Catina Forteza Palet -57- regenta des de fa uns deu anys l’herboristeria Can Rey, al cor de la vila, en plena plaça de Texidores, un local des d’on assessora una nodrida clientela sobre teràpies naturals i els beneficis de la fitoteràpia. Forteza exercí durant trenta anys com a metgessa en l’especialitat de Medicina del Treball, activitat que va haver d’abandonar el 2021 arran de les seqüeles derivades de la covid. Actualment es dedica en exclusiva al món de l’herboristeria i al del crochet, una activitat que li ha aportat nombrosos beneficis a tot nivell.

Pregunta.- Quan i per què decidí muntar una herboristeria a la vall?
Resposta.- Vaig obrir la tenda el 18 de juliol del 2015 al local on històricament la meva família, Can Rey, havien tengut la matança que els donà nom i prestigi. He de dir que fins al 2021 vaig compaginar la meva feina com a metgessa amb la feina al capdavant de l’herboristeria. El fet de comptar amb coneixement mèdics, a més del meu interès i formació en l’especialització en productes naturals, foren decisius en el moment d’obrir aquest establiment, ja que aquests coneixements em facilitaven una millor comprensió dels efectes dels productes naturals sobre l’organisme humà.

P.- Ha evolucionat aquest tipus de negoci en aquests deu anys?
R.- I tant: les herboristeries han deixat de ser el punt de referència en fitoteràpia -teràpies on s’empra el món de les plantes-, productes ecològics i naturals ja que en l’actualitat aquests productes -que en un principi eren exclusius d’aquests establiments- es poden adquirir en tota gran superfície comercial i en les farmàcies. Aquesta nova situació de mercat ha influït que les herboristeries hagin esdevengut negocis a la baixa i en una minva de les vendes.

P.- Quins són els productes més sol·licitats?
R.- Avui en dia els productes de més demanda són els complements alimentaris a base de fitoteràpia i els productes naturals. Ara bé, també disposam de productes d’aromateràpia, encensos, flors de Bach i alimentació. A més, el que les herboristeries solem oferir que no ho fan els grans centres comercials és un correcte assessorament.

P.- En ple segle XXI, la gent encara manté el costum de fer infusions?
R.- Sí, ja ho crec. Tal vegada la gent jove no les tengui tan presents, però la gent de mitja edat i, sobretot, la tercera edat són uns bons coneixedors d’aquest món. Ara bé, com passa en qualsevol aspecte de la vida, convé mirar molt bé el producte que consumim i estar ben assessorat al respecte -quins components duu, d’on ve i com està processat-, perquè sovint la gent es deixa dur pel preu i podem caure en errors. Per posar un exemple, el món dels fongs -tant de moda- pot presentar diferents particularitats segons el mètode de processament que ha rebut en la seva elaboració i així presentar fortes oscil·lacions de preu. I ja se sap que baix preu no és -sempre- sinònim de qualitat. Els resultats de determinat producte poden ser molt diversos i presentar diferències en la seva eficàcia terapèutica segons el seu processament i els diferents estàndards de qualitat.

P.- Quines herbes són les més sol·licitades?
R.- Això sovint va per modes i segons la influència dels mitjans de comunicació sobre cada producte en concret. Els productes més sol·licitats solen ser les vitamines i els productes de caràcter depuratiu. Així mateix, la gent ha de saber que no és el mateix prendre una infusió -a base de carxofa, per exemple- que prendre una pastilla del mateix producte. A més, sovint la gent ve cercant un remei per a una patologia concreta i jo els acab derivant al seu metge: serà el seu metge qui aprovi recomanar o no la ingesta de determinat producte. En aquest sentit és de vital importància conèixer l’historial mèdic del pacient.

P.- Quina seria la infusió ideal per refer-se dels estralls gastronòmics del Nadal?
R.- Sempre dependrà de la persona que ho sol·liciti i de si compta amb al·lèrgies a determinats productes. En general, per a problemes de digestió, o de cara a desempatxar i netejar el fetge, serien bones la carxofa, el dent de lleó, la menta piperita o la camamil.la. Tot i això, sempre la millor prevenció es troba en evitar els excessos.

P.- Què diferencia fer-se una bona infusió a prendre un medicament?
R.- Bàsicament, la quantitat de principi actiu que es pren en cada presa: a concentració en les pastilles d’aquests principis actius és molt més alta que no en les infusions.

P.- En una època tan accelerada com la nostra, quina tisana aconsella de cara a l’estrès?
R.- Les més clàssiques: til·la, valeriana o camamil·la.

