Bartomeu Arbona Sastre -58- serà el pagès homenatjat amb la Taronja d’Or en el decurs de la Fira de la Taronja d’enguany per mor d’una dilatada trajectòria pagesa dedicada al conreu de la taronja i l’oliva bàsicament. Serà dissabte, 12 d’abril, a Fornalutx quan Arbona rebrà la preuada distinció que reconeix la tasca duita a terme durant anys de feina.

Pregunta.- Què sentí quan va saber que seria homenatjat amb la Taronja d’Or durant la Fira de la Taronja de 2025?
Resposta.- Òbviament, una satisfacció personal cap a la feina que he fet durant tota la vida; i un agraïment molt especial per a la gent que em valorà i em feu mereixedor d’aquesta distinció.

P.- Què significa aquest reconeixement?
R.- Sobretot, mirar de recuperar una mica el valor de la taronja sollerica que s’havia anat perdent amb el pas dels anys. Crec que amb aquest reconeixement es fa manifest l’esforç d’algunes institucions polítiques i agràries, així com de certs col·lectius per mirar de recuperar el conreu de la taronja a la nostra vall.

P.- Des de quan es dedica a fer de pagès?
R.- De manera diària, des dels 15 anys; tot i això, he de dir que abans d’aquesta data quan sortia d’escola sempre solia anar a ajudar mon pare. Puc dir que des de sempre he estat lligat a la terra; i des de ben petit sempre vaig tenir ben clar que volia fer de pagès.

P.- En algun moment es plantejà treballar en una altra feina?
R.- No; tot i que he tengut ofertes de feina en altres sectors, mai no m’ha passat pel cap deixar de fer de pagès.

P.- Què és el pitjor d’aquesta feina?
R.- Que avui en dia els preus dels productes pagesos no estan actualitzats en relació al nivell de vida que duim. També hi ha un excés de burocràcia, sobretot des d’Europa: una burocràcia que cada cop és més feixuga.

P.- I el millor?
R.- Fer feina a l’aire lliure en una tasca que em satisfà totalment. També agraesc no comptar amb pressions d’horaris fixos, ja que et pots organitzar la feina a la teva manera. També és molt agradable el contacte directe amb la natura: tot i que hi ha qui confon la natura amb l’agricultura quan no es tracta del mateix, ja que la tasca de la pagesia resideix precisament en modificar la natura per obtenir uns millors rendiments; és a dir, la pagesia és una tasca artificial, no natural.

P.- Forma part d’alguna agrupació pagesa?
R.- Durant una vintena d’anys he estat vocal de la Denominació d’Origen Oli de Mallorca; durant dotze anys també ho he estat de la Denominació d’Origen Oliva de Mallorca, i durant vuit anys també ho he estat de la Cooperativa de Sant Bartomeu. Ara no estic enlloc, de manera formal, perquè vull dedicar la vida a la meva filla i a la meva família perquè la vida passa massa aviat. Tot i això, sempre estic disposat a ajudar en el que faci falta fent col·laboracions amb tot aquell que m’ho demana.

P.- De quina manera el condicionà la tradició familiar a l’hora d’escollir la feina a què es dedica?
R.- Les històries que sentia a ca nostra quan era un infant em feren estimar la terra. Mon pare i els seus germans perderen son pare molt aviat i mon pare va haver de tirar endavant la família en plena postguerra perquè no passassin fam, i això em motivà a continuar la seva tasca. Mon pare i ma mare em “pressionaven” perquè continuàs estudiant però jo no vaig voler i no em sap greu no haver-ho fet; si fos ara, per ventura estudiaria una enginyeria agrícola o forestal, però en aquella època no hi havia tant per escollir com hi ha en l’actualitat.

P.- Treballa en finques pròpies o en finques d’altres?
R.- Vaig combinant les dues coses.

