Ramon Arbona Socias -57- és a punt de reconvertir-se en el rei Herodes, personatge que des de fa dos anys interpreta en la representació d’“Els reis d’Orient”, de Llorenç Moyà, que es realitzarà el proper dia 6 de gener a l’interior de la parròquia de Sant Bartomeu a les sis de l’horabaixa.
Arbona és una persona força coneguda a la vall ja que ha treballat en diverses empreses -benzineria, Deixalles i actualment a Fet a Sóller- que li han permès entrar en un contacte directe amb bona part de la població de la vall.

Pregunta.- Com sorgí la idea de formar part de la representació d’“Els reis d’Orient”?
Resposta.- Fou fa tres anys i, precisament -ho record bé- el dia de Sant Bartomeu; record que fou en la mateixa parròquia quan s’acostà en Miquel Socias -director de l’obra- i em proposà directament fer de rei Herodes. Curiosament, no havia vist mai la representació i li vaig dir que si ell pensava que ho podia fer, que tiràssim endavant. A principis de setembre del mateix any em va passar el guió i vaig quedar sorprès de l’extensió del paper d’Herodes i de la feinada que m’acabava de venir a sobre.

P.- Tenia experiència teatral prèvia?
R.- No, en aquest sentit era un principiant total. No havia pujat mai sobre un escenari, però ens posàrem a fer feina i… no va anar tan malament.

P.- Va tenir pànic escènic?
R.- La veritat és que el primer any, el matí abans de la representació vaig tenir una mica d’afonia a la veu -que no anà a més- crec que fruit dels nervis. Però un cop en escena, tot anà passant amb fluïdesa: cal dir que el fet de ser una obra en vers facilita el recordar els teus passatges.

P.- Com afrontà el paper d’Herodes?
R.- Amb molt de respecte: vaig llegir atentament el guió i en Socias em donà algunes pautes: és un personatge que veu perillar el seu regne, i que el vol retenir sigui com sigui; també és un personatge -sobretot al final de l’obra- que se n’adona del que ha fet i acabà ofegat pels remordiments. És un personatge complicat que passa per diferents moments -alegria, por..- que anàrem tractant al llarg dels assajos.

P.- Quantes vegades assagen?
P.- Generalment un cop per setmana -són assajos d’una hora-; sovint jo tenc assajos extra amb gairebé cada un dels personatges que intervenen en l’obra. Val a dir que feim dos assajos generals ja amb la vestimenta -que ens deixa el Teatre Principal- i que són molt importants, ja que és quan t’identifiques més amb el personatge.

P.- Com s’entén que essent Herodes el personatge dolent de l’obra sigui el més recordat?
R.- Crec que és una situació que passa igualment a la vida real: com més dolent és qui fa les coses, més ens en recordam d’ell; si un personatge passa desapercebut -sovint passa amb els personatges bons- és més bo d’oblidar. El mal cala en la nostra memòria fàcilment.

P.- Com definiria al rei Herodes?
R.- Era un rei del seu temps: autoritari, sanguinari, res no li fa por, no té escrúpols i, sobretot, és una persona que ho passa malament al seu interior -avui en dia, seria un malalt mental-.

P.- Què l’atreu d’aquest personatge?
R.- La multitud de facetes que pots representar: crec que representa força bé la psicologia humana, ja que passa per diferents estadis, i no tots encertats. Teatralment, presenta totes les debilitats de l’ésser humà.

P.- Quin fragment de l’obra és el que més li agrada?
R.- De l’obra en general me n’agraden dos: d’una banda, quan -a l’inici de l’obra- el majordom presenta els diferents personatges; i de l’altra, l’arribada dels patges reials. Pel que fa al rei Herodes, també me n’agraden dos: d’un costat, el monòleg inicial on es presenta el personatge; i de l’altre, el final quan Herodes entra en un moment de crisi total i roman desesperat en solitud.

P.- Veu semblances entre el rei Herodes i els polítics actuals?
R.- Ja ho crec -salvant sempre les distàncies-; al cap i a la fi Herodes manipula i controla el destí dels seus súbdits, i és innegable que avui en dia els polítics ens tenen manipulats, sotmesos i controlats.

P.- La seva barba és original o se l’afaita en acabar la representació?
R.- Just en acabar la funció me l’afait i fins a mitjan octubre no me la torn a deixar créixer.

P.- Què destacaria d’aquest muntatge?
R.- La bona sintonia que hi ha, no només amb el seu director, sinó també entre tots els actors, dels qual no vull deixar passar l’avinentesa de lloar les actuacions i el seu ferm compromís en la realització d’aquest projecte.

P.- Com reaccionà el poble solleric a la recuperació de l’“Adoració dels reis d’Orient”?
R.- Pens que molt bé i ho feren amb molta d’il·lusió. En els dos anys que l’hem feta hi ha hagut una bona resposta tant a nivell de persones assistents com de crítica, en general. Pens que els va agradar recuperar la tradició d’anar a veure “Els reis” la diada del 6 de gener.

P.- Quines novetats incorporarà el muntatge d’enguany?
R.- Com ja férem l’any passat, hi haurà un cadafal que permet poder veure millor la representació; seguirem la tònica general del primer any amb algun petit canvi en el vestuari. Com a nota curiosa en la representació d’enguany hi haurà alguna nota -no gaires- sobre l’actualitat sollerica actual que no apareixien en les dues anteriors representacions.

P.- Què diferencia el seu muntatge del que es representa a les Voltes del Parc de la Mar?
R.- La principal diferencia és que la nostra obra es representa a l’interior de la parròquia, mentre que ells ho fan en una zona d’exterior; també cal dir que les pinzellades a nivell polític i social són poques en el nostre cas i moltes a la representació de Ciutat.

P.- Quin paper hi juga el rector?
R.- És l’encarregat del so i dels efectes especials i, sobretot, ens dona un suport total i incondicional a l’hora de fer la representació.

P.- Com veu el panorama teatral local?
R.- Ben magre -a excepció dels muntatges de Corriola i d’alguns muntatges derivats del Consell-, gairebé no hi ha vida teatral en un poble on de sempre n’hi ha hagut molta tant pel que fa a espectadors com als muntatges, i això és una vertadera llàstima. S’està perdent la tradició teatral sollerica: abans totes les festes de barriada finalitzaven amb una obra de teatre i ara són ben poques les que en programen.

P.- I què me’n diu de les infraestructures culturals?
R.- Pitjor encara, si no hi hagués el C.P. Victòria no hi hauria res. Esperem que es faci realitat la gestió municipal d’aquest espai i la situació millori. Pel que fa al Defensora, pens que Sóller té un deute moral i sentimental amb aquest espai; ara bé, sí que presenta algunes mancances com el fet de ser petit i d’una mala comunicació que no sé si el fan l’espai adient per a l’auditori que Sóller mereix. Si bé el Defensora serviria com a sales polivalents, etcètera, pens que l’auditori de Sóller hauria de comptar amb totes les comoditats i necessitats que un auditori per a Sóller mereix.

P.- Per acabar, exposi un desig de cara al 2025 que acabam de començar.
R.- Aniré de petit a gros: per a Biniaraix voldria que es fes realitat el tan desitjat -i promès- aparcament; per a Sóller, demanaria una actuació urgent de cara a la massificació turística que patim de juny a setembre; i finalment, a nivell global, demanaria la fi de tanta guerra i un món en pau.