Cati Eva Canyelles Mas -51- és una personalitat ben coneguda a la vall de Sóller, no només per la seva faceta professional -treballa de psicòloga a la vall- sinó també pel seu vessant cultural: ha estat vicepresidenta de l’Obra Cultural Balear -actualment n’és la delegada a Sóller- i pel seu vessant creador, ja que és una glosadora considerada a la nostra autonomia, a més d’una cantant que sedueix a tot aquell que té el plaer d’escoltar-la.

Canyelles ha format part com a cantant dels grups “Set de viure” i “Sibil·la”; en l’actualitat canta juntament amb Victorí Planells d’”UC” i Delfí Mulet en un projecte musical que a manca de nom podem qualificar de “Sons de la Mediterrània” i des de fa un any forma part de “Rella”, duet que el proper 9 d’agost a les 21 hores oferirà un concert al Casal de Cultura-Museu de Sóller en el marc d’Arrel’ART 2024.

Pregunta.- En què consisteix “Rella”?
Resposta.- “Rella” és un projecte musical que proposa una connexió amb el cant d’arrel de Mallorca amb sons i ritmes que provenen de l’antigor però amb un aire contemporani. Amb “Rella” intentam que els nostres cants i tonades tenguin sentit a dia d’avui per emocionar-nos no només en el sentit d’enyorança sinó a través de sons que encara són vies a dia d’avui i formen part de la nostra idiosincràsia. No volem ser una peça de museu sinó un paisatge sonor viu.

P.- Qui conforma “Rella”?
R.- Na Maria Adrover Fullana, de Campos, que és a més de música, xeremiera i membre del grup “Pitxorines”, i jo mateixa.

P.- Què aporta “Rella” al panorama musical illenc actual?
R.- Una revifalla del nostre llegat musical i de la paraula respectant al màxim l’origen de les tonades, cançons i romanços que interpretam, així com feim amb la glosa improvisada. Volem que aquestes peces gaudeixin de la seva essència original: tenim molt clar que no les volem convertir en un altre estil musical. Amb “Rella” volem connectar amb aquella fesomia musical que forma part de la nostra història ancestral.

P.- Quin repertori oferiran al concert del Museu de Sóller?
R.- Una sèrie de tonades, cançons i romanços allunyats de la banalització: nosaltres reivindicam una cultura popular autèntica allunyada de la folklorització.

P.- D’on han extret el seu repertori?
R.- Les fonts són vàries: d’una banda, algunes peces ens han estat transmeses per tradició oral; en altres casos, els hem extretes de registres sonors antics com de l’arxiu Lomax, un musicòleg nordamericà que durant els anys cinquanta es dedicà a enregistrar música d’arrel popular arreu de la nostra comunitat; també hem recollit peces de testimonis vius com és el cas de Sa Pobla; i, finalment, hem aconseguit romanços i cançons de registres moderns i de peces de xeremia. Amb tot, les tonades de feina són els nostre segell identificatiu.

P.- Tenen previst més concerts de “Rella”?
R.- Esperam que així sigui; tot i això només duim un any de vida i ja hem realitzat gairebé una desena de concerts a l’illa i un a Barcelona. No ens podem queixar.

P.- Han notat l’efecte crida als seus concerts després dels atacs a la llengua i la cultura pròpia durant els darrers mesos?
R.- “Rella” té un punt reivindicatiu, ens movem a partir de la reivindicació d’una música molt arrelada a la terra; en aquest sentit, d’ençà dels atacs a la llengua la gent ha manifestat un viu interès per la nostra tasca. La gent valora la senzillesa de la nostra proposta i s’emociona amb la nuesa de la nostra proposta musical. En acabar els concerts sempre hi ha un seguit de gent que ens ve a felicitar i a encoratjar per la nostra feina.

P.- Per quin moment passa la cultura popular a dia d’avui?
R.- Per un moment de reafirmació davant una situació altament negativa proposada per un poder agressor: es sent la necessitat de defensar la nostra identitat.

P.- I la cultura en català?
R.- En general, la cultura en català ha de fer molta feina per tal de fer palesa la seva presència. Aquells que fan cultura en català saben que tenim una gran força com a poble; però no és el mateix ser forts des de dins que veure com se’ns tracta des de fora. Hi ha molta gent treballant-hi; una altra cosa és que interessi visibilitzar aquesta gent.

P.- Com a ex-vicepresidenta de l’OCB pot fer una valoració del primer any del Govern (PP-VOX)?
R.- L’actual Govern ha actuat amb despropòsit i amb una manca de sensibilitat vers el nostre fet diferencial, i s’han convertit en els botxins de la nostra llengua i cultura. Al PP ja li ha anat bé poder comptar amb un ca de bou. Un govern pot caure més baix que atacant al seu propi poble que és qui el defineix.

P.- Quina ha estat la pitjor mesura presa per aquest govern en contra de la cultura pròpia?
R.- A nivell educatiu i cultural han intentat ofegar la llengua catalana; tot i que benauradament no se n’han sortit. A més, han utilitzat tècniques per confondre la ciutadania i banalitzar les seves malifetes.

P.- I com ha reaccionat la ciutadania?
R.- Amb seny i fent saber que aquestes mesures són absurdes i malintencionades.

P.- Veu factible una rectificació d’aquestes polítiques un cop VOX ha sortit del Govern?
R.- Crec que una bona part del PP no estava d’acord amb els postulats de VOX però s’han hagut de doblegar davant la disciplina de vot. Tot i això, som positiva i tenc esperança en el fet que som un poble fort per poder encaminar un canvi de rumb.

P.- Se’n sortirà la nostra cultura d’uns atacs tan flagrants?
R.- La manifestació d’una identitat viva no mor; ara bé, en hi posen -i hi seguiran posant- traves. Un poble que sap qui és, és perillós per a un govern repressor.

P.- Què hi podem fer?
R.- Sobretot, no callar. Hem de manifestar-nos de totes les formes que tenim al nostre abast, ja siguin culturals, socials o artístiques. Hem de sortir al carrer i mostrar-nos orgullosos de qui som.

P.- Per acabar, animi a la ciutadania de cara a aquests fets?
R.- Malgrat tenir por, hem de ser valents: hem d’arribar a ser un poble amb una ferma autoestima. Tot allò que feim -i facem- no ha de ser un “tanmateix” sinó llavors que sembram i que fructificaran.