Maribel Quirós és una cara coneguda del món de la restauració i el turisme. També una dona activa a les xarxes socials, que no té pels a la llengua i participa activament a tot tipus de debat, sobretot els relacionats amb el món empresarial i turístic. Acaba d’obrir el Restaurant Moll, a la primera línia del Port, on abans hi havia el Bar Bosch.

De família relacionada amb el sector, ha treballat abans a l’Altamar, a la cafeteria París i a Can Quirós i dona la seva visió sobre els excessos del turisme des del punt de vista d’algú que s’hi viu.

Pregunta.- Quin és el pensament que desitja transmetre amb les seves intervencions a les xarxes?
Resposta.- Jo intent ser coherent amb el que pens, el que dic i el que faig. I, per exemple, no podria estar en un partit polític, perquè pens que no tot és blanc o negre, sinó que hi ha molt de gris, i no podria defensar absolutament totes les idees d’un partit i callar quan ves coses que no m’agraden.

P.- I què pensa, en relació al turisme?
R.- Pens que els problemes associats al turisme no els puc arreglar jo; aquesta és una tasca dels polítics, és la seva feina. Són ells els que tenen la informació i les eines per fer-ho. I crec que hi ha molta hipocresia i desconeixement entre els que critiquen.

P.- N’hi ha molts que donen la culpa de determinats problemes als empresaris turístics.
R.- A tots ens molesten els cotxes a la carretera, perquè el que hi ha és evidentment terrorífic. Però, és culpa de l’hoteleria? Jo crec que no. Mira, l’altre dia una amiga meva que va venir de vacances a Mallorca va llogar un cotxe per només 15 euros el dia. Així qualsevol no n’agafa un. I vull recordar que jo era contrària a construir el túnel. Potser ens hauria salvat de tot això.

P.- Però vostès, els empresaris, són els que obtenen els beneficis?
R.- Evidentment que una persona que munta un negoci és per treure’n un benefici. Però hi ha molt de desconeixement sobre com funcionen. Se’ns acusa de robar per despatxar un suc de taronja a 2’80 i la gent xerra molt, però és evident que no el podem oferir a 0’40. El lloguer, els sous, els productes, els imposts, les terrasses… són moltes les càrregues que hi ha i molts els càlculs a fer perquè al cap del dia quedi un marge de benefici.

P.- Què cobra actualment un cambrer?
R.- Segons el conveni que està vigent a les Illes Balears un cambrer bàsic cobra 2.050 euros; això suposa un cost de més de 2.800 euros per a l’empresa. Això són 40 hores de feina setmanal, dos dies lliures i hores extres pagades. I el conveni es compleix, malgrat que ens costa la vida. I, a més, intentam aplicar la conciliació de la vida laboral amb la familiar. Fa uns anys, a les Illes Balears hi venia gent a treballar, cobrava això i tenien un lloc per viure, i en acabar la temporada se’n duien doblers a ca seva. Però ara ja no saben on viure.

P.- Els costa trobar treballadors?
R.- Sí, molt. Els temporers ja no venen. I ens trobam que hi ha persones que no farien una feina especialitzada dins el món del turisme han d’agafar llocs de responsabilitat. I això provoca una baixada del nivell.

P.- I els lloguers?
R.- He sentit dir que es paguen fins a 5.000 euros en el carrer de Sa Lluna, però no m’ho crec. Ni la meitat. No ho resistirien. Però barats no són.

P.- Parlem de la saturació.
R.- És una cosa que ens afecta a tots i no m’agrada, però no és culpa meva. No podem vendre Mallorca i després queixar-nos. Hem de ser coherents. He vist persones que exhibeixen el lema de “tourists go home” i al mateix temps tenen un lloguer vacacional en negre. I donen la culpa a qui duu endavant negocis legals. O que es queixen i l’endemà pengen una foto a les xarxes socials que s’han fet a la Fontana di Trevi o a la Torre Eiffel. O no creuen que la gent que viu al costat d’aquests llocs no deu estar farta de no poder sortir de ca seva quan vol? O que després se’n va a fer un creuer, amb 3.000 persones més, embrutant la mar i donant benefici a empreses de ves a saber on. Jo pag els meus imposts aquí, don el benefici aquí, visc d’això, tenc molta família que també hi viu, molts d’amics i coneguts… bé, la majoria, directament o indirectament.

P.- Alguns creuen que una possible solució seria augmentar la qualitat del visitant.
R.- I quin és exactament el turisme de qualitat? O no té dret a anar de vacances aquell que no guanya tant? O aquell que tan sols es pot permetre un determinat tipus de restaurant? És més democràtic, en definitiva. S’han donat situacions que hi ha màfies que tenen moltíssims doblers i compren grans mansions, i això no és gens convenient.

P.- És car venir de vacances a Mallorca?
R.- Sí, venir a Mallorca és car. Però la veritat és que també pots trobar ofertes barates, paquets.

P.- Què opina d’iniciatives com la de Sóllerland?
R.- Si jo faig una cosa que consider que és positiva per a Sóller, òbviament don la cara, no me n’amag. I com que no ho fan, pens que deuen tenir roba estesa. Per ventura algú de la seva família ha venut patrimoni a estrangers. Jo som valenta i dic les coses sense pels a la llengua, però ells no. Qui s’amaga darrere una xarxa per defensar un ideal és un covard.

P.- Creu que són campanyes que poden acabar afectant al turisme?
R.- A la gent no li agrada anar allà on hi ha cartells que diuen “go home”. A més, els funcionaris que creuen que no viuen d’això van ben errats: sí que hi viuen. Menys gent són també menys metges… tot acaba baixant. Matant el turisme no es solucionarà el problema. Jo estaria encantada de tenir una fàbrica de teixits o de dur taronges a Marsella en vaixell, però això avui ja no és possible.

P.- Té alguna proposta per solucionar la saturació?
R.- Jo faria un gran aparcament subterrani abans d’arribar al túnel, i des d’allà autobusos llançadora cap a Sóller. I només deixaria entrar els sollerics, els dels pobles veïnats i els turistes que estassin a establiments legals. Un dels problemes de Sóller és que és un cul de sac.

P.- Fins quin punt les xarxes socials contribueixen a la saturació de llocs com Sóller?
R.- Això passa aquí i a molts d’altres llocs. I les xarxes no es poden aturar, vivim aquesta època. Però és cert que si jo públic una foto meva a la Fontana di Trevi, a l’endemà hi haurà moltes persones que voldran anar-hi.

P.- És això una manca de personalitat de la gent?
R.- No, no ho crec. Simplement, que tots volem tenir una bona vida, que a tots ens agrada aparentar.

P.- Com va l’actual temporada? Hi ha símptomes que no serà igual que les anteriors.
R.- La gent que hi havia l’any passat, enguany no hi és, malgrat la saturació. I gasta menys. L’ideal que jo voldria és poca gent, però gastadora. Ja sé que és una utopia. Hi ha molts de bars, restaurants i tendes, i tothom necessita viure. També és un fet que molta gent ha cancel·lat els seus viatges, perquè poden fer-ho fins gairebé el darrer minut, quan han vist la previsió del temps.

P.- I pot ser que també ja hagi passat la febre viatgera post covid?
R.- També és possible. Malgrat que les carreteres segueixen embossades, el sector no va tan bé com els anys anteriors.