El santanyiner Llorenç Galmés és el president del Consell de Mallorca des de fa dos anys. Va ser el candidat del Partit Popular i va ser elegit president de la institució en substitució de la socialista Catalina Cladera.
Ara, a l’equador de la legislatura, fa balanç del camí recorregut, amb un especial esment als temes que més afecten la nostra comarca i a un dels assumptes més importants de la legislatura: la saturació turística, les seves conseqüències sobre la població insular i les possibles solucions per evitar estar perjudicats pel negoci turístic.
Pregunta.- Sóller pateix una allau de vehicles en determinats moments de l’any. El Consell ha implantat mesures, com els panells recentment instal·lats a la carretera. Quan està previst que es desenvolupin els aparcaments dissuasius que preveu el propi Consell a Sóller?
Resposta.- Des del Consell de Mallorca estam plenament compromesos a oferir solucions reals i sostenibles, i una de les línies clau és el Pla d’aparcaments dissuasius, que estam impulsant i que inclou una actuació específica a Sóller.
Concretament, a Sóller s’hi preveuen dos aparcaments dissuasius amb una capacitat total de 312 places, situats estratègicament. Actualment, el projecte es troba en fase de redacció i, si es compleixen els terminis previstos, la nostra intenció és que les obres es puguin iniciar a mitjan 2026.
Aquest projecte s’emmarca en una inversió global de gairebé 31 milions d’euros que permetrà habilitar 43 aparcaments a tot Mallorca, amb més de 7.000 places. A més, tots aquests espais incorporaran punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Estam fent feina des del Departament de Territori, Infraestructures i Mobilitat perquè aquestes infraestructures siguin una realitat com més aviat millor.
P.- Creu que afectarà positivament a Sóller, i la resta de municipis de la Serra, la limitació de l’entrada de vehicles de lloguer a l’illa? Com s’articularà aquesta mesura?
R.- Absolutament sí. La llei per regular l’entrada de vehicles és una passa molt important, valenta, i del tot necessària per millorar la qualitat de vida dels mallorquins i les mallorquines, que contribuirà a preservar el nostre entorn, que ens servirà per protegir la nostra imatge com a destinació turística i, sobretot, garantirà el benestar dels residents. La necessitat de posar remei a la saturació a les carreteres és una demanda social.
L’any 2023 varen entrar a Mallorca 400.000 vehicles pels ports, una xifra insostenible, sobretot en temporada alta. L’esborrany de la Llei de regulació de l’afluència de vehicles a Mallorca proposa posar un màxim de vehicles que entrin pels ports, un nombre màxim de cotxes de lloguer i una taxa amb efectes dissuasius per als cotxes procedents de l’exterior. Mesures que en cap cas afecten els residents.
Volem que sigui el Ple del Consell que determini el període de l’any de regulació de l’entrada i la permanència de vehicles. Un màxim que s’haurà de complir. No fer-ho pot suposar sancions que van de 300 a 30.000 euros i es podrà imposar, a més, la immobilització del vehicle fins a 4 mesos, la retirada de l’autorització per circular o bé que no es pugui obtenir un altre permís durant dos anys. Vull destacar que aquesta no és una mesura improvisada, sinó fruit d’un estudi de càrrega que va encarregar, per primera vegada, aquest equip de govern. Una mesura que ja tenen Formentera i Eivissa.
Com a president, he estès la mà a tots els grups polítics de la institució per arribar al consens necessari i aprovar una proposició de llei per enviar al Parlament i que sigui una realitat al més aviat possible. És la nostra intenció que el text sigui el més consensuat possible, perquè la norma per regular l’entrada de vehicles perduri al llarg de les legislatures. La necessitat de posar remei a la saturació de les carreteres, com ja he dit abans, és una demanda social. Per això, apel·lam a la capacitat de consens de tots els grups per donar resposta a allò que esperen de nosaltres els mallorquins i les mallorquines i impulsar una regulació valenta i necessària.
P.- Quan executarà el Consell la reforma integral de la carretera de desviació que està programada?
R.- El projecte de reforma es troba en el tràmit tècnic, previ a la licitació i l’adjudicació de les obres. Unes obres que, amb una inversió d’uns cinc milions d’euros, tendran una durada de poc més d’un any i que, esperam, podrien començar a finals del 2025 o principis del 2026.
