Després de més d’una dècada allunyats dels escenaris, Inside tornarà a reunir-se demà dissabte 3 d’octubre amb motiu del Festival Bandes Mortes que se celebrarà a la Plaça de les Teixidores. La banda sollerica, que va formar-se a finals dels anys noranta i va desenvolupar una trajectòria marcada per les influències del heavy metal, el rock i el metal dels anys vuitanta i noranta, recuperarà part del seu repertori per a una actuació especial. El retrobament arriba després d’anys de pausa i amb un objectiu clar: tornar a tocar junts i fer reviure les seves cançons davant el públic que els va seguir, però també donar-les a conèixer a noves generacions.
Pregunta.- Com va néixer Inside?
Resposta.- Inside va néixer a partir de la dissolució de diferents grups, sobretot de Viuda Negra. El 1998 Viuda Negra es va separar i, a partir dels músics que en formaven part i d’altres que venien d’altres grups, es va començar a provar de muntar una nova formació. Durant un temps va ser una etapa bastant experimental, amb gent que entrava i sortia, fins que a poc a poc es va anar consolidant la formació que acabaria sent Inside. Al principi fins i tot vàrem provar de fer rock en català i vàrem anar provant coses fins que va entrar Goran, que volia cantar en anglès, i això també va fer que el projecte anàs agafant una altra direcció. El nom també va sortir d’una manera bastant espontània: vàrem proposar quatre o cinc noms i els vàrem anar descartant per votació fins que va quedar Inside.
P.- Que recordau d’aquells primers anys?
R.- El que recordam sobretot d’aquells primers anys és que assajàvem moltíssim. Érem joves, teníem poques responsabilitats i passàvem molt de temps dins el local. Assajàvem com a mínim tres dies per setmana, però hi havia setmanes que podien ser cinc o sis. Els dos primers anys varen ser sobretot d’assajar i compondre, perquè fèiem molt poques actuacions. Les cançons pròpies varen començar a aparèixer pràcticament des del principi: teníem una part del repertori de versions i una altra de temes nostres i, cada vegada que fèiem una cançó nova, llevàvem una versió. No hi havia un pla concret de dir «tal dia començarem a tocar». Vàrem anar fent, assajant, ajuntant idees i component, fins que varen començar a sortir oportunitats. La comissió de festes de l’Horta, ens va animar a sortir a tocar i aquella va ser una de les primeres empentes importants. A partir d’aquí, després de veure’ns, altres comissions també ens varen començar a cridar. Així va ser com, molt a poc a poc, el grup va anar sortint del local i començant a actuar.
P.- D’on venia la inspiració per a les cançons pròpies d’Inside i com era el procés de composició dins el grup?
R.- Venia una mica de tot el que escoltàvem cadascú. No teníem mai un estil completament definit, perquè dins el grup hi havia influències molt diferents. Un podia venir amb una idea que li havia sorgit escoltant un disc o un grup determinat i, a partir d’aquí, els altres hi anaven afegint coses. Un podia dur una idea més pròxima al heavy o al metal i un altre aportar-hi una influència completament diferent. Al final, les cançons eren una mescla de totes aquestes aportacions. El procés de composició era bastant col·lectiu. Normalment, qualcú arribava amb una idea, un riff o una part d’una cançó i, a partir d’aquí, els altres hi anaven incorporant les seves parts. No era una composició tancada que un membre presentàs i els altres simplement reproduïssin, sinó que cadascú anava posant el seu granet d’arena i modificant-la. Per això també costava definir exactament quin era l’estil d’Inside. A nivell d’influències, hi havia sobretot el heavy metal dels anys vuitanta i el metal dels noranta, però també grups com Metallica, Red Hot Chili Peppers o Guns N’ Roses. Cadascú aportava el que escoltava i el que li agradava. I això també es notava quan entrava un cantant nou, perquè la seva manera de cantar i les seves influències acabaven modificant una mica les cançons. Quan va entrar Maria, per exemple, ella venia més del power metal i això va fer que alguns temes agafassin un punt més contundent. Per això, tot i que les cançons podien ser molt diferents entre elles, pensam que totes tenien la nostra firma. No hi havia una fórmula concreta ni un estil que haguéssim decidit seguir: sortia el que sortia a partir de les influències i de les aportacions de tots.
P.- Vosaltres vàreu ser una de les bandes impulsores de la fundació de l’Associació de Músics de Sóller. Quina necessitat detectàveu entre els músics sollerics en aquell moment?
R.- En aquell moment detectàvem que ja no érem simplement quatre músics o quatre grups aïllats, sinó que hi havia molta més gent fent música a Sóller. Hi havia molts músics i grups vinculats a l’Escola de Música, a la Factoria de So i a altres espais, i pensàvem que, si ens ajuntàvem, tendríem molta més força per defensar els interessos comuns. També hi havia necessitats molt concretes, sobretot pel que feia als espais per assajar. Nosaltres mateixos teníem un petit local que havíem hagut d’arreglar i insonoritzar pel nostre compte, amb materials que pagàvem nosaltres i fent nosaltres mateixos les reparacions. La idea era que cada grup pogués tenir el seu espai i autogestionar-lo, però també cercàvem la manera d’aconseguir espais més adequats amb el suport de l’Ajuntament. Per tant, l’associació va néixer amb la idea de fer pinya. Junts podíem tenir més capacitat per demanar espais, ajudes o qualsevol altra cosa que necessitassin els músics, i també per donar més cohesió a tota aquella gent que estava fent música a Sóller. Era una manera d’entendre que, si actuàvem com a col·lectiu, tendríem més possibilitats de tirar endavant projectes que individualment eren molt més difícils.
