Elvira Valls Ballester -49- forma part del col·lectiu d’artistes que demà dissabte exposarà la seva obra en el marc d’Emplaçam l’art”, la Nit de l’Art de 2024 al voltant de la Plaça de la Constitució.
Valls estudià Batxillerat Artístic per continuar després la seva formació amb un mòdul de Ceràmica Artística, on tengué com a professors Lluís Castaldo i Mercè Alavern. Des del 1998 ha duit a terme diverses exposicions que ha anat alternant amb classes de ceràmica i amb un parèntesi provocat per la seva maternitat.

Pregunta.- Què la va dur a participar a Emplaçam l’art 2024?
Resposta.- L’any passat ja hi vaig participar i en vaig quedar ben contenta, per la qual cosa enguany m’hi vaig tornar a apuntar ja que crec que és una manera de mostrar la feina que fa ja que es tracta d’una vesprada amb molt de volum de gent. Realment, se’t veu més en una Nit de l’Art que A en dues setmanes d’una exposició normal.

P.- Quina importància tenen iniciatives com aquestes per als artistes locals?
R.- Es tracta d’una finestra oberta -i en temporada alta de turistes-. Crec que és una manera fàcil de mostrar la teva producció i, a més, entres en contacte amb altres artistes. En el meu cas, jo sol viure en el meu petit món i és una bona manera de socialitzar en un context adequat.

P.- Què té d’especial l’Emplaçam l’art 2024?
R.- Realment no ho sé perquè no form part de l’equip organitzador. En aquest sentit, vull agrair la feina feta per Tomeu Hernández i Maria Bernat, que fan una feinada perquè tot surti el millor possible: una feina que sovint no és vista i que dura fins al darrer moment de la Nit de l’Art.

P.- Emplaçam l’art: exhibició o negoci?
R.- Clarament, exhibició: nosaltres anam a mostrar el que feim i, de passada, obrim contactes amb la gent interessada per les nostres propostes artístiques. Pens que vendria a ser el mateix, ja que exhibeixes per després vendre.

P.- Aquestes iniciatives són “una flor que no fa estiu”?
R.- No ho veig així, ja que la mateixa organització duu a terme altres activitats i esdeveniments al llarg de l’any. Precisament, jo he participat en una exposició col·lectiva per al Dia de la Dona i en una exhibició a la Gran Via per la Fira. Si et mous, la gent et mou.

P.- La seva expressió artística la veu més vinculada a l’art o a l’artesania?
R.- Realment toc els dos vessants. Amb l’artesania tenc una manera més fàcil per facturar; mentre que l’art és més mal de vendre perquè la gent no està avesada a comprar art. En aquest sentit encara estam molt lluny de societats europees més avançades en aquest aspecte. Tot i això, pel que fa a l’artesania, cal dir que la gent està acostumada a anar a comprar certes peces a grans magatzems o a mercats orientals on els preus són més assequibles, i amb qui jo no puc competir de cap de les maneres.

P.- Pot diferenciar entre art i artesania?
R.- Jo diria que amb l’artesania gaudeixes d’una tècnica molt depurada per assolir un resultat concret; mentre que amb l’art gaudeixes per arribar a un resultat que pot variar a mesura que vas creant la peça. L’artesania et duu a una peça concreta mentre que amb l’art el resultat pot variar al llarg del procés creatiu.

P.- Què destacaria de la feina de ceramista?
R.- El fet que un ceramista ho ha de crear tot, fins al punt d’haver-se de crear el seu propi bastiment cosa que no passa per exemple amb la pintura. En ceràmica has de passar per varis moments -tots igualment de delicats-: un primer moment amb el fang, seguit del pas pel forn amb les seves problemàtiques (temperatura, humitats, pressió atmosfèrica…) i finalment, hi ha el pas pel color (domini de la química, punts de fusió dels materials…); cada un dels quals posa a prova el teu mestratge en la matèria.

P.- Com a artista, quina ha estat la seva evolució?
R.- He de dir que actualment, m’estic retrobant de bell nou amb la meva faceta artística, ja que el fet d’haver estat mare -la feina més important que he duit a terme- em va dur a haver d’aparcar els meus projectes artístics més personals. Actualment estic treballant més en l’escultura que no en l’artesania, sobretot experimentat amb la porcellana i en l’elaboració de làmpades. He dir que pel fet de patir de dèficit d’atenció m’avorresc aviat de fer una mateixa cosa i per això sempre intent fer recerca de tècniques noves -per a mi, és una espècie d’alquímia- que em duu a una evolució constant. Abans em dedicava més a impartir classes de ceràmica, la qual cosa em llevava temps per crear. En l’actualitat duc una línia de treball més clara: ara, la meva obra és més pensada, més interioritzada i reposada.

P.- Un jove artista, com ho fa per poder sobreviure?
R.- Realment, ho passa molt malament. És molt difícil viure de l’art ja que al nostre país encara ens falta molta cultura artística. És una llàstima, però és així. Cal tenir present que un creador ha de ser productor, distribuïdor, economista i divulgador… és a dir ha d’assumir tots aquests rols i això és molt difícil en el moment actual.

P.- Calen padrins per fer-se un lloc en el món de l’art?
R.- Els contactes són primordials en qualsevol activitat de la vida, i en l’art també. En el cas dels artistes sollerics poder comptar amb un bon contacte fora de la vall és complicat. A més. S’ha de fer molta feina per arribar als primers escalons del mercat artístic i jo he de de lluitar amb l’inconvenient de la meva aturada personal.

P.- Pensa participar en la Nit de l’Art de Fornalutx?
R.- Sí, serà el proper 30 d’agost. L’any passat ja hi vaig participar. Però contràriament, a la de Sóller bàsicament hi participaré amb artesania.

P.- On troba l’energia per encetar una nova col·lecció?
R.- En els sentiments mesclats amb elements de la natura. La natura és un eix primordial a l’hora de crear.

P.- A més de la ceràmica, toca alguna altre suport artístic?
R.- No, només toc la ceràmica.

P.- Per a vostè, l’expressió artística és una feina o un entreteniment?
R.- Ambdues coses: és una feina que m’entretén ja que gaudesc quan faig feina.

P.- Creu que les Nits de l’Art banalitzen l’expressió artística?
R.- No, a l’inrevés li donen visibilitat. En un món cada cop més accelerat i amb menys temps per fer coses lúdiques, crec que és un vespre que permet gaudir de l’expressió artística amb temps, en un espai molt maco i amb un ampli ventall de possibilitats. És com veure un documental on veure tot el que es fa en art a Sóller en un sol lloc.

P.- Les Nits de l’Art són per a gent no consagrada?
R.- No, hi ha Nits de l’Art com la de Palma on hi ha grans signatures participant-hi. En el nostre cas, és per a aquella gent que no té facilitat per trobar llocs on exposar i se’ls ofereix un mostrador gratuït i molt especial -com és el centre de Sóller-. Tal vegada no hi ha suficient contacte entre l’organització i els signatures afamades solleriques.

P.- Adreci un missatge als sollerics perquè acudeixin a Emplaçam l’art de demà dissabte.
R.- Tan sols els vull dir que serà un dia fantàstic i que no es deixin perdre aquesta ocasió -ni per la peresa ni per la calor- ja que en un sol vespre es poden veure moltes, però moltes, hores de feina dels artistes locals. Us hi esperam a tots!