Una actuació que es du a terme amb el màxim consens amb l’Ajuntament, amb qui hi ha una col·laboració estreta i constant. És un projecte fet conjuntament que respon directament a les demandes del municipi i que suposarà una transformació real i necessària: més seguretat, un vial cívic per a vianants i bicicletes i quatre rotondes noves per pacificar el trànsit. És una aposta ferma per una mobilitat més ordenada, sostenible i segura, en benefici tant dels residents com dels visitants.
P.- Una reivindicació dels sollerics, de fa temps, és la creació d’un carril bici que uneixi el nucli urbà i el Port. Quan s’executarà aquest projecte?
R.- Estam fet una aposta sense precedents pels vials cívics, aquesta legislatura, ja que formen part de la nostra visió d’una mobilitat més sostenible i segura arreu de l’illa. Som plenament conscients de la importància d’aquest projecte per al municipi.
Ara mateix, treballam i centram tots els esforços en el projecte de reforma integral de la carretera de desviació, una obra essencial, com he explicat anteriorment. Una vegada feta, abordarem aquesta petició de crear el carril bici, així com de reforçar el ferm de la carretera.
Cal destacar que venim de vuit anys amb un Departament de Territori, Infraestructures i Mobilitat totalment paralitzat i, en menys d’un any, vàrem posar en marxa un ambiciós pla de vials cívics amb 26 actuacions arreu de Mallorca, que suposen una inversió de 45 milions d’euros i gairebé 60 quilòmetres de nous espais per a bicicletes i vianants. Un pla que que s’anirà ampliant i en el qual hi podrem afegir el de Sóller. Aquest govern insular actua, no promet.
P.- Ha fet el Consell algun tipus d’estimació del nombre d’allotjaments turístics il·legals que hi ha a Sóller? Què pensen fer al respecte?
R.- Al Consell de Mallorca encara no disposam d’una xifra exacta i desglossada per municipis, però hi treballam intensament. Esperam poder oferir aviat una xifra aproximada de tota l’oferta il·legal que hi ha a Mallorca, i a cada un dels municipis. El que sí podem afirmar amb rotunditat és que la lluita contra els allotjaments turístics il·legals és una prioritat absoluta per al nostre equip de govern. Ens trobam en un moment clau, un moment en què apostam per la contenció i la sostenibilitat. Gestionar els fluxos turístics no és només una qüestió econòmica, és també una qüestió de convivència i de respecte als residents. I el Consell de Mallorca està marcant un punt d’inflexió en aquesta direcció.
En aquest sentit, hem intensificat com mai el control i la lluita contra l’oferta il·legal. Hem desdoblat el Departament d’Inspecció Turística en dues àrees diferenciades: una per reforçar i protegir l’oferta legal —amb 10 inspectors— i, l’altra, que persegueix l’oferta il·legal, amb 17 inspectors, i amb l’objectiu que siguin 30 molt aviat. Per primera vegada, a més, estam emprant fons ITS per aquesta finalitat. Això ens ha permès triplicar les inspeccions respecte de l’any anterior. A més, acabam de signar un acord pioner amb Airbnb que ja ha permès retirar més de 130 anuncis il·legals i que establirà un sistema més àgil i eficaç per eliminar ofertes que vulneren clarament la normativa. És una passa molt important.
Tot plegat forma part d’una estratègia integral i decidida per posar límits clars, rebaixar per primera vegada el sostre de places turístiques —que ara és de 430.000— i garantir que el turisme a Mallorca sigui compatible amb la qualitat de vida de la nostra gent i amb la protecció del territori. No és només una acció puntual: és un canvi de model.
P.- Ha estat positiva la instal·lació de càmeres a la carretera del Puig Major per combatre les carreres il·legals i els renous excessius?
R.- La instal·lació de càmeres a les carreteres de la serra de Tramuntana és una mesura molt necessària per fer front a una problemàtica que fa massa temps que afecta la convivència i la tranquil·litat dels veïnats. El Consell de Mallorca instal·larà 32 càmeres amb sonòmetres, lectors de matrícula i de velocitat que permetran actuar contra les curses il·legals i els renous excessius, que estan en fase de licitació, ja que hem hagut d’esperar gairebé deu mesos perquè la DGT indicàs la tipologia de la càmera per poder sancionar. Ara els tècnics del Consell de Mallorca fan feina amb la tramitació del contracte per adquirir les càmeres i muntar-les. Tot i que el Consell no té competències sancionadores, treballam en coordinació amb la DGT i amb els municipis de la Serra, convençuts que aquesta mesura tindrà un efecte dissuasiu important.
