En plena jornada de Tots Sants, “Sa Veu” vol retre un sentit homenatge a tots aquells que treballen perquè el cementeri de Son Sang romangui en bon estat. Per això, Toni Frias Curiel -48-, actual fosser municipal, detalla quines són les principals tasques que s’hi duen a terme i quina és la resposta dels sollerics ala seva feina.

Frias estudià a l’escola taller del Consell de Mallorca aconseguint el títol de mestre escultor; posteriorment, treballà durant dos anys restaurant creus de terme municipals a càrrec del Consell. Des de fa 26 anys treballa a l’Ajuntament, els darrers vuit com a encarregat de la unitat encarregada de tenir cura del cementeri i ostenta amb orgull el títol de fosser.

Pregunta.- Des de quan treballa al cementeri municipal?
Resposta.- Des de fa dotze anys; tot i que des de fa vuit que som el cap de la brigada del cementeri, a més de fosser: ja ho diu la dita, “a cada poble només hi pot haver un batle i un fosser” i aquest som jo en el cas de Sóller. Vaig agafar el relleu a en Miquel Vanrell “Cameta”.

P.- Havia pensat en alguna ocasió en fer aquesta feina?
R.- No, no m’havia passat mai pel cap; però he de dir que n’estic ben satisfet.

P.- Li va fer algun tipus de mania fer-hi feina?
R.-Sempre et fa una mica de cosa, sobretot durant les primeres exhumacions. He de dir que durant les primeres reduccions de cadàvers -quan passam el cos d’una caixa normal a una de més reduïdes dimensions- sí que m’impressionà. A dia d’avui i fruit dels anys d’experiència ja ho tenc per una cosa habitual.

P.- Com realitzen aquestes reduccions?
R.- Sempre amb les màximes mesures de seguretat i sanitat: per suposat emprant EPI -Equip de Protecció Individual-. He de dir que en aquest tipus de feina et trobes els cossos en molts diferents estats: només ossos, momificats i, en ocasions, amb els òrgans en procés de putrefacció que és quan fa més impressió.

P.- Quines són les principals tasques que hi duu a terme?
R.- En el meu cas ,la meva principal tasca consisteix en facilitar i ajudar als familiars dels difunts en un moment tan especial com és la pèrdua d’un ésser estimat. Els indic la documentació que han d’aportar; sobretot quan hi ha hagut una actuació especial -com és quan es realitzen autòpsies- en què es requereix l’aportació d’una autorització judicial i mèdica. Concretament -i és curiós- en els casos d’actuacions judicials un cop enterrat el cadàver s’ha de remetre un correu electrònic al jutjat aportant el número de tomba, la zona on es troba la tomba i la situació vers on s’ha orientat el cap del difunt. També m’encarreg de gestionar el cementeri i d’organitzar les tasques d’enterrament, la preparació de la tomba i moltes tasques de jardineria. Hem de tenir molt present que abans la gent solia pujar a netejar la tomba i a tenir cura de l’indret; un costum que avui en dia s’ha perdut -a excepció de la setmana de Tots Sants- i, òbviament, algú s’ha de fer càrrec de la cura del cementeri. Vull remarcar, que els sollerics ens manifesten que estan molt satisfets de la cura amb què tractam el cementeri.

P.- Quantes persones conformen la brigada municipal del cementeri?
R.- Som tres empleats dependents de l’ajuntament, més un altre que s’encarrega del tanatori, que depèn de la Funerària Municipal de Sóller. Aquest darrer ens dona un cop de mà en feines de jardineria quan no té feina al tanatori.

P.- En tractar-se d’un cementeri monumental, hi ha algunes mesures especials per a la seva conservació?
R.- Quan vaig entrar de cap no hi havia cap mesura al respecte -per posar només un exemple, la gent netejava les tombes amb lleixiu i feia malbé la pedra-. Davant aquesta situació i gràcies als meus coneixements adquirits durant la meva formació al Consell i comptant amb l’assessorament de Toni Quetglas -doctor en història i arxiver municipal- vàrem fer un catàleg patrimonial de les tombes. Val a dir que tot el cementeri de Sóller està protegit en tractar-se d’un cementeri especial per la monumentalitat de les seves tombes, la qual cosa fa que algunes de les seves tombes comptin amb una catalogació especial. A més, comptam amb un llibre on tenim les tombes catalogades i amb una foto que detalla i explica les seves característiques. Quan se’ns sol·licita alguna actuació recorrem a aquesta documentació, i revisam què es pot fer i què no.

P.- Qui dicta aquestes mesures?
R.- Jo revís les peticions i faig una primera valoració que després passa a la Comissió de Patrimoni, que és qui té la darrera paraula.

