Sebastià Amengual Salvador -52- és un solleric que des de fa alguns anys viu encisat per la màgia que un ball tan sensual com és el tango li aporta a la seva vida. Amengual, empresari autònom dedicat al món de la construcció, ha pogut comprovar de primera mà els beneficis -a tot nivell- que l’execució del tango argentí ha reportat a la seva vida.

Pregunta.- Què té el tango que l’hagi seduït d’una forma tan especial?
Resposta.- El tango és una dansa on predomina sobretot la connexió: en el tango bàsicament es tracta de transmetre un sentiment a la teva parella de ball, un sentiment que et surt dels més endins del teu ésser. Jo he ballat molts d’altres tipus de balls, però en cap altre hi he pogut trobar la connexió que es dona quan balles tango. El primer tango el pots anar a ballar amb una certa obligació, però al segon ja hi vas perquè t’hi has enganxat.

P.- Vostè era aficionat al ball abans d’aprofundir en el coneixement del tango argentí?
R.- Sí, des de fa molts anys he fet classes de ball: m’hi vaig iniciar a Can Dulce fa una trentena d’anys de la mà dels professors Paula i Roberto. Però pel que fa al tango, tan sols fa uns tres anys que el practic.

P.- Com s’hi introduí?
R.- Després d’haver surat els fills, tant jo com la meva dona necessitàvem una via d’escapament que ens permetés allunyar-nos de la rutina en què s’havia convertit la nostra vida, on no fèiem gairebé res per nosaltres dos tot sols. Abans de la COVID coneguérem aquest tipus de ball de la mà de Nathalie Quaiba, una professora de tango que impartia classes a Palma: ho provàrem i hi connectàrem molt. Nathalie introduí la melodia del tango en nosaltres mateixos i ens hi aficionàrem de valent. Després de la COVID es realitzà a Can Llimona i de la mà de Clàudia Paso un esdeveniment on es lligava tango i poesia i decidírem participar-hi; curiosament, fou allà on coneguérem al nostre actual professor, Néstor Pastorutti, amb qui ràpidament establírem una bona connexió. Arran d’aquesta coneixença, començàrem a ballar a clubs de Palma a més d’alternar les classes tant amb en Néstor com amb na Nathalie i n’Andreas i també amb na Valentina Dick, també professors de tango.

P.- Quina rutina setmanal segueix de cara al tango?
R.- De dilluns a dimecres no feim res; però els dijous ballam de la mà de na Nathalie i n’Andreas al Cuba Life de Palma: una hora de classe per iniciar, que va seguida d’unes quatre hores de pràctica. Els divendres ballam dues hores al C.P. Victòria de la mà de Néstor Pastorutti. Els dissabtes -i a partir d’ara- s’organitzarà al Camp de S’Oca un esdeveniment organitzat per Roberto Orlando -president honorífic de la milonga “Si sos brujo, milonga”- que constarà d’una classe prèvia duita a terme per na Nathalie que anirà seguida de les 16 a les 20 hores d’una milonga; serà una bona oportunitat per a tota aquella gent a qui no li agrada sortir de nit. Finalment, els diumenges al matí organitzam al C.P. Victòria una pràctica amb amics que s’allarga unes dues hores; i l’horabaixa anam al Club Galàctic de Palma a ballar altres dues hores més.

P.- Quants tipus de tango hi ha?
R.- Bàsicament dos: el tango argentí -totalment improvisat- i el tango europeu -més semblant a un estàndard corrent, o sigui més coreografiat-.

P.- Per cert, què és una milonga?
R.- Una milonga no és més que una trobada de gent per ballar tango. Són esdeveniments molt ben estructurats que s’organitzen al voltant de quatre tandes -cada tanda consta de quatre balls de quatre minuts cadascun- separats per “cortinas” -aturades que faciliten el poder connectar amb l’altra gent i muntar una altra tanda.

