El solleric d’origen colombià, Andrés Felipe Bedoya López, de 24 anys d’edat, ha estat guardonat amb una de les dues Ajudes Predoctorals 2024 que cada any atorga l’Associació Espanyola Contra el Càncer de la junta provincial de les Illes Balears. Aquesta beca li permetrà dur a terme la seva tesi doctoral al Laboratori d’Epigenètica del Càncer de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa).
El seu projecte aborda alguns dels reptes més complexos en oncologia mamària amb l’objectiu de millorar el diagnòstic, el maneig i el tractament dels tumors més agressius. Les investigacions de Bedoya podrien influir significativament en les guies clíniques i en la qualitat de vida dels pacients, aportant solucions personalitzades per a cada persona des de la immunoteràpia.
Pregunta.- Expliqui’ns en què consisteix la tesi doctoral que es troba preparant?
Resposta.- El càncer de mama és el tumor més comú entre les dones i una de les principals causes de mort per càncer a nivell mundial. Però el que molts no saben és que aquesta malaltia no és única; sota el terme “càncer de mama” s’agrupen molts tipus de tumors amb característiques molt diferents. Malgrat els avenços en investigació i tractaments, que han millorat la supervivència en molts casos, hi ha tipus de càncer de mama especialment agressius que continuen plantejant grans reptes. El meu projecte se centra a desentranyar les bases moleculars de tres formes particularment difícils de tractar: el càncer de mama secundari, el càncer triple negatiu HER2-baix i els tumors triple negatius resistents a la immunoteràpia.
P.- Què ha estudiat vostè?
R.- Jo vaig fer el grau en Bioquímica a la Universitat de les Illes Balears, després un màster i ara estic de ple en la preparació de la tesi doctoral, que faig a l’ IdISBa, un institut d’investigació sanitària de caràcter públic. Aquest Institut és poc conegut, però és un centre d’excel·lència científica avalat pel Carlos III i compta amb els millors investigadors sanitaris del país.
P.- I com definiria la Bioquímica per a algú profà en la matèria?
R.- Seria com la medicina que tots coneixem, però en petit, a nivell de microscopi. A mi m’apassiona la investigació i tenc decidit que vull tirar per aquest camí.
P.- Per què ha elegit com a tema de la seva tesi el càncer de mama?
R.- A Espanya, es varen diagnosticar 36.500 nous casos de càncer de mama l’any passat, i es calcula que aproximadament un 16% de les dones en seran diagnosticades en algun moment de la seva vida. Aquestes dades són alarmants i posen de manifest la necessitat d’una recerca constant per revertir aquesta situació. A més, el càncer de mama és una malaltia que ens pot afectar d’aprop, fet que em motiva a centrar la meva tesi doctoral en la seva investigació. Un aspecte que em preocupa especialment és el cas de les persones que han superat un càncer: aquesta experiència no les protegeix d’arribar a desenvolupar una altra neoplàsia al llarg de la seva vida. Quan, després d’haver superat un càncer previ, apareix un nou tumor a la mama, es coneix com a càncer de mama secundari. Aquests càncers, que són diferents de les metàstasis, hem vist que presenten una agressivitat major en comparació amb els qui desenvolupen el seu primer tumor i aquest és un dels objectius de la meva investigació.
P.- I ja es sap alguna cosa de per què succeeix això?
R.- Les investigacions recents del nostre equip han identificat diferències moleculars significatives en aquests tumors agressius. En el cas del càncer de mama secundari, sembla que aquesta major agressivitat podria estar relacionada amb els tractaments intensius rebuts per tractar el tumor inicial. Ara, l’objectiu és validar aquests descobriments utilitzant dades d’una cohort seleccionada acuradament, en col·laboració amb el Providence Saint John’s Cancer Institute (Los Angeles, EUA), per comprendre millor el comportament agressiu d’aquests tumors i cercar noves opcions terapèutiques per a aquestes pacients.
P.- Com pot fer aquestes investigacions sense haver estudiat Medicina?
R.- És que un metge no podria fer el que jo faig perquè no té coneixements de Bioquímica. Nosaltres treballam a nivell mol·lecular, que és des d’on abordam el problema.
P.- Com ha canviat la investigació aquests darrers anys?
R.- La tecnologia ha avançat sobretot amb el maneig de moltíssimes dades. La informàtica permet jugar amb tot un gran volum de dades i això és molt beneficiós de cara a l’obtenció de remeis. A més, el que de cada vegada sembla més clar, és que cada pacient necessita un tractament personalitzat per atacar el càncer, i aquestes noves investigacions van per aquí.
P.- Què es pot fer, per tant, per aturar un càncer de mama?
