Joan Sánchez Escales -62- forma part del grup de persones que des de ben petits han viscut de primera mà la festa del bou de Fornalutx -a ell li duia de la mà el seu padrí jove- i, per tant, no és d’estranyar que hagi estat un dels fundadors de l’equip de fornalutxencs que s’encarrega de vetlar per la seguretat i benestar de l’animal més venerat de la vila, un animal que cada any enceta les festes patronals en honor de la Nativitat de Nostra Senyora.

Sánchez fa mitja vida que treballa a la finca de Monnàber, just al peu del Puig del Migdia, com a amo de la finca i és un bon coneixedor de la situació de la pagesia fornalutxenca. A més, des de fa setze anys és el jutge de pau de la localitat, la qual cosa li ha permès aprofundir en la realitat fornalutxenca.
En el punt de començar la setmana de festes, Sánchez fa una aproximació a l’evolució de la festa del bou i als canvis que s’han produït a Fornalutx al llarg dels darrers anys.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, com es presenten les festes de la Nativitat de Nostra Senyora?
Resposta.- Molt bé, s’ha preparat un bon programa de festes; hi ha un equip de feina que treballa de valent perquè tant els fornalutxencs com els forans que ens visitaran puguin gaudir de les festes i s’hi trobin a gust.

P.- Les festes s’inicien amb la baixada del bou. Què ens pot dir de l’animal?
R.- Realment, no en sé gaire cosa: crec que prové de la propietat d’un criador de bous de raça autòctona mallorquina. Aquests tipus de bou són uns bous tranquils que pasturen a lloure i que estan molt ben cuidats; es tracta d’uns animals ximples que ens permeten continuar amb la tradició fornalutxenca, que no és per a res un santfermí.

P.- Com s’ha aconseguit dignificar aquesta festa?
R.- A força de molt d’esforç tant per part de l’Ajuntament com per part de les diverses entitats autonòmiques que ens permeten continuar amb la nostra tradició. Hem de seguir una sèrie de pautes si volem continuar amb la nostra festa: no maltractar l’animal, crear un equip de persones que estigui pendent en tot moment que l’animal no sofresqui, i construir un tancat a la plaça perquè el bou pugui descansar i la gent -tant locals com forans- el puguin contemplar. Els fornalutxencs som els primers que estam interessats en respectar les opinions dels altres, però també volem que es respectin les tradicions dels nostres majors, per això ens hem adaptat a les demandes del moment. Això, sí: no som salvatges i estimam els animals, ja que des de sempre formen part de la nostra vida i en sabem tenir cura i respectar-los.

P.- Què ha millorat respecte del bou de fa una trentena d’anys?
R.- Sobretot, la seguretat i el benestar de l’animal. Qui més qui manco sol tenir animals i som plenament conscients de com s’han de tractar. Avui en dia no es fan animalades al bou: d’ençà que arriba a l’alba a Fornalutx fins que se’n torna a la seva finca devers les onze del matí ens encarregam de tenir cura de l’animal. Puc assegurar que l’animal se’n va talment com ha arribat.

P.- Com qualificaria aquests canvis?
R.- Han estat uns canvis en positiu ja que han permès demostrar que els fornalutxencs som capaços d’adaptar-nos als nous moments i a les noves lleis i alhora conservar les nostres tradicions. Nosaltres som els primers interessats en fer la festa i que l’animal sigui respectat.

P.- Què passa si algú s’atreveix a fer mal al bou?
R.- L’equip que s’encarrega de la seguretat ja no deixam que això passi. A part, comptam amb un acord amb la Guàrdia Civil que ens facilita guàrdies de paisà que duen càmeres i que s’encarreguen d’enregistrar qualsevol malifeta i que actuen immediatament si es dona el cas.

P.- Veu possible unes festes de Fornalutx sense bou?
R.- No, francament. El bou forma part de la nostra història i així ho volem transmetre a les noves generacions. Forma part de la identitat de tot fornalutxenc.