D’altra banda, hem concedit per primera vegada ajudes per a la millora d’infraestructures i de serveis de les mancomunitats de l’illa i la Mancomunitat Serra de Tramuntana compta amb una partida de quasi 24.000 euros que servirà, entre d’altres coses, per a la compra de material per controlar el renou excessiu a les carreteres de la Serra.
P.- Serà el Consell propietari de la Fàbrica Nova abans que acabi l’actual legislatura?
R.- La voluntat d’aquest Consell de Mallorca és ferma i decidida: volem que la Fàbrica Nova sigui un espai públic, protegit i obert a la ciutadania i, per això, treballam perquè pugui passar a ser propietat de la institució insular que tenc l’honor de presidir. Hem fet una passa important destinant una partida inicial de 3 milions d’euros dels romanents al pressupost del 2025, i ara ja estam duent a terme les gestions necessàries per garantir que l’operació d’adquisició es pugui dur a terme amb garanties plenes. Ja s’està treballant en la valoració completa d’aquest Bé d’Interès Cultural: d’una banda una més material, que correspon als pèrits, i una altra que depèn dels tècnics de Patrimoni, que avaluen també l’aspecte patrimonial i cultural del bé. És una reivindicació del poble de Sóller que el Consell de Mallorca vol fer realitat.
P.- Quin projecte tenen per aquest lloc emblemàtic?
R.- La nostra intenció és donar-li futur, transformant-lo en el Museu Tèxtil de Mallorca, ja que és un símbol de la memòria industrial de Mallorca i un espai amb un valor patrimonial únic que conserva part de la maquinària original. Volem que sigui un centre de referència que expliqui el passat industrial de la nostra illa, que posi en valor la feina de tantes persones que hi treballaren i que, alhora, generi una nova oferta cultural i educativa per a Sóller i per a tot Mallorca.
P.- Quan veurem la torre Picada rehabilitada i oberta a les visites?
R.- Treballam de la mà de l’Ajuntament per acabar de rehabilitar-la i que comenci a rebre visites molt prest. Gràcies al conveni de col·laboració que vàrem signar amb el consistori ja hem iniciat el procediment necessàri perquè el monument pugui obrir-se amb seguretat al públic, com és adequar la barana de ferro, reparar la trapa de l’aljub i arreglar la porta d’accés. El nostre Departament de Patrimoni hi fa feina per poder licitar el projecte, ja que és un bé catalogat.
Com ja vàrem anunciar quan es va signar el conveni, les visites guiades es duran a terme el primer divendres de cada mes, amb la possibilitat d’ampliar aquests horaris. Aquest és un projecte que ens fa especial il·lusió perquè no només posa en valor un dels elements més emblemàtics del patrimoni de la serra de Tramuntana, sinó que també impulsa la divulgació de la nostra història.
P.- També preveuen la compra d’Almallutx. Què tenen previst fer amb el jaciment arqueològic que alberga?
R.- Preservar el nostre patrimoni és una responsabilitat que el Consell de Mallorca assumeix amb fermesa i convenciment. Per això, hem manifestat la voluntat clara d’adquirir la finca d’Almallutx, un indret d’alt valor arqueològic, històric i identitari per a Mallorca. Parlam d’un espai que va ser el darrer refugi islàmic durant la conquesta de Jaume I, i que conté restes que abracen períodes com el talaiòtic, el bizantí o l’islàmic. Aquest valor excepcional fa imprescindible que passi a ser un bé públic, a l’abast de tota la ciutadania.
P.- També han anunciat la compra de la finca de Sa Costera. Es convertirà en un refugi de la ruta de la pedra en sec?
R.- El que ha acordat el Consell de Mallorca és iniciar un expedient per estudiar la viabilitat d’adquirir les antigues cases i els terrenys de les finques de Sa Costera. Un procés imprescindible per avaluar amb rigor la viabilitat de la compra i les possibilitats d’ús públic. D’aquesta forma, l’opció d’incorporar aquest enclavament a la xarxa de refugis de la Ruta de la Pedra en Sec és una possibilitat que es podrà valorar dins l’estudi. En tot cas, qualsevol actuació futura a Sa Costera es farà escoltant els nostres tècnics.