R.- En els darrers anys, un nou tipus de tractament, la immunoteràpia, ha revolucionat el tractament dels tumors triple negatius, que són els que estan associats a un pitjor pronòstic. Malgrat els avenços, moltes pacients no responen a aquest nou tipus de tractaments. L’equip amb el que treball ha identificat mecanismes d’evasió immune que impedeixen al sistema immunitari reconèixer les cèl·lules tumorals. La nostra investigació se centra a revertir aquestes alteracions mitjançant teràpies innovadores, que han mostrat resultats prometedors en els primers assajos.
P.- Quines serien aquestes noves opcions terapèutiques?
R.- La immunoteràpia és una de les estratègies més prometedores, especialment en tumors triple negatius, que no disposen de tractaments dirigits com altres subtipus. Aquestes drogues poden reforçar el sistema immunitari del pacient perquè reconegui i elimini els tumors de manera més efectiva. Ara estam investigant petites molècules capaces de modular l’expressió de gens implicats en la resistència a la immunoteràpia. Si surt bé, la nostra investigació pot tenir un impacte bastant important en la societat.
P.- Quan obtindran els primers resultats?
R.- Són processos molt llargs i garantistes. El projecte es va posar en marxa fa un any i mig, però poden passar de deu a quinze anys fins que un tractament arribi a aplicar-se als humans.
P.- Ha estudiat altres camps?
R.- Sí, el meu Treball de Fi de Màster el vaig dedicar al càncer de còlon, però no em va agradar tant. El seu desenvolupament depèn més de la dieta, mentre que el càncer de mama és més hormonal, i és un tema que m’atrau més.
P.- La seva investigació és independent o compten amb col·laboracions?
R.- Per a aquest estudi comptam amb un dels oncòlegs líders en els assajos clínics d’immunoteràpia, el doctor Javier Cortés, probablement el millor d’Espanya i un dels millors del món. També comptam amb la col·laboració d’experts internacionals de diverses institucions, incloent-hi la Universitat de Duke (Carolina del Nord, EUA) i la Universitat de Hallym (Gangwon, Corea del Sud). I sempre tenim contacte amb altres investigadors de diferents punts del món. Tenim molt clar que investigar és col·laborar; per molt bo que siguis sempre has de col·laborar.
P.- En quin nivell es troba la investigació a Espanya?
R.- Al nostre país hi ha un nivell molt alt. Sobretot, puc dir que hi ha gent molt ben preparada. Els estudiants espanyols que surten d’una universitat pública estan tant o més ben preparats que els estudiants dels Estats Units que han invertir potser 100.000 dòlars en la seva carrera, i això moltes vegades no ho valoram prou. El que passa és que per estabilitzar-se laboralment és complicat si un vol dedicar-se a la investigació; en el món de la indústria és més fàcil col·locar-se.
P.- Per què passa això?
R.- Els sous són baixos. Perquè te’n facis una idea, fa poc es va haver d’augmentar la remuneració d’una de les beques ofertes pel Govern perquè ni tan sols arribava al salari mínim. Tots els oficis són importants, però un investigador dedica la seva feina a generar coneixement que, en el futur, pot salvar vides. També hem de tenir en compte que vivim a un estat on la sanitat és pública, i per tant, les millores obtingudes a través de la investigació poden fer a que hi hagi molt menys despesa mèdica. És molt important invertir en investigació de cara a una millora de la societat perquè moltes vegades no s’hi pensa com un factor fructífer. A més, hi ha tot un potencial que no s’aprofita. Tenc molts d’amics que s’han format aquí i que ara treballen a fora.
P.- Per tant, és veritat que molts investigadors se’n van del país?
R.- En part és per això, però també és veritat que és molt important treballar en altres països per fer contactes. Jo mateix m’ho planteig; sé que algun dia hauré de sortir del país per sortir de la meva zona de confort i millorar el meu currículum. Estic enamorat de la ciència i la investigació i sé que ho hauré de fer, probablement als Estats Units o a Canadà.
P.- Què no es veu en el món de la investigació?
R.- Habitualment no es parla de les persones que hi ha darrere els investigadors. Des de la gent que fa gestió econòmica, la part política, qui cerca els fons europeus, qui duu tota la burocràcia. Pensem que treballam amb fons públics i tota despesa s’ha de justificar molt bé. Fins i tot el personal de neteja és importantíssim dins el nostre camp. També voldria destacar entitats com l’Associació Espanyola Contra el Càncer, que finança el nostre projecte després d’una tria molt acurada. Compten amb un comitè científic molt interessant i competitiu, i moltes vegades no se sap quant ajuden al desenvolupament de la investigació. Ajuden moltíssim i ho fan amb un criteri purament científic i molt garantista.
P.- I quan surt del laboratori, què fa per relaxar-se?
R.- Me’n vaig a berenar al bar Es Pont, que hi tenen les millors tapes del món.