Catalina Martorell Sabater -82- és una de les integrants de la Confraria del Sant Sudari que un any més tornarà a sortir en processó durant les cerimònies religioses de la propera Setmana Santa que diumenge 13 d’abril, Diumenge del Ram, iniciarà la seva singladura.
Martorell, originària de Palma -de la barriada dels Hostalets-, ha viscut en diversos indrets per mor de les vivències familiars fins que finalment arribà a Sóller -després de passar per Deià – on es casà i formà una família.

Pregunta.- Des de quan participa en les processons de confrares?
Resposta.- Des del 2000 i sempre ho he fet en la Confraria del Sant Sudari; és a dir, enguany farà 25 anys. El primer any en què sortí la confraria no hi vaig poder assistir perquè tenia mon pare malalt, vaig haver d’esperar el 2000 per estrenar-me com a confrare.

P.- Què la va dur a fer-ho?
R.- Bàsicament, l’amistat que tant jo com la meva família tenim amb la figura de Juan Antonio Darder, cap de la confraria. Darder era el nostre metge de confiança -i amic personal tant dels meus pares com meu- i puc dir que el conec de tota la vida; de fet, mon pare ja treballava amb son pare fent de xofer, la qual cosa evidencia la confiança existent entre ambdues famílies. La meva germana, Magdalena, que juntament amb el seu espòs són confrares de la Mare de Déu del Carme de Palma, fou qui dissenyà el vestit del Sant Sudari de Sóller, juntament amb en Juan Antonio Darder.

P.- Què recorda de les processons de la seva infantesa?
R.- No gaire cosa, vivia a Deià i d’allà no en tenc record. Sí, que record processons a Sóller que eren força participades.

P.- Com han canviat les processons amb el pas del temps?
R.- Jo pens que han canviat molt. Quan jo vaig començar -el 2000- coincidí amb una remuntada en el número de confrares en totes les confraries, però actualment vivim una davallada pel que fa al nombre de confrares. Record que abans fins i tot el Sant Sudari comptava amb un pas: primer fou un àngel i després passà a ser el Sant Sudari que jo mateixa havia cosit.

P.- A la seva família hi havia tradició de confrares?
R.- El meu padrí patern ja ho era; però òbviament d’aquesta època no en tenc record perquè no ho vaig viure. Ara bé, la meva germana i el meu cunyat són confrares a Palma; i aquí, a Sóller, a més de jo també ho són la meva filla, la meva nora i el meu net.

P.- En quines processons participa?
R.- En totes. La del Dijous Sant, la del Divendres sant i la del Dissabte Sant que organitza el Sant Sudari al cementeri -precisament quan acaba aquesta vaig a l’església a la vigília fins a les dotze del vespre-.

P.- Ha pensat en deixar de fer de confrare en alguna ocasió?
R.- Precisament enguany havia pensat retirar-me, però no he signat cap document enlloc. Si hi ha salut, igual m’anim i hi particip qualque any més. Som la penitent més veterana de la confraria del Sant Sudari, i crec que de totes les confraries de Sóller. El que m’anima a fer de confrare són les sensacions bones que sent quan hi faig i l’orgull de fer de confrare.
P.- Com viu el fet de participar en els actes de la Setmana Santa? Participa únicament en les processons?
R.- Ho visc amb molta d’estimació i, sobretot, amb molt de respecte: un respecte que trob que s’ha anat perdent amb el pas del temps. Sol participar en tots els actes de la Setmana Santa: des del Diumenge del Ram fins a la processó de l’Encontre. Són unes dates molt especials que es viuen amb intensitat i amb respecte.

P.- Quin és el moment que li agrada més de la Setmana Santa?
R.- Sens dubte, el Davallament: trob que és un acte molt emotiu el poder contemplar com es davallà el cos de Jesucrist mort a la Creu. Té una gran càrrega simbòlica i espiritual.

P.- És partidària d’anar a les processons coberta o destapada?
R.- Tapada perquè hi particip com a penitent; pens que els penitents hi han d’anar tapats perquè estan demanant el perdó per les culpes que hagin pogut cometre i es tracta d’una petició molt íntima i personal , i el fet de fer-ho tapat facilita aquesta connexió.

P.- Veu bé les penitències a les processons: anar-hi descalç, porta creus o cadenes…?
R.- Sí, perquè expressen un fervor: si ho fan és perquè ho senten així. Participar en les processons és una opció ben personal i íntima que expressa o reivindica un sentiment molt fort.

P.- Dona caramels durant les processons?
R.- Sí, m’agrada donar-ne als infants i a la gent gran que jo estim. Ara bé, no suport els nins que esperen els caramels amb una bossa parada per omplir-la de llepolies. Ho consider indignant. El que més m’agrada és quan un nin para la mà per rebre un caramel, posant de manifest la seva innocència.

P.- S’estan convertint les processons en actes per a turistes?
R.- De moment, no ho veig així. Crec que les processons són actes seriosos; tot i que, és cert, que cada cop hi ha més turistes que hi participen com espectadors -vivint-ho amb molt de respecte-. Sovint hi ha gent d’aquí més irrespectuosa amb les processons que les interrompen amb patinets o bicicletes; aquesta gent és més irrespectuosa que no els turistes.

P.- Sap si hi ha algunes obligacions pel fet de ser penitent?
R.- Fins ara, no n’hi havia; però de cara a l’any que ve sí que n’hi haurà: s’haurà de comptar obligatòriament amb un certificat que demostri no comptar amb antecedents de conductes sexuals punibles i amb un certificat d’haver estat batiat.

P.- Per què hi ha menys penitents d’any en any?
R.- Això és mal de dir i és un fet que afecta per igual a totes les confraries; però jo crec que la gent es cansa i hi ha gent que prefereix veure les processons com espectadors més que no com a penitents. Un altre inconvenient pot estar en la carestia del vestit, que no és barat.

P.- Ha deixat de participar en alguna ocasió de les processons de Setmana Santa?
R.- No, a no ser pel mal temps; mai he deixat de fer-ho per voluntat pròpia.

P.- Convidi els sollerics a participar dels actes de la Setmana Santa.
R.- Tan sols vull recordar-los que s’apropen uns dies molt especials que cal viure amb espiritualitat i molt de respecte. Uns dies que serveixen per fer un balanç espiritual per donar gràcies i sol·licitar el perdó per les culpes que s’hagin pogut fer. Sobretot són temps de fe, reflexió, penediment i respecte.