P.- És recomanable fer-se una infusió abans d’anar a dormir
R.- Depèn de cada persona: per exemple en el cas de les persones majors prendre líquid abans d’anar a dormir pot provocar un augment de ganes d’orinar i, per tant, haver-se d’aixecar més vegades en la nit i la interrupció del descans nocturn. Sempre dependrà de les patologies específiques de cada pacient, ja que no tothom pot prendre qualsevol cosa. Convé tenir present -i això sovint la gent ho ignora- que els productes naturals poden presentar efectes secundaris i contraindicacions i cal tenir-ho molt en compte.

P.- Quina és la millor hora per prendre una infusió?
R.- Depèn del ritme de vida de la persona en qüestió i dels gustos personals: hi ha qui se’n va a la feina amb un termo ple d’infusió i qui a partir d’una determinada hora ja no pot prendre segons quins beuratges perquè li distreu el son. Hi ha molta gent que la sol prendre a mitjan horabaixa perquè és quan ja disposa d’un ritme més tranquil, un cop han acabat la jornada laboral.

P.- La fitoteràpia: substitueix o complement la medicina tradicional?
R.- Es poden donar els dos casos, però en qualsevol cas sempre s’ha de fer sota prescripció professional i consultar-ho al professional mèdic.

P.- El seu passat professional la condiciona?
R.- Sovint la gent ve a la tenda i em demana informació perquè jo som metge. En aquest cas, els he d’explicar que quan venen a l’herboristeria jo som dependenta -formada, però dependenta- i no una especialista en medicina; a més de desconèixer el seu historial mèdic. Els herboristes hem de vendre, però sempre amb responsabilitat.

P.- Quin perfil presenta la seva clientela?
R.- És molt variat: jovent -més inclinat vers els productes naturals-; gent major -que compta amb més coneixements tradicionals sobre la matèria- i estrangers residents -en un primer moment, estaven molt més conscienciats que nosaltres; actualment ja ens hem equiparat en aquest sentit-. Ara bé, és molt important la influència de les modes i dels mitjans de comunicació sobre aquest productes; sobretot en un món on els i les “influencers” poden fer que un determinat producte es posa de moda i la gent comenci a consumir-los massivament i això és un gran problema… sempre cal molta informació abans de prendre qualsevol producte. Fa molta por que la gent canviï els seus hàbits de consum perquè “algú” ho posi de moda. Això passà quan es posà de moda consumir vitamina D sense fer, amb anterioritat, analítiques concretes per saber si calia o no consumir-ne.

P.- La gent sol prendre bé les infusions?
R.- En aquest aspecte, cal tenir ben present que tota infusió presenta una informació sobre el temps de cocció i la temperatura en què cal infusionar-la. Sempre cal llegir les instruccions.

P.- Calen coneixements mèdics per fer feina en una herboristeria?
R.- No, però si que cal una bona formació per poder donar un bon assessorament i per conèixer bé els productes que vens. Jo, personalment, m’he format tant a distància com presencialment en diferents tècniques i productes dels que venc a l’herboristeria.

P.- Darrerament, vostè ha inclòs entre els seus productes els elements fets de ganxet, el que actualment es diu “crochet”. Com ha estat això?
R.- Arran de les seqüeles que em deixà la covid, els professionals em recomanaren fer estimulació cognitiva a base de “crochet” -el ganxet de tota la vida- ja que aquesta pràctica em beneficiaria molt. I un cop vaig començar ja no em vaig poder aturar ja que -a més- va resultar molt positiu de cara al negoci.

P.- Quins beneficis li aporta el “crochet”?
R.- Potencia la concentració, estimula cognitivament -perquè tot el temps comptes punts o repeteixes seqüències- potencia la memòria i, sobretot, em relaxa moltíssim. A més, comercialment, m’ha permès diversificar els productes que venc i suplir -en certa manera- la baixada en el món de l’herboristeria. A més, m’ha permès acudir no només als mercadets locals -els dissabtes i diumenges a Plaça- sinó també a fires i esdeveniments de tota la regió -Camp de Mar, Son Amar…-. Actualment, estic en tràmits d’obtenir la carta d’artesana en ganxet.

P.- Ha realitzat algun curset al respecte?
R.- Sí, he fets cursets en xarxa; però bàsicament som autodidacta.

P.- Vostè també fa “amigurumis” -nom japonès que fa referència a les pepes de ganxet?
R.- Sí, faig una mica de tot: amigurumis, fundes per a mòbils, decoracions per Nadal, roba, clauers… Però sobretot el que li dec al ganxet són uns beneficis a nivell de salut física i mental increïbles. N’estic molt satisfeta perquè el “crochet” m’ha permès sentir-me lliure i ser molt creativa: faig el que vull, on vull i quan vull.