tots plegats, i cada cristià essent corresponsable dins la comunitat. I he de dir que a Sóller ho han entès i funciona molt bé.

P.- Veurem algun dia dones ordenades preveres?
R.- No ho sé, no depèn de mi. Però els cristians anglicans ja en tenen. És un tema molt recurrent dins l’església. Dins l’església primitiva hi ha hagut diaconesses i això està documentat. També he de dir que a Sóller la majoria de persones que presten un servei a la comunitat són dones.

P.- Quins són els seus desigs per al futur?
R.- Fer camí dins la vida estimant, sentint-me estimat i deixant el món un poc millor de com l’he trobat.

P.- Quins projectes li manquen executar a Sóller?
R.- Molts! Jajaja! Con que tinc ganes de quedar molts d’anys a servir la Comunitat de Cristians de Sóller sorgiran moltes idees. Per de prompte com a projectes grans que tenim en marxa hi ha: el Centre d’Espiritualitat de Sa Capelleta, arreglar la rectoria de Fornalutx, restaurar la pintura interior de l’església de Sant Bartomeu, arreglar la Capella Baptismal que s’enfonsa, arreglar el campanar de l’Església de Biniaraix. I com ha projectes més senzills tenim en marxa recuperar la Creu Helicoidal del Fossar. I tranquil, sempre sorgiran projectes!