Joan Ripoll és el nou batle de Deià des de l’abril de 2025, en substitució de Lluís Apesteguia, que va dimitir al març per motius de salut mental. Ripoll, de l’Agrupació DEIA, va entrar com a regidor el febrer passat, ocupant la plaça deixada per Josep Salas. Amb el suport de la majoria absoluta del seu grup, ha assumit la batlia en un moment de relleu polític al municipi.

Pregunta.- Com va ser la vostra entrada en política?
Resposta.- La meva entrada a política va ser casual, perquè un dia xerrant amb en Lluís Apesteguia va ser el que em va inspirar i em va motivar. A jo sempre m’ha agradat fer coses perquè sempre he estat actiu, inclús a Sóller, com per exemple amb l’Associació de Futbol o amb la Botigueta, també a Deià he estat a un parell d’associacions i sempre m’ha agradat fer coses per la gent del poble. I bé, em va fer ganes i em vaig apuntar a la seva llista.

P.- I com a batle de Deià?
R.- La meva entrada com a batle va ser el més fortuït que hi podia haver. Va començar quan n’Apesteguia va dir que no podia continuar al capdavant per qüestions personals i de salut i, per ordre de llista van començar a demanar si volien agafar el càrrec. I quan van arribar a jo que, era el darrer, vaig dir “ho provaré”. Clarament, il·lusió me’n feia, però no havia pensat mai amb aquesta idea. I així va ser.

P.- Quina acollida heu tingut?
R.- Pera ara bona i positiva pel poble. He tengut el suport de la gent i dels residents i això és l’important.

P.- Preteneu estar al capdavant només amb el període de substitució d’Apesteguia?
R.- Sincerament no m’he plantejat encara el futur. A hores d’ara duc pràcticament dos mesos com a batle i sis mesos com a regidor. És a dir que informació de com està l’Ajuntament la tenc des de fa només sis mesos. Ara, em vaig informant i puc accedir a més correspondència de manera que vagi agafant el relleu i la veritat que fàcil no és. Ser batle és molta responsabilitat i s’han de prendre moltes decisions que a vegades no són les que voldria tothom. I s’ha d’aprendre a conviure amb aquesta premissa. Així que, ara per ara el meu objectiu és acabar la legislatura i després ja veurem.

P.- Quins són els projectes més urgents que planificau implementar durant aquest mandat?
R.- Enguany el que ens interessa és acabar d’arreglar l’Ajuntament que ens va caure l’arxiu, el qual se n’està encarregant ara l’arxiver de Sóller amb molta delicadesa i bona feina de reconstruir-lo, ja que al final és la història del nostre poble. Per tant, ens estam intentant ara moure unes línies de subvenció per poder dedicar-lesa a construir-ho. Perquè nosaltres teníem un projecte per fer una cosa, però que al final es va veure truncar per l’esbucament del pis de dalt de l’arxiu i clar, tot això s’ha d’arreglar. Per altra banda, tenim Can Vallès, que ja tenim el projecte aprovat de canviar la teulada que és el principal per la seva conservació. Perquè aquesta no serà una reconstrucció que veurem a curt termini, això són molts de doblers que s’hauran de sol·licitar amb ajudes cada vegada que surtin i a fi d’arreglar l’edifici per fases. Així que, perquè no es deteriori més el que hem de fer és arreglar la teulada amb l’objectiu que no entri aigua i que no es faci més malbé. Finalment, l’altre projecte és arreglar el drenatge de la pista de tenis.

P.- Quan esperau tornar a l’edifici de l’Ajuntament?
R.- La meva idea és que a principis del 2026 i puguem anar. Perquè no només és reconstruir, sinó que també és moure tot el mobiliari, fer el traspàs d’ordinadors i de tot el sistema de servei… i clar tot aquest moviment pot enredar fins a un mes més la feina tot i que ja s’hagin acabat les obres.

P.- I quins són els projectes més a llarg termini?
R.- De cara a un futur, el que tenc al cap ara mateix és asfaltar la carretera que dona accés a la Cala de Deià, que es troba en molt mal estat, i també arreglar altres carrers que ho necessiten. I també mirar de fer pàrquings. És a dir, de mirar d’arreglar una marjada o dues amb l’objectiu de fer-hi un aparcament als afores.

P.- I parlant dels afores del poble, he vist que heu posat una càmera a la barrera que dona accés a la Cala de Deià.
R.- Sí, la càmera està posada i en principi va funcionant i multarà a la gent que vulgui forçar la barrera per poder accedir de manera fortuïta.

P.- Com a mesura dels successos de l’any passat?
R.- L’any passat la van forçar un parell de vegades i això és vandalisme. Gent que no té el civisme de veure que si hi ha una barrera és per alguna cosa i no perquè no ens faci il·lusió que no s’hi pugui anar. Però a l’aparcament de la cala hi ha l’espai que hi ha. I ja ho sabem que, ve un tant per cent de turisme que es creu que pel fet d’haver pagat un hotel a Mallorca i un avió té el dret a de fer el que vulgui i accedir allà on vulgui, i no és així. En el seu país no ho farien així que, per favor, respectin les nostres normes. I pens que podríem conviure molt millor aquí si la gent que ve respectés el que tenim.

P. – Però és el primer pic que vos trobau amb aquest tipus d’incidències?
R.- No. De fet, com a anècdota, deu fer ara dos o tres anys, quan encara no estava dins política, que ens vam trobar un turisme aparcat enmig d’un carril de la carretera de la cala i li vàrem dir que li posarien una multa. Amb això que respon “¿Y cuánto puede ser la multa?” i li vam dir la quantitat i va respondre “pues la pago”. I els hi va ser igual no respectar les normes i contra això és molt difícil lluitar.