P.- Què cal tenir per sentir el tango?
R.- Sobretot, ganes de connectar. No fa falta gaudir de cap facultat esportiva elevada; tan sols basta amb tenir ganes de fer coses plegats i deixar fluir els sentiments. El principi sembla bastant fàcil de cara a una iniciació però quan més aprofundeixes en aquesta dansa més complicat es torna.
P.- Quin número de sessions es necessiten per ballar un tango dignament?
R.- Basta amb una sessió setmanal si després aprofites per practicar una mica a casa. Ballar a casa és molt important per fomentar l’autocrítica.

P.- On es troba la dificultat per executar un bon tango?
R.- Hi ha moltes versions de tango; però la que més predomina és la de l’abraçada oberta -ballant com un estàndard comú- i la de l’abraçada tancada -ballant galta amb galta-. Crec que la major dificultat rau en aprendre a caminar independentment -cal aprendre a caminar com un animal de quatre potes per no travelar mai-. Na Nathalie ens fa fer caminar durant dos mesos, escoltant la música i sense fer figures per tal que sentíssim la música dins nosaltres mateixos. Sempre hi ha un líder i un o una que el segueix: qui és el líder ha de sentir el pes de la seva acompanyant per poder executar les figures correctament -no és massa difícil però cal estar molt concentrat; quan va millor és quan et relaxes, vius la música i sents el pes de la teva parella-.

P.- Es pot acudir sol a les sessions o s’ha de fer en parella?
R.- Tant d’una manera com de l’altra; ara bé, sí que és cert que hi sol haver més dones que no homes.

P.- Quantes persones componen el seu grup d’amants del tango?
R.- Depèn: a Sóller, solem ser una vintena d’aficionats -no sempre els mateixos-; i fora de Sóller, una vintena també -excepte quan ballam al Cuba Life que n’hi sol haver una cinquantena-.

P.- Ha participat en trobades fora de Sóller?
R.- Ja ho crec: hem ballat en dues ocasions a l’estranger -el 2023 anàrem a Budapest a participar en una marató que durà cinc dies; i fa tan sols uns dies hem estat a Lituània durant dotze dies convidats per Ariel Ramírez, amb qui hem viatjat també fins a Varsòvia-; i enguany també hem participat al Mallorca Tango Festival que va tenir lloc a Palma.

P.- Quin paper juga la seducció en l’execució del tango?
R.- És vital: quan més ímpetu hi posis millor ja que aquest ajuda que flueixin els sentiments del teu interior.

P.- En què l’ajuda personalment el fet de ballar?
R.- Ballar ha aconseguit que el meu cervell se centràs únicament en la feina. També ens ha ajudat que els nostres fills siguin més independents, a connectar millor amb la meva dona, a conèixer món i a ajudar a altra gent a connectar entre si.

P.- Vostè és més de berbena o de balls especialitzats?
R.- Preferesc una bona milonga a la berbena.

P.- A dia d’avui, podria viure sense ballar?
R.- És una cosa molt mala de dir però per voluntat pròpia no aturaria mai de ballar ja que m’ha reforçat física i espiritualment -sobretot millorant en eficàcia-.

P.- Organitzen altres esdeveniments, a part de les classes de tango?
R.- Ja ho crec: feim trobades a l’aire lliure i amb l’agrupació “Elotroladodeltango” realitzam qualque acte junts -fa dos anys organitzàrem al Camp de S’Oca un petit festival-.

P.- Per acabar, animi els sollerics a conèixer i practicar el tango?
R.- Simplement dir-los que només basta amb provar-lo. Que hi vagin amb ganes d’experimentar sensacions i sentiments i que es deixin sorprendre per aquest ball. Hi ha gent que no hi va perquè pensa que no serà capaç de ballar-lo: és completament erroni, tan sols basta amb establir-hi la connexió i la resta arriba tot sol. Veniu a conèixer el tango! No us en penedireu!