P.- Vostè, a més, és el jutge de pau de la vila. Què el dugué a ser-ho?
R.- Bé, jo vaig ésser jutge suplent durant els dos darrers anys de l’anterior jutge i això m’encoratjà per presentar-m’hi quan hi hagué la plaça vacant. Sempre m’he sentit molt fornalutxenc i pens que essent el jutge podria conèixer amb més profunditat la realitat fornalutxenca.

P.- Quines són les principals tasques que hi duu a terme?
R.- Les tasques del jutge de pau s’han simplificat molt en els darrers anys ja que hi ha molts de tràmits que ja es fan des de la secretaria del jutjat. Bàsicament són feines molt burocràtiques: casaments, exhorts… El que sí que faig es posar moltes signatures.

P.- Deu ser un món amb moltes anècdotes. Ens en pot contar alguna?
R.- Ens devem a la confidencialitat; però sense anomenar peça, l’altre dia -de pagès- ens topàrem amb unes noces on els testimonis vengueren indocumentats i, òbviament, vàrem haver de retardar la cerimònia algunes hores fins que es pogueren documentar.

P.- Com a fornalutxenc de tota la vida, com veu el Fornalutx del 2024?
R.- Crec que l’essència de Fornalutx ha canviat molt degut a una forta adaptació al model turístic imperant a la nostra comunitat. Diria que no ens ha quedat altre remei que adaptar-nos-hi. Tot i això crec que les generacions futures veuran un canvi molt gros i em sap greu perquè s’hauran perdut la màgia de jugar al carrer, d’un poble fora problemes d’aparcament, de la gent al carrer, prendre la fresca…

P.- Què enyora del Fornalutx d’un temps?
R.- Sobretot la colla jove d’amics de la meva edat -alguns d’ells ja no són amb nosaltres- i la gent major que em donà molts i bons consells sobre un món avui en decadència com és el de la pagesia.

P.- Quins són els principals problemes de Fornalutx?
R.- En primer lloc, destacaria el fet que la majoria de la gent confon i mescla política amb amistat, un fet que té unes efectes negatius perquè et fa perdre amistats. Puc dir que jo no ho he fet mai: cal respectar la manera de pensar de tothom però primar sobretot l’amistat, ja que coneguts en tenim molt però amics pocs -en el meu cas dos: en Xisco Marroig i en Tòfol Puig-. En segon lloc, remarcaria la manca d’aparcament, tot i els esforços fets pels consistoris per aconseguir-ne. I en tercer lloc, el caos circulatori provocat per coincidir carrer i carretera.

P.- Hi veu solució, a curt o llarg termini?
R.- A dia d’avui no, sobretot pel que fa a l’aparcament perquè Fornalutx compta amb un espai força limitat. També vull remarcar la manca de col·laboració ciutadana, com sol passar arreu sempre som els mateixos els que ens posam al davant de qualsevol iniciativa i això arriba a cansar.

P.- Fornalutx és cada vegada més un poble de cartró-pedra. Què en pensa?
R.- Fornalutx sempre ha estat un indret on hi ha hagut turisme; la gent -sobretot estrangers- sempre han tengut tirada a comparar-hi cases. El que passa és que els turistes d’abans es convertien en veïnats i feien poble mentre que ara es dediquen a fer doblers -el que fan són inversions immobiliàries- i crec que la vida del poble els importa poc per no dir gens.

P.- On són els fornalutxencs d’arrel?
R.- Bàsicament a casa seva, ja que pel carrer se’n veuen pocs. La gent viu a dins les seves cases, contràriament al que es feia fa tan sols una vintena d’anys, on la gent gaudia de fer vida al carrer.

P.- Què pensa quan surt a les xarxes socials que a Fornalutx hi ha un lloguer vacacional per cada set de nadius?
R.- Crec que és fruit de la situació que pateix la nostra comunitat en general. Com diríem en bon mallorquí “estam agafats pel ganyot per la indústria turística”.

P.- Per acabar, adreci un missatge als fornalutxencs de cara a les properes festes.
R.- Sobretot els diria que gaudeixin de les festes; i d’una manera especial a la gent jove que gaudeixin i que ho facin talment nosaltres ho fèiem veient gaudir als nostres majors. Salut, alegria i seny! Visca el bou! Visca Fornalutx i els fornalutxencs!