Mariam Zamrik Vila -26- fou la representant de les Illes Balears al Festival Kaloka, que va tenir lloc el passat mes d’octubre a Cantàbria. Aquesta sollerica estudià Psicologia a la UIB. Després del grau va decidir que volia fer el Màster en Psicologia General Sanitària i el va cursar a la Universidad de Oviedo, alhora que ho compaginava amb el màster online en Teràpia Breu Estratègica pel Centro di Terapia Strategica.

Des del 2023 treballa a Mallorca: la seva trajectòria laboral s’inicià com a psicòloga general sanitària a ALAS Salut i Sexualitats, i també muntant el seu propi gabinet, des del qual duu a terme sessions presencials i online.

Pregunta.- Vostè participà fa unes setmanes al festival Kaloka de poesia viva. Com i per què decidí participar-hi?
Resposta.- Participar al KALOKA no va ser una decisió pròpia i voluntària, sinó un regal i un premi. El Kaloka és un festival de poesia que se celebra a Santander des de fa 2 anys, i enguany acollia el Campionat Estatal de Poetry Slam, edició XIII. Fa temps que la poesia em suscita gran interès, especialment en la seva versió slam. La poesia slam o els Poetry Slam poden definir-se com a poesia escènica. És un subgènere que entremescla diferents formes artístiques: l’escena, el rap, la improvisació, la performance, la poesia, la literatura. Neix als Estats Units i ara té molt de renom a Europa i al món! Els Poetry Slam ara són concursos de poesia que tenen unes premisses molt concretes: hi han de participar deu poetes; les escenificacions no poden superar els tres minuts per poema; es compta amb tres minuts com a màxim per poema; el poemes han de ser inèdits; no es pot cantar ni es pot utilitzar atrezzo i és el públic qui decideix qui guanya.
Les diferents comunitats autònomes, si tenen seu de Poetry Slam, convoquen slams mensuals. A Palma, el Poetry Slam Palma s’intenta fer cada mes, o com a mínim mínim nou vegades a l’any, ja que aquesta darrera condició és necessària per poder optar a la participació al Campionat Nacional. Cada mes queda una persona guanyadora, i totes elles es disputaran una final local. Jo vaig tenir l’alegria de guanyar el Poetry Slam de febrer de 2024 i així vaig poder optar a participar a la final local de 2024, de la qual vaig quedar guanyadora. Les persones que guanyen les finals locals participen al Campionat Nacional, i per això jo vaig tenir l’honor d’anar a Santander. Això no s’atura aquí! ja que també hi ha el Campionat Europeu i Mundial.

P.- Què és un festival de poesia vivia?
R.- Com dic, això és una cosa molt específica de l’agenda cultural de Santander. Però sí que puc dir que és una setmana plena d’esdeveniments dedicats a la poesia i és preciós!

P.- Vostè participà en el XIIIè Campionat Estatal de Poetry Slam Espanya, representant a les Balears. En què consistia aquest campionat?
R.- El Campionat Estatal té la mateixa forma que els slam locals: diferents poetes, màxim de tres minuts de recital, poemes inèdits, el públic decideix. La sortida d’artistes es fa per sorteig al moment, així que no saps si recites la primera o la darrera! Al campionat hi van artistes de totes les seus autonòmiques, vam ser 33 persones! Es van fer dues semifinals: la primera dijous dia 17 d’octubre i la segona divendres dia 18 d’octubre, en la qual hi vaig participar jo. A les semifinals hi participaren entre 15 i 16 persones i se’n classificaven set de cadascuna per a la gran final que es va fer dia 19 d’octubre.

P.- I com va anar?
R.- Totes les persones van fer actuacions increïbles. Per a mi, tan sols l’oportunitat de poder participar al Campionat Estatal ja va ser un regal meravellós. És fantàstic conèixer tantes veus poètiques de diferents bandes d’Espanya i amb diferents experiències. Hi havia gent, que com jo, era el primer pic que anava a un nacional, i hi havia gent que duia cinc anys competint! Vaig aprendre moltíssim i aquesta experiència no va fer més que augmentar el meu amor per la poesia. La final va ser un autèntic espectacle, hi havia molt de nivell entre les i els artistes. De les 14 persones classificades, tres van passar a la semifinal. I d’aquestes tres al·lotes, la guanyadora va proclamar-se campiona i va classificar-se per participar al Campionat Europeu que enguany es celebrarà a la República Txeca.

P.- Amb quina peça o peces hi participà?
R.- És important dur varis poemes preparats per si passes a les següents fases, ja que no pots repetir-lo! A mi em feia ganes recitar en castellà perquè el públic em pogués entendre, però qualsevol idioma és benvingut als Poetry Slam. De fet, altres companyes i companys van recitar en gallec, valencià i català. Tenia poemes ja escrits però cap m’acabava de convèncer, així que quan em va venir la inspiració vaig aprofitar per escriure noves peces i d’aquestes en vaig triar una. Vaig intentar triar un poema que m’agradés, em representés i que pogués enganxar al públic. La veritat és que els nervis no em van ajudar a triar, va ser difícil.