P.- Han passat vint anys des de la fundació de l’Associació. Com ha canviat l’escena musical sollerica durant aquest temps?
R.- Ha canviat bastant. En aquell moment hi havia molts grups i molta música en directe. Hi havia més espais on poder tocar i es feien concerts amb certa freqüència. Per exemple, hi havia actuacions importants al camp de futbol i es feien concerts grossos cada any, cosa que permetia també que els grups locals poguessin tocar com a teloners de bandes més conegudes.Amb el temps, però, hem anat perdent espais per fer concerts grans i això també ha fet que hi hagi menys oportunitats per als grups locals. Paral·lelament, han anat guanyant pes els DJ i altres tipus d’activitats musicals, mentre que la música en directe ha anat quedant més limitada. També han canviat els gustos i les formes de sortir dels joves. Nosaltres pensam que hi han influït diferents factors, però també és veritat que la societat i els hàbits musicals han anat canviant. Per això ara hi ha la intenció de tornar a fomentar la creació de bandes i la música en directe, perquè durant una època hi havia molta activitat i ara costa més trobar aquests espais
P.- Per què vau decidir separar-vos?
R.- No hi va haver un únic motiu, sinó que varen ser diversos factors. Per mantenir un grup necessites assajar, tenir ganes de fer cançons noves i, sobretot, tenir un objectiu clar. Amb el temps, nosaltres teníem un repertori d’unes quinze o disset cançons i acabàvem tocant moltes vegades les mateixes a les festes de l’Horta, Sant Bartomeu i altres llocs. Aquesta repetició també va anar fent que perdéssim motivació. A més, les circumstàncies personals varen anar canviant. Alguns començàrem a tenir família i disposàvem de menys temps, i també hi havia diferents maneres d’entendre cap on havia d’anar el grup. Un moment important va ser després de treure el disc: alguns pensaven que s’havia de promocionar i donar-li continuïtat, mentre que no tots teníem la mateixa visió sobre què havíem de fer a partir d’aquí. També ens va faltar una figura que ens ajudàs a marcar una mica el camí, com un mànager o un productor. Algú que digués: ara toca compondre, ara ens tancam a escriure, després preparam una gira i sortim a tocar. Sense aquest objectiu clar, a poc a poc el grup es va anar apagant. Al final, com ha passat amb molts grups bons, ens vàrem acabar fonent dins el local.
P.- Com ha estat el retrobament després de tants anys?
R.- Ha estat molt positiu, sobretot perquè no volíem tornar a fer el grup com abans, amb un any sencer d’assajos i una activitat contínua. La idea era preparar-ho per al concert de Bandes Mortes i, per això, ens vàrem plantejar fer només un mes aproximadament d’assajos i preparar un repertori més curt, d’unes cinc o set cançons, en lloc de les catorze o divuit que podíem tocar antigament. Al principi va costar. En el primer assaig hi havia coses que pensàvem que teníem oblidades i no ens acabaven de sortir. Però després d’escoltar les cançons i tocar-les dues o tres vegades, la memòria muscular va començar a fer la seva feina i moltes parts varen tornar a sortir. El primer assaig va ser bastant fluix, el segon també, però a partir del tercer ja començàrem a veure que la cosa anava agafant forma. També ens ha animat molt veure que hi havia gent que ens demanava que tornàssim a tocar. Hi havia aquesta il·lusió per part de persones que ens havien escoltat en aquella època, i això ens va donar una empenta per tornar-ho a intentar. Ara encara estam assajant i sabem que les cançons no sonaran exactament igual que fa quinze anys, perquè nosaltres també hem canviat i les interpretaríem d’una altra manera. Però precisament això forma part del retrobament.
P.- Que pot esperar el públic que vindrà demà?
R.- El que podem dir és que ho donarem tot perquè la gent s’ho passi bé. Volem que la gent que ja ens havia escoltat en aquella època pugui recordar aquell moment i tornar a gaudir de les cançons, però també que les persones que no ens havien escoltat mai puguin descobrir el grup i passar-s’ho bé amb el concert. Serà un repertori més curt que els que fèiem abans, però intentarem que sigui intens i que la gent gaudeixi. També hem preparat alguns CD que repartirem durant el concert perquè qui vulgui pugui endur-se un record d’Inside.
P.- Que esperau vosaltres?
R.- Al final, després de tants anys, el que més il·lusió ens fa és tornar a pujar a un escenari junts i veure com respon la gent. Sabem que hi ha expectació entre persones que ens coneixien d’aquella època i que tenien ganes de tornar-nos a veure tocar. També ens agradaria que fos una manera de recuperar una mica aquell ambient que hi havia abans al voltant dels grups i de la música en directe. No sabem exactament què passarà el dia del concert, però sí que tenim ganes de gaudir-lo nosaltres i que el públic el gaudeixi tant com nosaltres.
