Julià Joy Marroig –30– és coautor, juntament amb Antoni Quetglas, del volum “Guia de la República i la Guerra Sóller i Port de Sóller” que acaba d’aparèixer i ja ha despertat un fort interès entre els estudiosos sollerics.

Joy és professor de Geografia i Història a l’IES Sa Blanca Dona a Eivissa; graduat en Història per la UIB, compta en el seu haver amb un màster en Història Contemporània i Món Universal per la Universitat de Barcelona i la UOC, així com el postgrau d’Especialista Universitari en Polítiques i Recerca en Justícia de Transició i Memòria Democràtica per la UIB i el màster en Formació del Professorat per la UIB. També és membre del GRES on les seves investigacions s’han centrat en la memòria democràtica al poble de Sóller; també ha col·laborat en alguns articles per als setmanaris locals “Sóller” i “Veu de Sóller”, així com en la redacció del llibre coordinat per Sebastià Serra Busquets i Gabriel Mayol Arbona.

P.- Com sorgí la idea d’elaborar juntament amb en Toni Quetglas el volum “Guia de la República i la guerra Sóller i Port de Sóller”?
R.- Els d’Illa Edicions contactaren amb en Toni perquè ja havien fet una guia sobre els mateixos fets a Pollença i en començàrem a parlar. Nosaltres teníem ja feina feta d’altres anys, com els nombrosos llibres i articles que ha fet en Toni sobre aquesta temàtica a Sóller; a més de dues visites guiades que férem els dos, amb anys de diferència pel poble, en les quals ja s’havia establert un ordre. A partir d’aquí, elaboràrem un guió que enviàrem a l’editorial i ells ens donaren el vistiplau.

P.- Quina ha estat l’aportació de cada un dels autors en el present volum?
R.- Doncs molt diversa perquè, a banda dels treballs que teníem escrits en Toni i jo, trobàrem altres autors que havien fet estudis molt potents sobre els diferents assumptes relacionats amb la temàtica d’aquesta obra. Trobàrem estudis recents com els del camp del Llatzeret fet per Maria Eugènia Jaume; l’estudi de la Secció Femenina de Falange fet per na Marina Castillo; un altre sobre les malalties dels presoners sollerics elaborat per Margalida Roig; el treball d’en Toni i jo sobre la repressió femenina; el llibre d’en Toni sobre la Segona República i la Guerra Civil a Sóller; l’estudi que es presentà fa uns anys sobre els fets de Muleta i la tesi doctoral de Bartomeu Garí Salleras sobre la repressió a Mallorca. Tot això ens donà una enorme quantitat d’informació sobre aquests anys des del punt de vista social, cultural, ideològic, educatiu, sanitari, etcètera.

P.- Tenia material ja treballat per elaborar la seva part?
R.- Sí, ja tenia almenys tres treballs sobre memòria democràtica a la vall, així com dos itineraris didàctics preparats per desenvolupar-se al poble. A part, havia fet una visita guiada en el marc del primer cicle “Obrim la memòria”, organitzat per Més per Sóller, ensenyant els principals punts històrics sobre la Segona República i la Guerra Civil.

P.- Què destacaria del pas de la República per la vall de Sóller?
R.- La il·lusió que es percebia, ben igual que a la resta del país, atès que després de molts d’anys de pocs avenços, caciquisme i poca modernització en tots els aspectes, les noves idees més igualitàries i justes generaven molta d’alegria i esperança. A més, destacaria la feina de les nombroses entitats socials i polítiques que treballaren per assolir aquesta societat més justa, igualitària i democràtica.

P.- Hi hagué actes explícits de suport a la República?
R.- Sí. Durant la proclamació, es va hissar la nova bandera, la banda de música actuà tocant “La Marsellesa” (no s’havia establert cap himne oficial i només es coneixia aquesta cançó de temàtica republicana) i a la plaça del poble es congregà molta gent per veure aquest acte i celebrar l’adveniment del nou règim.

P.- Quins foren els moviments i/o sectors socials més actius en aquesta època?
R.- L’activitat política i sindical augmentà molt a la vall durant aquests anys, així com el paper dels docents gràcies a les millores en educació. Així mateix, es reforçà la figura de la dona, destacant Maria Mayol com a primera candidata a unes eleccions a corts, i es realitzaren nombroses reformes per millorar les condicions sanitàries, educatives i laborals dels habitants.

P.- En podria destacar alguns noms meritoris d’una menció especial?
R.- Jo destacaria molt la figura de Maria Mayol, la qual tingué un paper molt rellevant en la política i l’educació de la vall, així com pel que fa al paper de la dona en la cultura. Cal subratllar que el Foment de Cultura de la Dona, malgrat no ser una institució de caràcter republicà, s’esforçà per fer arribar la cultura, l’educació i el coneixement a les dones, les quals havien estat privades d’aquests elements durant molts d’anys.

