Sóller ha incorporat 160 piscines noves durant els darrers deu anys, segons les dades difoses aquesta setmana per la plataforma Terraferida.
D’aquestes instal·lacions, 93 s’han construït en sòl urbà i 67 en sòl rústic, unes xifres que evidencien la contínua expansió d’aquest tipus d’equipaments en un municipi que, precisament, travessa una situació de creixent pressió sobre els recursos hídrics.
Les dades situen Sóller entre els municipis de la Serra de Tramuntana amb un increment significatiu de piscines. En el mateix període, Bunyola n’ha construïdes 171, de les quals 134 en sòl urbà i 37 en rústic. A Deià se n’han edificades 24, vint de les quals en zona urbana, mentre que Fornalutx n’ha incorporades 18, amb 12 en sòl urbà.
Aquest creixement se suma a les dades que ja va avançar recentment aquest setmanari, segons les quals el municipi comptava l’any passat amb un total de 940 piscines, un 9% més que quatre anys enrere, d’acord amb la informació facilitada pel Cadastre.
Terraferida considera que la proliferació de piscines està estretament relacionada amb l’expansió residencial i turística i reclama una moratòria que freni aquest model de creixement. Entre les mesures proposades per l’entitat destaca la prohibició definitiva de construir noves piscines privades a Mallorca, amb l’excepció de les públiques i comunitàries. També planteja protegir definitivament el sòl rústic, impedir noves edificacions disperses i aplicar tarifes progressives de l’aigua per penalitzar els consums excessius.Terraferida qüestiona que les administracions hagin imposat restriccions puntuals al consum d’aigua mentre ha continuat augmentant el nombre de noves piscines.
L’entitat relaciona directament l’expansió de les piscines amb el lloguer turístic, la construcció en sòl rústic i l’especulació immobiliària. Segons els seus representants, disposar d’una piscina fa que una propietat resulti més atractiva per al mercat turística i n’augmenta el valor. Aquest procés, segons conclou Terraferida, ha acabat repercutint també sobre el preu del sòl i de l’habitatge.
Jardins amb gespa
L’entitat alerta, a més, que el problema va més enllà d’aquestes instal·lacions i apunta també als jardins amb gespa, que requereixen elevades quantitats d’aigua. En definitiva, la plataforma reclama replantejar un model territorial que, al seu entendre, continua incrementant la pressió sobre uns recursos cada vegada més limitats.