P.- Què diferencia la seva forma de fer de pagès de la dels seus predecessors?
R.- Tot ha canviat molt; avui en dia es produeix d’una altra manera. Abans el tema de qualitat del producte no era tan exigent com ho és actualment ni estètica ni organolèpticament. Abans tot es venia, mentre que avui mai no podem comptar amb un preu just. La inflació no permet comptar amb preus ajustats a les circumstàncies del moment. Per posar només un exemple: fa dos anys les garroves es pagaren bé, però si comptam els anys en què la garrova no ha anat bé no arribam a una mitjana positiva.

P.- Duu a terme tasques de reciclatge?
R.- Clar que sí, sobretot pel que fa a l’aplicació de productes fito-sanitaris; tot i que també he fet cursets de poda, empeltar i sobre nou sistemes de conreu. Ara bé, on m’he reciclat més ha estat fent feina.

P.- Per quin moment passa la taronja sollerica?
R.- La taronja sollerica passa per un moment crucial ja que tenim un seguit de joves preparats tècnicament i professionalment que s’hi dediquen arrabassant horts vells i sembrant-ne de nous. Apliquen una visió moderna de la pagesia amb horts automatitzats que pretenen una reconversió del paisatge solleric i retornar-lo a així com era fa una trentena d’anys. És curiós que a Sóller entrin molts de doblers, però la taronja sollerica no ha estat mai tan mala de vendre com ara. He de dir que la taronja sollerica no se sent apreciada ni valorada a ca seva: una part considerable de comerços locals no s’impliquen suficientment amb el producte local i sí que es beneficien del paisatge que els pagesos contribuïm a conservar. Com es pot entendre que cada matí hi hagi un camió de suc de taronja processada -que ve de fora- a la zona del mercat?

P.- Ajuden a la pagesia fires temàtiques com aquesta de la taronja?
R.- Li ajuda una mica; però ajuda més als bars i restaurants. Sobretot aquestes fires serveixen per posar el focus d’atenció sobre els nostres productes i les seves problemàtiques. La promoció hauria d’anar projectada de cara a tota la campanya de cítrics. El que sí que fa molta falta és crear la marca Taronja Sollerica per poder obtenir un valor afegit propi per al nostre producte local.

P.- Què sent quan veu els horts abandonats? A què creu que es deu aquest abandó?
R.- Sent pena, ràbia i impotència. He vist vergers de la meva infantesa convertits en un cementeri de soques. Bàsicament, la gent ha fugit del camp per manca de rendibilitat. Qui hi ha quedat és perquè ha sabut compaginar el conreu propi amb el dels altres. La terra no dona per autoabastir-se: hi has de dur doblers d’una altra banda.

P.- Veu possible un reflotament del conreu de la taronja sollerica?
R.- Sí, si l’administració ens segueix ajudant, si els joves pagesos no es desanimen i si optam per un turisme d’excel·lència que valori el producte d’excel·lència: un producte que s’ha de pagar perquè, és ben clar que no pot ser de franc.

P.- Els pagesos de la Serra han de fer de jardiners?
R.- N’hi ha que hi fan, però puc assegurar que, en general, a un pagès no li agrada fer de jardiner. Amb la jardineria s’extreuen molts de doblers en un lloc petit, mentre que a la pagesia amb pocs doblers has de fer moltes coses. Pagesia i jardineria són dos conceptes ben diferents.

P.- Creu que el preu del producte local és l’adequat?
R.- No, de cap de les maneres.

P.- Com valora iniciatives com la d’Els Seregalls?
R.- No puc dir res perquè exactament no sé de què va la cosa perquè encara no hi he anat.

P.- Per acabar, com veu el futur de la pagesia illenca?
R.- Si el món no canvia, el veig malament. Durant la pandèmia semblava que hi hauria un canvi, però anys després puc dir que ha empitjorat. Durant la pandèmia, el mes de maig ja no hi havia taronja -i això que no hi havia turistes-; mentre que ara la taronja es ven a uns preus ridículs: la bona a 0’55 euros i la petita a 0’20 euros. Vet aquí el futur!