Bàrbara Sastre Mora -46- és la sollerica escollida per ser la pregonera de la Fira de 2025 que som a punt d’encetar. Sastre és membre d’una de les famílies més emblemàtiques de la vila: Can Mora dels Mobles, força coneguda pel seu dinamisme i per la seva implicació en el món empresarial i artístic local. Des de l’òptica professional, Sastre és assessora fiscal i realitzà el estudis en Administració i Direcció d’empreses a la Universitat Ramon Llull de Barcelona.

Pregunta.- Què sentí quan va saber que havia estat escollida com a pregonera de la Fira de 2025?
Resposta.- Realment, en un primer moment no m’ho podia creure: no considerava comptar amb mèrits suficients per envestir una tasca com el pregó. Fou una mescla de sentiments: entre incredulitat i sorpresa.

P.- Com i on li comunicaren?
R.- Fou en persona i a l’Ajuntament: em convocaren a una reunió -fet absolutament normal perquè professionalment hi estic relacionada i, per tant, pensava que es tractava d’una reunió de feina; la meva sorpresa fou quan vaig descobrir el motiu de la reunió: no es tractava de feina sinó d’oferir-me realitzar el pregó.

P.- Va acceptar immediatament o s’ho va haver de pensar?
R.- M’ho vaig haver de pensar durant dues setmanes per vàries raons: d’una banda, no em veia prou capacitada; de l’altra, comptava amb mon pare malalt; i, finalment, no sabia ben bé com fer-ho, ni com trobar un tema que pogués ser interessant. Finalment després d’haver avaluat pros i contres em vaig decidir a acceptar la proposta ja que era tot un orgull i una oportunitat única que no podia deixar passar. També hi va tenir molt a veure el fet de pensar que la Fira d’enguany seria molt especial per a la nostra família ja que na Júlia, la filla del meu germà, és Valenta Dona Infantil i el nostre cosí Carlos faria de barrut. També he de dir que involucrar-me en aquesta tasca m’ajudaria a no pensar tot el temps en la malaltia de mon pare.

P.- Què representa per a vostè haver estat escollida pregonera?
R.- Òbviament, és un orgull per a tota persona sollerica. A més, en la nostra família de Can Mora dels Mobles duim la Fira en les venes i poder-hi participar d’una forma tan especial era tot un repte. A més, és una oportunitat única per poder parlar davant tot el poble i exposar la meva manera de pensar i viure; a part de ser una immensa responsabilitat.

P.- Ja té el pregó enllestit? Sobre què versarà?
R.- Sí, ja el tenc llest; tot i que sempre és susceptible de certs retocs d’última hora. Evidentment, parlaré sobre la meva família: a través de les dones de la meva família he intentat realitzar un recorregut del paper de la dona al llarg de la història de Sóller.

P.- Li costà trobar l’estil en què es volia expressar?
R.- Sí, em costà més trobar la forma del pregó que no el seu contingut. Una situació que em creà un cert estrès. M’he documentat molt, per la qual cosa vull agrair l’aportació bibliogràfica que en Toni Quetglas m’oferí sobre la història de Sóller; igualment vull agrair l’ajuda de na Mar Puigserver i d’en Toni Timoner a l’hora de trobar la forma del pregó.

P.- Quins han estat els majors entrebancs a l’hora d’escriure el pregó?
R.- Trobar la manera en què em volia expressar; superat aquest punt, tot fluí més fàcilment.

P.- Com ha preparat el pregó?
R.- D’una banda, m’he documentat molt; de l’altra he fet lectures amb amics i família, també me l’han llegit perquè pogués comprovar com se sentia, i finalment, amb en Toni Lluís, un altre cosí, hem intentat donar-li un aire nou, un format nou, cosa que no sé si hem aconseguit.

P.- Li fa por enfrontar-se a la lectura del pregó davant tot el poble?
R.- Una certa por escènica sí que sent ja que mai no he llegit davant tanta gent: m’imagín que els primers moments seran difícils. A més, l’escenari és solemne i imposa un cert respecte.

P.- Quins records té de pregons anteriors?
R.- Molts i molt variats ja que sempre hi solem anar amb tota la família ja que és el tret de sortida de la setmana de la Fira.

P.- Com veu la cerimònia del Pregó?
R.- Crec -i ho dic amb tot el respecte cap a la gent que hi treball i l’organitza- que és una cerimònia molt llarga i quan arriba el torn del pregó és quan tothom comença a mirar el rellotge: fa la sensació que la gent no escolta suficientment bé el pregó perquè la cerimònia és molt llarga. Crec que la investidura hauria de ser més àgil i amb un “tempo” més marcat.

P.- Ha cronometrat el seu pregó?
R.- Sí, el tenc ben cronometrat i dura uns 27 minuts… sense plorar, una cosa que estic ben segura que faré perquè m’emocion amb molta facilitat.

P.- Vostè forma part d’una família de molta anomenada la vall, Can Mora dels Mobles. Què ha representat aquest fet en la seva participació en la vida pública local?
R.- El fet de pertànyer a aquesta nissaga influí molt en el fet d’acceptar la proposta de fer d’acceptar el fer de pregonera. El Pregó suposa un deute solleric per la manca de continuïtat generacional de cara a tirar endavant amb el negoci familiar. De fet, el Pregó m’ha permès recordar tota la història de Mobles Mora: ha estat una oportunitat única d’aprofundir en la història de la meva família.

P.- Com veu la ingent tasca preventiva que es duu a terme de cara a les festes?
R.- El problema es troba en què el Firó ha crescut molt i actualment és una festa força massificada per la qual cosa s’ha complicat la història i ha aparegut molta normativa sobretot en temes de seguretat. Hem de tenir present que un dels reptes majors del Firó rau en la modificació de la festa inicial: la festa s’ha hagut d’actualitzar i s’haurà de continuar actualitzant. Haurem de reinventar la festa perquè la festa perduri i s’acabi adaptant a les necessitats i normatives vigents a dia d’avui.

P.- Veu exagerades o necessàries aquestes mesures de seguretat?
R.- Necessàries: hem de tenir present que sense normes no podríem coexistir els uns amb els altres; tot i això, som ben conscient que així es complica molt l’essència de la nostra festa.

P.- Quin acte és el que li agrada més de la Fira?
R.- El dia de la Fira: m’agrada molt la vida que es viu a Plaça i als seus voltants. És un dia únic per socialitzar i poder gaudir de la festa: és un dia amb molta vida.

P.- Forma part d’algun col·lectiu? Quina opinió li mereixen?
R.- Som membre del Col·lectiu de Pageses, del qual en vaig ser tresorera durant anys; a més, actualment, som la tresorera del Joventut Mariana. La tasca dels col·lectius em sembla vital per garantir un ordre, sobretot els dies en què hi participa molta de gent.

P.- Per acabar, adreci unes paraules als sollerics de cara a les properes festes.
R.- Tan sols els diré que aprofitin les festes per estar amb la gent que estimen ja que solem pensar sovint que el temps ens sobra i és tot el contrari. Que aprofitin per crear vincles i que evitin els problemes. Molts d’anys a tots! Bona Fira i millor Firó!