Antònia López és enguany l’encarregada de pronunciar el pregó de les festes de Sant Pere del Port de Sóller, un acte que tendrà lloc demà dissabte a la Parròquia de Sant Ramon de Penyafort i que precisament anirà acompanyat d’un homenatge a son pare, Tolo López “Blau”, que durant moltes dècades va ser el màxim responsable de dur endavant els actes festius del sant patró dels pescadors.

Fa anys que va haver de partir del Port. Va néixer al carrer de Santa Apol·lònia i, als 5 mesos, la seva família es va mudar al carrer de Jaume Torrens. Però després es va establir a Deià i a Palma, on actualment hi resideix.

Ha treballat com a auxiliar d’infermeria a Son Dureta i Son Espases i després com a infermera a l’Atenció Primària. Precisament ara està al Port de Pollença i ben aviat passarà a sa Pobla. També ha estat professora d’Auxiliar d’Infermeria al Liceu.

Pregunta.- Com va ser que li proposaren protagonitzar el pregó d’aquest any 2025?
Resposta.- Va ser el dia de la festa del Natzarè, a la Parròquia del Port. El regidor, Biel Barceló, quan va acabar l’acte i estava feinejant per allà, se’m va atracar i m’ho va proposar directament. “Tu estàs boig”, va ser el primer que li vaig contestar. Com que havia sortit a parlar degué pensar que seria una bona candidata per fer el pregó.

P.- I quan va ser que li digué que sí?
R.- Aquella nit no vaig dormir. De què parlaré?, pensava tot el temps. Jo no tenc cap problema a l’hora de parlar davant el públic, però ha de ser d’una cosa que conegui bé, i jo no som especialista en res. I aquella mateixa nit de no poder dormir ja vaig veure clar de què parlaria, i el dimarts següent, després de parlar-ne amb alguns amics, li vaig contestar que sí, que faria el pregó.

P.- De què té previst parlar?
R.- Ho guardaré en secret fins al moment de fer el discurs. Sí que puc dir que serà entretingut i que anirà molt dirigit a la gent del Port. Durà per títol “Records”, o sigui que ja et pots imaginar una mica de què anirà.

P.- Ha comptat amb ajuda per preparar-lo?
R.- Sí, he fet consultes a les meves amistats i també a na Mar Puigserver. Els meus amics estan molt contents per a mi.

P.- I de la seva família?
R.- De fet, mon pare me va dir “i tu què saps del Port?”. Ell pensava segurament en les coses que ell havia viscut de jove al Port, de la seva quinta, i que jo ja no he vist. I després d’un parell de dies me’n va tornar a parlar i me va dir que sí, que ho faria bé. Més recentment he sabut que el mateix dia li faran un homenatge. N’estam tots molt contents. Ell està molt per na Taty i crec que és una cosa mútua.

P.- Quin temps se’n va encarregar ell de les festes?
R.- Va ser durant 45 anys. Tota la meva vida, podríem dir. Després, durant dos anys, ho va dur un grup de joves i posteriorment ja ho va agafar na Taty, amb l’Associació Cultural del Port. Ell va començar amb en Joan Galindo, i més endavant amb l’ajuda dels germans Mingorance, Gabriel i Antonio. Ho duia absolutament de tot i hi havia molta feina a fer.

P.- Què representen, per a vostè, les festes de Sant Pere del Port?
R.- Abans molt, sobretot per tot el que vaig veure a ca nostra. Ara no tant perquè no hi particip tant, potser hi vaig a fer una volta a la nit, més com a espectadora. També hi ha el factor de l’edat. A més, durant els darrers anys m’he apuntat a la Cursa de Ferro i llavors ja no hi baix. Enguany sé ben cert que serà un any diferent, que ho viuré amb molta més intensitat pel paper que m’ha tocat fer.

P.- Conserva el Port l’essència de poble, de barriada?
R.- Molta de la gent de la meva edat ha hagut de partir i ja és difícil trobar-los fent una volta pel Port. Si no havies comprat de ben jove o heretat, després es va posar impossible comprar, i molts anaren a viure a Sóller, que era més barat, o a fora. Però així i tot, encara hi ha xarxa, hi ha cohesió.

P.- Son pare va ser pescador. Quins records conserva d’aquella activitat?
R.- Record a l’estiu anar a pescar llagosta i llampuga amb ell, quan era nina. Per això em vaig afeccionar a contemplar les sortides de sol, que m’encanten. El nostre llaüt es deia Tinu. M’agradava molt, però no per dedicar-m’hi. De fet, ara fa anys que no he sortit. Ara ja no tenim barca. Enyor aquelles sortides de sol, i també entrar al Port i sentir l’olor de la mar.

P.- Això es va perdre quan varen fer el túnel de Sa Mola.
R.- Sí, i qui no és del Port no ho entén. Però el Port va perdre la seva essència en aquell moment. El Port va deixar de ser el Port a partir d’aquí. A mi em queda la Miranda, m’agrada molt pujar-hi i mirar la mar, és el meu lloc preferit.

P.- Ha dit que li proposaren fer el pregó el dia del Natzarè. Què significa per a vostè aquesta confraria?
R.- És herència dels nostres pares, de tots els que hi som. Encara que no siguis molt creient o no vagis a missa cada diumenge, el Natzarè és una tradició que continua, com la del Sant Crist de la Sang de Palma. Molt poca gent nova s’hi incorpora que no sigui la que ja hi tenia els seus pares.