Cristina Arbona Bernat -49- és veïna de Biniaraix des de fa 25 anys i des de llavors n’ha restat enamorada, sobretot per la pau i tranquil·litat que aquest llogaret solleric exhala i que sedueix a tot aquell que gosi trepitjar-lo.
Arbona és professora de secundària al col·legi Sant Vicenç de Paül de Sóller en l’especialitat de Llengua i literatura catalanes. Arbona troba a Biniaraix l’espai idoni on desconnectar dels trulls i treballs de la vida moderna en un ambient familiar i tranquil que no deixa de seduir-la dia rere dia.

Pregunta.- Vostè no és originària de Biniaraix. Com hi arribà?
Resposta.- He de dir que per amor, ja que em vaig casar amb un biniaraixenc d’arrel -Ramon Arbona Socias-; de fet, fa 25 anys que hi visc -d’ençà que ens casàrem- i puc dir que no trob a faltar gens l’enrenou del centre de Sóller -que era on abans vivia- ja que l’he canviat per la pau i la tranquil·litat de Biniaraix. La família materna del meu home és cent per cent binaraixenca i nosaltres habitam en una casa que ja era de la padrina d’en Ramon, Can Fusta.

P.- Li resulta difícil adaptar-se a un indret com Biniaraix?
R.- Gens ni mica: em va encantar des del primer moment per la seva idiosincràsia i tranquil·litat. Viure a Biniaraix és viure en un món allunyat de l’enrenou; és un indret ideal per desconnectar del trull de la vida urbana: quan acab la feina i me n’hi vaig entr en un espai de pau i silenci que s’agraeix molt després del trull de la vida diària en un poble gran com Sóller. Les meves filles han tengut la sort de poder-se criar al carrer, talment com es feia arreu de l’illa ara fa només cinquanta anys; elles han pogut gaudir del que es fer vida de carrer i això avui en dia és impagable.

P.- Com definiria Biniaraix i la gent que hi viu?
R.- Biniaraix és un lloc emblemàtic -no només a la vall de Sóller sinó arreu de l’illa- i compta amb un carisma molt especial que el converteix en un indret únic. Pel que fa als biniaraixencs, són una gent molt autèntica i propera; la major part són veïnats de tota la vida que s’han convertits en hereus d’un espai que representa ala perfecció com era la vida de la Mallorca de fa un temps. Viure a Biniaraix és com entrar en una càpsula del temps i passar a viure com fa cinquanta anys però amb les millores pròpies de l’actualitat. Pel que fa als estrangers, cal dir que hi ha dos estereotips molt presents: d’una banda, els totalment integrats que són un biniaraixenc més com en Joss Kuiper o na Ginka; i de l’altra, hi ha els residents esporàdics que no entenen la vida i el caràcter d’un lloc com Biniaraix i fan la vida a part. Cal tenir present també els visitants foranis que són el cas d’excursionistes que visiten el Barranc solen ser força respectuosos, en comparació als que només volen fer-se dues fotos i una cervesa a la plaça.

P.- Darrerament s’hi estan fent força millores. En pot fer una valoració.
R.- L’asfaltat dels carrers és la darrera gran intervenció del consistori que ha tengut un irregular resultat: mentre hi ha carrers que han quedat molt bé, n’hi ha d’altres que semblen apedaçats i sense acabar, fruit de les obres que Aqualia hi va dur a terme. Per altra banda, s’han pintat i arreglat els bancs de la plaça, actuació ben positiva; però encara queden algunes actuacions pendents com podria ser l’esperpent de las cadires “volants” que guarneixen la plaça i que pensava que a hores d’ara ja s’hauria resolt.