P.- Tenen previst alguna mesura especial de cara a la festivitat de Tots Sants?
R.- La més rellevant és mantenir obert el cementeri fins tard, ja que hi ha gent que gaudeix de passejar-hi quan fa fosca a la llum dels ciris. La resta serà com cada any: procurarem que el cementeri llueixi el més possible i ajudarem a organitzar la celebració litúrgica col·locant i llevant les cadires i ajudant a la gent major en el que sigui necessari. Hi haurà personal fins que es faci ben fosc.

P.- La gent és conscient que les tombes no són una propietat privada?
R.- No, no n’és gens conscient: les tombes són propietat del poble i la gent en té uns drets d’empriu, que es van heretant. En aquest sentit, vull deixar clar que el cementeri de Sóller és l’únic de Mallorca on no es paga cap impost per al seu manteniment.

P.- Essent l’ajuntament el propietari del cementeri, duu un control efectiu del manteniment de les tombes?
R.- Sí, quan detectam un possible desperfecte que pugui posar en risc un visitant avisam els propietaris perquè facin l’actuació pertinent per tal de refer aquest desperfecte. El que passa sovint és que hi ha moltes tombes de què no trobam els propietaris -per ser famílies d’ascendència estrangera que no mantenen un contacte usual amb la vall- i això ens dificulta la feina.

P.- Creu que l’ajuntament inverteix els doblers suficients per garantir la seguretat al cementeri?
R.- Sí, políticament l’actual consistori li dona molta importància i se’n preocupa molt per garantir el bon funcionament del cementeri.

P.- Han detectat maniobres estranyes en les osseres, així com ha passat al jaciment d’Almallutx?
R.- No, la gent sol ser molt respectuosa amb i en el cementeri. Pel que fa als ossos, cada cert temps feim exhumacions dels cadàvers que es troben a la zona de terra per comptar amb espai disponible -actualment exhumam morts dels anys trenta-: guardam els ossos en bosses especials durant dos anys per si hi ha alguna reclamació, passat aquest temps si ningú els ha reclamat els incorporam a una de les cinc osseres de què disposa el cementeri.

P.- Sap si hi ha algun projecte per millorar tant les instal·lacions com el cementeri en general?
R.- Sí, cada any el Consell atorga 30.000 euros per restaurar patrimoni, i fa uns anys ja restauràrem una part del portal de marès d’enmig, però no ho poguérem acabar. Ara hem demanat una altra subvenció per acabar aquesta obra i mirar de restaurar els murs exteriors que estiguin en pitjor estat.

P.- Quines creu que són les intervencions més necessàries al cementeri de Sóller?
R.- Són variades: posar arrambadors a certs indrets per ajudar a la gent major a moure’s, a la zona dels nínxols cal restaurar l’edifici que els acull, també s’hauria de solucionar el problema de la manca de pressió de l’aigua, fer més verda la zona de terra, restaurar les parets estructurals que ho necessitin i, sobretot, fer un columbari. És curiós que cementeris molt més petits com el de Fornalutx en tenguin i, nosaltres, no.

P.- Sap si la gent està contenta amb el tancament i obertura automàtic de les portes del cementeri?
R.- Ja fa un any i mig que funcionam així i no hem tengut cap queixa al respecte. Les portes s’obren a les set del mati i es tanquen a les cinc a l’hivern, i s’obren a les set i es tanquen a les vuit a l’estiu.

P.- En tractar-se d’un cementeri monumental, compta amb la visita dels turistes?
R.- Ja ho crec; diàriament hi ha molts d’estrangers que visiten el nostre cementeri sobretot a la recerca de totes les obres modernistes que hi ha presents. És increïble, però els estrangers coneixen molt bé les obres de rellevància que hi ha al nostre cementeri.

P.- Sap si -igual que passa amb les cases- el preu de les tombes s’ha incrementat durant els darrers anys?
R.- Sí, i molt; avui en dia és pràcticament impossible comprar una tomba a Sóller. Per dos motius: no n’hi gaire de disponibles i els preus han pujat molt. Hi ha molts d’estrangers -residents- que s’interessen per comprar una tomba a la vall que els ha acollit en vida.

P.- Per acabar, ens pot contar alguna anècdota sobre la seva feina.
R.- N’hi ha moltes, però la més important per a mi és haver pogut enterrar ma mare jo mateix: vaig poder acompanyar ma mare jo mateix i donar-li les gràcies pels temps viscut amb ella. Fou molt emotiu. Però me n’han passades moltes al cementeri: un cop vaig haver de desallotjar una festa de finat d’un estranger: una festa que comptava amb cambrers, begudes, música, càtering, llums als carrers principals… els va desallotjar ja que, òbviament, no comptaven amb cap tipus de permís i… continuaren la festa davant les barreres del cementeri a la zona de l’aparcament. També he enterrat gent amb objectes curiosos: llibres, tabac, botelles de guisqui, camisetes del Madrid… Són curiosos els rituals que envolten el darrer comiat.