P.- Al principi de la legislatura varen crear una Direcció Insular de la Serra de Tramuntana, amb quina intenció?
R.- Crear la Direcció Insular de la Serra de Tramuntana va ser una decisió estratègica i prioritària d’aquest equip de govern. La Serra és un patrimoni natural, cultural i històric de valor incalculable, Patrimoni Mundial de la Unesco, i mereix una atenció específica i estructurada. Durant massa anys, moltes demandes i necessitats dels municipis de la Serra han quedat diluïdes entre diferents departaments, amb una manca de coordinació que en dificultava la gestió.
Amb aquesta nova direcció insular, el nostre objectiu ha estat centralitzar, agilitar i donar resposta directa i coordinada a les problemàtiques i prioritats de la serra de Tramuntana, amb una visió integral que tingui en compte tant la preservació ambiental com les necessitats dels pobles i els seus habitants. A més, estam impulsant iniciatives que durant els darrers anys han quedat aturades i hem tornat a posar la Serra en el centre de les polítiques del Consell de Mallorca.
Hem posat al capdavant d’aquesta direcció una persona amb coneixement profund de la Serra, com és Antoni Solivellas, batle d’Escorca. La seva experiència i arrelament han fet que sigui la figura ideal per liderar aquesta nova etapa. I, per descomptat, aquesta direcció insular també ens ha permès avançar cap a una nova llei per a la serra de Tramuntana, feta des del consens i amb la participació de tots els agents implicats.
P.- Com està el procés de redacció de la Llei de la serra i quins beneficis aportarà a la zona?
R.- El procés de redacció de la Llei de la serra de Tramuntana avança a bon ritme i en una direcció molt clara: escoltar, consensuar i protegir. El proper mes de setembre presentarem en públic l’esborrany d’aquesta nova llei. Hem finalitzat la fase de consulta prèvia amb un balanç molt positiu: hem rebut 33 aportacions de municipis, entitats i ciutadania que viuen i treballen a la Serra. Això ens confirma que hi ha molt d’interès i compromís amb el futur d’aquest territori tan estimat de la nostra terrra.
Ara, des del Consell, continuam el procés amb reunions i trobades amb tots els agents implicats. Volem una llei feta des de la proximitat, i no des d’un despatx allunyat, que respongui a les necessitats reals de la Serra. Aquesta futura llei serà una eina clau per garantir la conservació d’un paisatge cultural reconegut per la UNESCO. Ens permetrà recuperar patrimoni, revitalitzar antics camps de conreu, facilitar la gestió amb menys burocràcia i, sobretot, assegurar un finançament adequat per protegir el territori i fomentar un turisme respectuós. En definitiva, es tracta de dotar la Serra d’un marc legal estable, pensat a llarg termini, que posi les persones i el paisatge al centre.
P.- Hi ha alguna novetat a l’entorn del litigi sobre el rescat del Túnel de Sóller?
R.- El Consell de Mallorca ja va pagar 16,4 milions d’euros i, amb això, la foto dels partits de l’esquerra llevant la barrera del túnel es va convertir amb la imatge més cara de la història de Mallorca. Aquella decisió, que el Tribunal Suprem ja ha declarat nul·la, es va prendre de manera precipitada, sense rigor, i ara en pagam les conseqüències. Si haguessin esperat cinc anys, el cost hauria estat zero per a les arques públiques, ja que la concessió administrativa acabava el juny de l’any 2022.
El Consell ha presentat aquest informe davant el TSJB, que és qui ha de decidir ara la indemnització definitiva després que el Tribunal Suprem declaràs nul aquest rescat del pacte d’esquerres. Per contra, la concessionària Globalvia ha presentat un informe en el qual reclama 28 milions d’euros més interessos, i tot podria ascendir a uns 31’5 milions. Ara serà un jutge qui haurà de dir la darrera paraula. Des del Consell de Mallorca defensarem fins al final l’interès general i el bon ús dels doblers públics. No permetrem que es continuï castigant econòmicament els mallorquins per decisions ideològiques mal gestionades.
