Joan Rosselló Geli -55- és doctor en Geografia i professor de l’Institut Son Rullan de Ciutat des de fa set anys. Rosselló és un col·laborador habitual de les Jornades d’Estudis Locals on ha tractat molts de cops els efectes de les torrentades a la Vall de Sóller, la qual cosa el fa un perfecte coneixedor de la seva problemàtica. Tot i això, el tema de què dissertarà en les jornades que se celebraran aquest cap de setmana duu el títol de “La petita edat de gel a Sóller”.
Malgrat això el tema d’aquesta entrevista és la situació hídrica de Sóller, que preocupa a molta gent després del grandiós desastre viscut la setmana passada al País Valencià.

Pregunta.- Quina situació es va donar per produir-se la desgràcia de València?
Resposta.- La situació valenciana fou el resultat de la conjunció de tres factors: d’una banda, l’aspecte natural caracteritzat pel clima mediterrani de tardor amb fortes pluges en molt poca estona que provoca que els torrents no puguin canalitzar tota l’aigua caiguda i es desbordin; de l’altra, el factor humà, la pèrdua de referents pagesos -durant segles l’home ha conviscut amb les inundacions i coneixia els seus perills, per la qual cosa evitava construir a prop d’ells-, un fet que s’ha donat massivament des de fa una seixantena d’anys -iniciant una construcció massiva en zones inundables-; i, finalment, el factor tecnològic: la gent confia massa en les mesures de protecció -torrents encimentats, murs alts dels torrents i alarmes que sovint es veuen superades o no arriben. Quan tots aquests elements s’ajunten és quan es produeixen desgràcies com la de València.

P.- Pensa que la situació es va alertar amb temps suficient per tal d’evitar la desgràcia?
R.- S’ha vist que no; per moltes discussions que hi hagi. No s’avisà a temps. També hi incidí el factor desconeixement: la gent no sap ni on es troba, ni què fer en cas d’una situació semblant.

P.- Què fallà en aquesta ocasió?
R.- Sobretot, els avisos; les previsions, no. Val a dir que hi ha molta gent que pensa que situacions com aquesta no s’arribaran a produir; basta veure com es posen si una alarma -per qualsevol motiu- no arriba al grau de perillositat que s’havia previst. A més, la gent no sap com actuar quan es troba en aquestes situacions.

P.- Veu factible que una situació semblant es pugui donar a la nostra comunitat?
R.- Sí, ja que ens trobam situats en plena zona de clima mediterrani amb pluges semblants en aquesta estació de l’any. A més, els nostres torrents es caracteritzen per comptar amb conques petites que responen molt ràpidament quan plou.

P.- I a la vall de Sóller?
R.- També. La vall de Sóller és un embut, amb una conca circular que fa que la resposta dels torrents sigui més ràpida encara, sempre i quan es donin unes condicions excepcionals de precipitació.

P.- Què es pot fer per evitar que situacions com la de València es tornin a repetir?
R.- D’una banda, crear sistemes d’alerta que la gent conegui i que permetin saber com reaccionar davant una situació de crisi. Fa falta molta pedagogia al respecte. De l’altra, conscienciar la població d’evitar construir en espais inundables -sé que aquesta solució té molt mala ferida, però és vital-.

P.- Per què el País Valencià és tan procliu a que es donin aquestes situacions?
R.- Perquè s’hi combinen situacions atmosfèriques que acaben precipitant molta aigua; a més, les conques dels torrents són mitjanes, però de resposta ràpida i, sobretot, perquè el tram final d’aquestes conques està completament urbanitzat ocupant espais inundables.

P.- Sap si a les Balears existeix un efectiu sistema de prevenció per evitar situacions com aquesta?
R.- Comptam amb un pla d’inundacions, l’INUNBAL que només s’ha posat en marxa una vegada en la vida -després de la tragèdia de Sant Llorenç-. A més, també es compta amb un visor d’àrees inundables.

P.- Per què encara es permet edificar als llits dels torrents o massa a prop d’ells?
R.- Perquè no hi ha hagut un control seriós sobre el tema: espais que abans eren agrícoles s’han convertit en habitables -uns espais que no s’havien edificat fins a la data per la seva perillositat-. El fet d’abandonar la vida i el ritme pagès per una vida encaminada al turisme ha provocat fam de terreny i massa sovint s’ha obviat el perquè no s’hi havia construït fins fa només alguns anys i d’aquí venen els desastres. Hem deixat d’escoltar la saviesa pagesa per una fam de terreny sense mesura.