P.- Quins són els principals problemes que afecten la vida a Biniaraix?
R.- En primer lloc, cal destacar la manca d’aparcament; seguit de la invasió forana de la plaça que fa que hagi perdut el seu caràcter -el negoci que s’hi ubica ha canviat passant de ser un bar de poble a un negoci no destinat als residents sinó als turistes; això provoca que els biniaraixencs ens sentim externs a casa nostra: ens sentim envaïts al nostre poble-; i per finalitzar, destacaria la brutícia als punts de recollida de fems -sobretot al de l’inici del camí del Barranc-: es tracta d’un espai emblemàtic que fa oi per mor de l’acumulació de deixalles i la manca de neteja. Cal pensar que en tractar-se d’un espai BIC -Bé d’Interès Cultural- presenta incoherències d’actuació per part de les administracions: d’una banda, els veïnats hem d’anar per damunt un fil a l’hora de fer la més mínima obra; mentre que de l’altra, està brut i descuidat -essent, com és, un dels reclams de la nostra comunitat-.

P.- Hi veu solució a curt o llarg termini?
R.- Pel que fa a la manca d’aparcament, sembla que l’Ajuntament es mou i hi està treballant; nosaltres -els veïnats- els hem sol·licitat una zona verda per als residents i trobar espai per fer-hi un aparcament. Pel que fa a la brutor, pens que s’haurien de prendre mesures serioses als punts de recollida de fems: adaptar més punts de reciclatge i augmentar la freqüència de recollida i neteja d’aquests espais. Pel que fa a la invasió de la plaça, crec que té molt mala cura ja que els mallorquins hem venut ca nostra i ara pagam les conseqüències de la nostra ambició. Hem de tenir molt present que si no recuperam espais com aquest estam abocats a perdre la nostra idiosincràsia; ara bé, el que passa a Biniaraix -malauradament- és el que està passant a gran escala arreu de l’illa.

P.- Creu que Biniaraix ha estat ben tracta pels diferents consistoris?
R.- No, en general Biniaraix ha estat i encara és- un lloc força oblidat: ens prometen moltes coses però són ben minsos els resultats. Tot i això, sí que vull destacar algunes intervencions positives, com l’empedrat de la plaça o les obres fetes per aconseguir un local social.

P.- Què necessita Biniaraix amb urgència?
R.- Acabar amb el caos circulatori i que es respectin els senyals de trànsit que limiten el seu accés.

P.- Què és el que més valora de viure a Biniaraix?
R.- La tranquil·litat i la pau i el fet de permetre una desconnexió de la resta del món -cosa que no es troba fàcilment en l’actualitat-. A Biniaraix, hem tengut la sort de només patir moments puntuals de saturació: no hem patit la massificació del centre de Sóller.

P.- Com es presenten les festes de la Mare de Déu d’agost?
R.- Tot i que no form part de la Comissió de Festes, pens que es presenten molt bé, força semblants a les d’anteriors edicions. En destacaria, el sopar a la fresca que ja és una tradició de germanor entre els veïns i amics; la revetlla i la festa-homenatge als nostres padrins. Les festes de Biniaraix són molt familiars, tranquil·les i entranyables: són unes festes pensades per al gent del llogaret on hi predomina la germanor entre els veïnats.

P.- Quin és l’acte que més li agrada?
R.- Pas un guster d’anar a la revetlla perquè som molt de la festa i m’agrada molt ballar. A més, ja que visc a la plaça. Gaudesc de la revetlla fins ala fi i m’ho pas d’allò més bé.

P.- Valori la tasca de la Comissió de Festes?
R.- Fan bona feina i sé per experiència -el meu espòs va ser el seu president durant anys- que és una feina feixuga i desagraïda. Fan molta feina i cal valorar-la. Hem de valorar que continuïn amb l’esperit de les festes que hi ha hagut sempre.

P.- Adreci un missatge als biniaraixencs de cara a les properes festes.
R.- Tan sols els diria que deixem de banda els nostres interessos i intentem fer pinya com a poble. Els demanaria que cadascun de nosaltres posem el nostre granet d’arena per tirar endavant les festes: hem d’anar junts cap a un bé comú en favor de la nostra essència biniaraixenca. Bones festes a tots! Molts d’anys!