P.- Per què escollí aquestes peces?
R.- Tenia triats cinc possibles poemes i em va costar molt decidir. No sabia quin em feia més il·lusió, quin podria agradar més al públic o amb quin gaudiria més. També va ser important tenir en compte que era convenient saber-lo de memòria, no perquè sigui una norma, sinó perquè sempre és preferible. Vaig memoritzar dos poemes per si passava a fases posteriors i vaig començar amb el que em sabia millor. En futures ocasions m’agradaria poder dedicar més temps a escriure i memoritzar, perquè sent que vaig anar una mica justa de temps i això em va limitar a l’hora de triar.

P.- Creu que li hagués jugat a la contra el fet d’haver interpretat o recitat un poema en català?
R.- No, o no hauria de ser així. Qui coneix els Poetry Slam sap que es fa un campionat europeu i que allà cada persona recita en la seva llengua, per tant, no entendre el contingut no és excloent. Com dic, el Poetry Slam va de poesia escènica, així que encara que allò que diu el poema és important, el com s’interpreta i què et transmet pot ser-ho fins i tot encara més. Crec que si recitar en català davant d’un públic castellanoparlant és limitant és per l’actitud del públic. Puc entendre que et puntuïn una mica més baix perquè no acabin de captar l’essència del poema, però no hauria de ser pel simple fet de la llengua.

P.- Quantes comunitats hi participaren i quines llengües s’hi empraren?
R.- Vàrem ser un total de 33 persones participants. Hi ha comunitats autònomes que tenen més d’una seu de poetry slam. Per exemple, Balears en té dues: la de Palma i la de Menorca. Moltes persones recitaren en espanyol, però també es va sentir el català, el gallec i el valencià.

P.- Quina valoració fa del seu pas per aquest certamen?
R.- Vull seguir participant-hi i, tant de bo, repetir la participació a un Campionat Estatal. Quan ho recordo sols somric. Respecte a la meva interpretació a la semifinal, va ser dura: vaig sortir la darrera i els nervis van ser molt difícils d’aguantar. Em feia moltes ganes recitar i ho vaig gaudir moltíssim, em sento còmoda damunt l’escenari. Si bé, coneixent-me, crec que hagués pogut treure’ls més suc als meus tres minuts. Molta gent em va donar l’enhorabona pel poema i la interpretació, però jo sent que tenia marge de millora. En cap cas vaig quedar insatisfeta, al contrari!

P.- Quin paper juga la poesia en la seva vida?
R.- Té un paper principal. Diàriament apareix a la meva vida: bé llegint, bé escrivint o bé pensant. Ha anat guanyant terreny amb els anys i vull que segueixi essent així.

P.- Havia participat en altres festivals semblants o en altres certàmens de poesia?
R.- No. De fet, només he participat a dues convocatòries locals de Poetry Slam Palma, a la final local de Palma i al Campionat Estatal. Per tant, em queda molt per recórrer i per aprendre!

P.- Té producció pròpia editada?
R.- De moment no, però no puc negar que és un projecte que em faria molta il·lusió que es fes realitat qualque dia. Per ara, seguiré escrivint i recitant tant com pugui. També llegint. Llegint altres veus s’aprèn moltíssim.

P.- Què la frena a publicar-la?
R.- M’agrada molt aquesta pregunta. Somric. Ara per ara sento que em falta trajectòria i pot ser també públic. M’agradaria tenir una biblioteca més gran de poemes meus per poder fer una millor tria. M’agradaria tenir temps per dedicar-me a crear un llibre ben cuidat i també m’agradaria sentir que sé bé el que faig. Sento que encara estic trobant-me dins el món de la poesia, amb totes les ganes, totes les il·lusions i tots els dubtes de la mà.

P.- Quins elements predominen en la seva poesia?
R.- Crec que tinc una veu íntima i social alhora. Sent que tenc poemes que despullen els meus pensaments i altres que són un crit de queixa contra alguns actes de la societat actual. A nivell retòric, utilitzo la repetició entre estrofes i algunes metàfores, hipèrboles, sinestèsies, polisíndeton… combín la mètrica més estricta amb els vers lliure.

P.- Com la definiria?
R.- Sincera, sensible i naïf.

P.- Troba a faltar iniciatives semblants a Kaloka en la nostra comunitat?
R.- A Mallorca es mou poesia, som terra de poetes! Però clar, sempre es podria fer més! Varis municipis van fent esdeveniments però són activitats concretes i específiques. A Palma, més enllà del Poetry Slam hi ha micros oberts. A mi més que un festival de poesia m’agradaria que hi hagués més activitats sostingudes. La poesia és quelcom que ens toca i ens mou a totes i a tots perquè parla del món en el que tothom viu i de les emocions que tothom sent. Si creus que la poesia no és per tu potser és perquè no has trobat el teu tipus de poesia, potser no has trobat l’autora o autor que et ressona en com comunica poèticament. Si donem més ressò a les activitats de poesia segur que se’n faran més!

P.- S’ha presentat en alguna ocasió als Premis Vall de Sóller?
R.- No. Per a les darreres edicions, la poesia no estava tan present en la meva vida. A principis del 2024, quan va sortir la darrera edició dels premis, a penes havia escrit una desena de poemes i pocs m’agradaven. Ara que ja tinc tres quaderns potser sí que m’anim a participar-hi l’any que ve!