P.- Quines foren les darreres grans torrentades solleriques?
R.- No es poden comparar a l’ocorregut a València, ja que mai hi hagué morts. Però hi hagué inundacions importants els anys 1885, 1925, 1959 i 1974, que afectaren bàsicament la zona que va de l’Horta al Port.

P.- Creu que la societat civil està suficientment conscienciada sobre com actuar en cas de torrentades i inundacions?
R.- No, hi ha una manca total d’educació en aquest aspecte ja que hem passat d’una societat agrícola, que coneixia la natura, a una societat turística on preval el control sobre el terreny sense tenir present la seva ubicació i problemàtica. S’han perdut els valors i sabers tradicionals sobre la natura i així ens va. A més, sovint la gent sol pensar que una determinada situació no pot passar i sovint no obeeix les consignes que se li donen. Cal mostrar com actuar en aquestes situacions d’alerta com es fa en d’altres països, com és el cas de França, per exemple.

P.- Els torrents de Sóller podrien absorbir i canalitzar un aiguat com el de València?
R.- No, és totalment impossible. Els torrents de la vall no estan dimensionats per absorbir aquests aiguats.

P.- En quin estat es troben els torrents de la vall?
R.- Dependrà de qui escoltem. Quan més net estigui un torrent, més via farà l’aigua a córrer; per contra si està brut, hi ha més possibilitats que s’embussi i que provoqui inundacions, desviant les aigües del seu camí. En aquest cas és quan es donen situacions dramàtiques ja que són els espais que hi ha devora els torrents els que s’han urbanitzat -quan abans no hi estaven- i els que pateixen les inundacions: abans s’inundaven camps mentre que ara s’inunden zones habitades i l’aigua se’n duu tot el que troba al seu pas (cotxes, cases i vides). Sort que a Sóller no ha passat, no com a València malauradament.

P.- Quins serien els torrents més perillosos de la vall?
R.- Principalment els més petits, com és el cas del torrentó de Can Creveta o el de Sa Coma, que la setmana passada va dur molta aigua. També caldria vigilar el torrent Major al pas per Andreu Coll, ja que s’hi ajunten diferents afluents i el pont és baix, per la qual cosa es podria fer un embús amb facilitat. S’ha de dir que a partir de 1885 s’enfondiren els torrents més grossos, la qual cosa fou una gran sort. També convé vigilar el torrent Major al seu pas pel Camp de Sa Mar, ja que es troba just devora una àrea turística i podria desbordar-se. I per acabar, també cal vigilar el de sa Figuera, amb especial interès la branca que passa per davall el túnel de Sa Mola i que aboca a la zona del carrer de Lepanto, ja que en aquella zona passa d’un llit de dos o tres metres a una síquia de mig metre i ja ha començat a presentar alguns problemes inundant zones del seu tram baix.

P.- Canyes: sí o no? Per què costa tant netejar els torrents?
R.- Jo som partidari de no encimentar els torrents i que es mantenguin amb els elements naturals que els caracteritzen: flora de ribera on, en el nostre cas, hi abunden les canyes. Cal tenir present que les canyes se solen doblegar amb el pas de l’aigua i solen contribuir a frenar, en part, la força de l’aigua. Tot i això, sí que és veritat que n’hi ha massa i que entorpeixen el pas de l’aigua, sobretot perquè s’han perdut els usos tradicionals que la pagesia emprava amb elles: canyissos. Ara bé, sí que s’haurien de fer nets amb mesura i seny, sobretot tenint present que, en general, quan es fan nets s’hi fan els trams urbans sense tenir present les zones més altes de les conques.

P.- Per acabar, aquest aiguats i la seva virulència confirmen la presència del canvi climàtic?
R.- No, tot i que s’està estudiant molt al respecte però encara no comptam amb dades que ens permetin assegurar aquesta teoria. Ara bé, els darrers estudis semblen indicar que el canvi climàtic accentua aquests episodis i fa que siguin cada cop més propers en el temps.