P.- Per què la policia hi és present quan passen aquests actes?
R.- Sí, però la policia és la que hi ha. De fet, la setmana passada vaig fer la consulta al secretari perquè ha estat mirant els pressuposts i la ràtio a fi de si poguéssim incloure un policia més per reforç aquest estiu. Però per jo la necessitat de Deià són cinc policies. És a dir es necessita un torn de matí i un de capvespre amb dos agents per poder fer front sobretot als mesos d’estiu. A més ara que la temporada comença pràcticament a principis d’abril fins a finals d’octubre.

P. – I ara quants agents de policia hi ha a Deià?
R.- Ara són tres. Hi ha dies que n’hi ha dos per torn, però molts altres dies que només n’hi ha un el matí i un el capvespre. Per això hem demanat ampliar la plantilla perquè si és d’emergència es pot modificar. I amb el trànsit que tenim al municipi, consideram que ho és.

P.- Ara que ve l’estiu la manca d’aigua és un tema que pateixen molts de pobles durant l’estiu, teniu qualque actuació al respecte?
R.- Bé, ara feim una campanya preventiva, és a dir, de conscienciar a la gent que l’aigua és un recurs escàs i que l’hem de consentir i protegir i que intentin gastar-la pel que sigui necessari. Per tant, la feina és la de conscienciar la gent fins ara a principi de juliol es solen fer ja les restriccions d’aigua. De fet, ara ja comencen a pujar camions d’aigua.

P. – Parlant de l’habitatge… Creieu que a Deià de cada vegada hi ha menys joves perquè no hi poden viure?
R.- A Deià i on poden viure? Perquè si anam a Sóller, Bunyola o Fornalutx passa exactament el mateix. És a dir l’única manera és IBAVI i lloguers socials a fi que aquesta situació es reverteixi. És a dir, que voldria jo que els preus estiguessin equiparats als sous que guanyam. Però això és el nostre “pecat” de viure a una illa paradisíaca, que fa que l’oferta i la demanda apugi el preu.

P.- Però creieu que els joves d’aquí, de Deià, no els hi queda cap altra opció que partir?
R.- Evidentment. I si no tenen una casa d’herència és molt difícil que puguin continuar vivint aquí. Ara un dels projectes que vull fer o vull mirar de modificar, ja que estan canviant el Pla General d’Urbanisme, és habilitar una zona on puguem fer pisos de Protecció Oficial. És un projecte que ja dúiem al programa de quan ens van presentar a les eleccions i és una modificació que hem de mirar de resoldre per poder cedir aquests terrenys a IBAVI a fi que faci aquests pisos. Igualment, som conscients que no és una solució per a tothom, ja que els pisos també seran limitats perquè el sol és limitat.

P.- Creieu que de cada vegada a Deià hi ha més estrangers?
R.- És cert que tenim molts d’estrangers aquí, però no la majoria són residents. I no la majoria estan empadronats a Deià, simplement hi tenen el seu segon habitatge. És a dir que al final són estrangers que compareixen els mesos d’estiu i que durant la resta d’any no els tornes a veure. Per tant, considerar aquesta gent com a residents de Deià se’m fa difícil. L’estranger resident és aquell que està tot l’any, que participa en les activitats locals, per exemple quan fa poc vam fer una neteja de la Cala de Deià amb una gran participació de gent estrangera resident, que hi viu tot l’any. Això és el que s’ha de valorar. Aquestes persones sí que es volen involucrar. Contràriament a aquests que venen a passar només tres mesos de vacances i la resta de temps la casa està tancada. Per tant, són molts semblants al turista que ve una setmana i es queda a un hotel, per exemple.

P.-Creus que és un problema generalitzat?
R.- Sí, això passa a tots els municipis de la Serra de Tramuntana, ja que durant els mesos d’estiu podem arribar a doblar les xifres de població amb aquella gent que té el segon habitatge aquí i que ve a passar els mesos de temporada. I això ens afecta als recursos que tenim.

P.- Per acabar i ara que ens acostam a les Festes de Sant Joan, estau il·lusionats de passar-les per primer any com a batle?
R.- Il·lusió i nervis perquè si alguna cosa no va bé al qui miraran serà a jo. Intentar que la gent s’ho passi bé i gaudeixi, ja que són les primeres.

P.- Per què heu triat a Tomàs Vibot com a pregoner?
R.- Tomàs Vibot sempre ha estat molt vinculat a Deià i és un gran escriptor i historiador. A més, sempre ha fet coses; excursions, exposicions, sobre el tema de Deià. Per tant, com tot l’equip de Govern i la comissió de festes va estar d’acord se li va proposar si li feia ganes i va acceptar. Evidentment, per nosaltres és un honor i un orgull que vulgui fer el pregó de les festes de Sant Joan.

P.- Quin acte vos fa més il·lusió?
R.- Realment, em fa il·lusió tot perquè al final tot ho hem consensuat amb el poble, però el que més disfrutaré és l’horabauxa. És la que em va millor per la meva franja d’edat.

P.- Què n’esperau de les festes?
R.- El que esper és que la gent hi participi, que disfruti i que s’ho passi bé. A les festes la gent ve a gaudir i deixa els problemes a casa seva i va a disfrutar, i és el que s’ha de fer. Tots tenim els nostres problemes i mals de cap així que és intentar deixar aparcat aquests mals i passar-s’ho bé a les festes del poble.