P.- Com ho han fet per aconseguir material gràfic d’aquesta època?
R.- La veritat és que la majoria d’imatges antigues les ha aconseguit en Toni dels diferents arxius personals o de setmanaris que ell coneix, així com de les diferents imatges que havia anat emprant per als altres llibres que ha escrit. Les altres les hem anat fent entre els dos i per algunes d’elles, com les dels canons de Muleta, vaig haver de fer moltes tresques per obtenir-les.

P.- Hi hagué alteracions de l’ordre públic a la vall de Sóller per mor de l’arribada de la República?
R.- No, la veritat és que l’arribada fou bastant tranquil·la, seguint la tònica nacional i de les Balears. Es constituí un consistori provisional després d’un pacífic traspàs de poders, es canvià la bandera en un acte celebrat a l’ajuntament davant molta gent il·lusionada i la banda de música tocà “La Marsellesa”.

P.- Com fou la Guerra Civil a la Vall de Sóller?
R.- S’esdevingueren alguns actes de resistència, com els dels carrabiners al Port o la negativa del batle a abandonar el seu càrrec, així com un intent de vaga general que no fructificà. A banda d’això, podem comentar alguns bombardejos, la creació d’un camp de presoners al Llatzeret i també víctimes de la repressió, com les dones, els docents, polítics com el batle Serra, que fou empresonat, o els assassinats comesos als penya-segats de Ca Madò Pilles. Així mateix, s’han de destacar dos assassinats molt coneguts al poble, com són els de Bernat Marqués Rullan, la família del qual fou jutjada i completament empresonada, i Llorenç Roses Bermejo.

P.- Hi hagué actes de suport a la República?
R.- Més que actes de suport podem parlar d’actes de resistència, com el dels carrabiners del Port enfront dels militars que anaven a prendre l’estació telegràfica de Muleta per evitar que arribessin notícies del fracàs de la revolta feixista a Barcelona. També destaquem la negativa del batle Josep Serra a deixar el seu càrrec davant els esdeveniments que estaven ocorrent a la resta de l’illa.

P.- Hi hagué zones de conflicte armat a la vall?
R.- Conflicte armat, si ens referim a combats oberts entre els dos bàndols, no tenim constància de res. Tan sols podem parlar de l’enfrontament entre els carrabiners del Port i els militars que volien controlar l’estació telegràfica.

P.- Què pot dir de la presència de presos al Llatzeret?
R.- És un tema que s’ha de treure a la llum i, a més, s’ha de recordar perquè encara poca gent sap que a les Illes Balears existiren camps de concentració on s’empresonava gent per les seves idees i se’ls sotmetia a treballs forçats, actes vexatoris, fam, set i, molts de cops, morien per culpa de malalties, infeccions, fams, maltractaments o afusellaments indiscriminats. S’ha d’ensenyar que en aquesta illa i en aquest poble es cometeren actes que van en contra de qualsevol dret humà i que els va fer gent del mateix poble contra els seus veïns, amics, familiars, etcètera, pel simple fet d’haver defensat una ideologia diferent. S’ha de recordar de totes, totes, per evitar que torni a passar i sort que na Maria Eugènia Jaume ha fet molta feina per això amb les seves publicacions i la seva tesi.

P.- En línies generals, Sóller fou més republicana o feixista?
R.- Un cop es tallaren els actes de resistència i els revoltats prengueren el control de la situació, el tarannà del poble fou clarament favorable al bàndol feixista, atès que gràcies al sotmetiment per la força de les armes, el control ideològic (cultura, educació, el paper de la dona, etcètera) i la por generada per les tretes i els assassinats, les forces republicanes s’ocultaren per evitar ser empresonats, torturats o afusellats.

P.- Quan es farà la presentació oficial del volum?
R.- En Toni i jo estam preparant aquest esdeveniment pel capvespre del divendres 2 de maig.

P.- Signaran llibres per Sant Jordi?
R.- Sí, jo signaré llibres el dimecres 23 a Palma a les llibreries Quart Creixent, S’Embat i la llibreria Colom.

P.- Per què Sóller compta amb tants de treballs erudits sobre el seu passat?
R.- Jo penso que, com que fou un poble que sempre es comunicà amb l’exterior i va rebre moltes influències artístiques, culturals i socials, especialment des del segle XIX, es generà un interès respecte a la seva història. A més, aquí tenim un grup d’investigadors excel·lent, amb molta curiositat, ganes de treballar i moltes curolles. Sempre són les curolles ben treballades les que acaben generant un bon estudi, atès que al darrere hi ha un gran interès per part de l’autor o de l’autora. A més, gràcies a l’establiment de molts d’emigrants a altres països, molts dels seus familiars i descendents van cercant informació o n’aporten de nova, el que encara genera més estudis.

P.- Per acabar l’entrevista, què sentí quan veié l’obra editada?
R.- Molta alegria, la veritat. Tenia ganes ja de fer alguna publicació, a banda de les que he fet per a les jornades, i gràcies a l’impuls de l’editorial, així com a la confiança i el mestratge d’en Toni, ho he aconseguit després d’uns anys. Com em diuen a casa “tot arriba, sempre som a temps a tot” i ara puc veure un dels fruits de molts d’anys d’estudi i esforç.