Pep Payeras és el cambrer del Bar Bera al cor del Barri de l’Horta. Des de fa vint-i-sis anys dona vida a aquest negoci servint begudes i emnjar des de primera hora del matí en un ambient que considera únic i que sens dubte, enyorarà el dia que s’hagi de jubilar.

Pregunta.- Quin vincle teniu amb el barri de l’Horta?
Resposta.- El meu vincle amb aquest barri és de tota la vida. Jo vaig néixer aquí mateix, just aquí darrere, més tard vaig anar a viure al parc de l’Horta i. Sempre he fet vida aquí i, després, també hi vaig començar a fer feina.

P.- Quant de temps fa que feu feina al Bar Bera?
R.- Aquí al Bar Bera hi faig feina des de fa vint-i-sis anys. Tot i això, el meu coneixement del barri ve de molt abans, perquè hi he estat vinculat des de petit. Fer feina aquí m’ha permès continuar en contacte amb la gent de sempre i amb tota aquella vida de barri que encara es conserva.

P.- Què és el que més vos agrada de tenir un bar en aquest barri?
R.- El que més m’agrada és, sens dubte, la gent. Aquest és un bar molt de barri, un bar on la gent es coneix de tota la vida. Encara avui hi ha clients que fa quaranta o quaranta anys que hi venen. Això diu molt del lloc i de les relacions que s’hi han creat. És veritat que també hi entra gent més jove, i això sempre és positiu perquè dona continuïtat al negoci, però la base continua sent la mateixa: persones que han fet vida aquí durant dècades i que encara tenen el costum de passar pel bar, de seure una estona, de conversar i de trobar-se amb els veïnats. Aquest ambient és el que més valor té. Sens dubte quan m’hagi de jubilar enyorare aquest ambient.

P.-Com descriuríeu aquest ambient?
R.- És un bar de poble, un bar molt arrelat al barri. Aquí la gent no només ve a prendre alguna cosa; també ve a veure els amics, a comentar el dia, a saludar-se. És un lloc molt familiar. Això és una de les coses que encara conserva aquest barri. Encara hi ha aquesta proximitat entre els veïnats. La gent es coneix pel nom, sap qui és cadascú i hi ha una confiança que en altres llocs s’ha anat perdent. Una cosa que també ho fa especial és que ja és l’únic bar que obre a les cinc del matí i molta gent que s’aixeca tan prest ve aposta aquí.

P.- Quins són els canvis més importants que heu vist al barri al llarg dels anys?
R.- El barri ha canviat molt. Un dels canvis que més es nota és el de la circulació. Abans el trànsit passava tot per aquí i hi havia molt més moviment de gent. Quan es va modificar el sentit de circulació, va fer que molta gent que puja cap a Sóller ja no passa per aquí i no s’atura. Pot semblar un canvi petit, però això també afecta la vida dels negocis i del barri. Però aquest no és l’únic canvi. El que més es veu és que han anat tancant molts establiments. Abans hi havia més bars oberts, més comerços i més activitat. Ara molts d’aquests locals estan tancats. N’hi ha que abans obrien i després també varen acabar tancant. Si mires el barri avui i el compares amb el d’abans, veus molts locals amb la persiana abaixada.Tot això ha fet que la gent, per moltes coses, hagi d’anar cap a Sóller. Si has de comprar segons què, ja no ho pots fer aquí com abans. El barri ha perdut una part important de la seva vida comercial.

P.- Tot i aquests canvis, creis que encara es conserva l’esperit de barri?
R.- Sí, això sí que es conserva. Els dos bars que encara quedam continuam funcionant i la gent encara hi respon. Tant aquí com a l’altre bar hi continua havent els clients habituals.El més important és que encara hi ha molta relació entre els veïnats. Continua sent un barri molt familiar. La gent encara es coneix, encara es saluda i encara manté aquesta manera de viure pròpia dels barris de tota la vida. És veritat que les coses han canviat i que ara també hi ha més gent de fora i més turisme, però jo crec que aquesta essència encara es manté.

P.- Què li falta al barri per millorar?
R.- Jo diria que el principal problema és l’aparcament. Tenim un barri molt bo per viure-hi, però costa molt poder aparcar davant ca teva. Els veïnats ho notam cada dia. A més, hi ha molts cotxes de lloguer. Quan els veus, ja saps que encara serà més complicat trobar un lloc. És una situació que afecta molt els qui vivim aquí tot l’any. Ara bé, també som conscient que el poble té les dimensions que té. No podem fer-lo més gros. Hi ha coses que s’han d’acceptar tal com són, encara que ens agradaria que fossin diferents.

P.- Participau en les festes del barri?
R.- Fa un parell d’anys que ja no hi particip. I no és perquè no m’agradin les festes, sinó per un problema molt concret. Aquest carrer, el que baixa des de l’Esglèsia, que abans es tancava durant les festes, ara ja no es tanca. En quedar obert al trànsit, jo no puc treure taules, ni cadires, ni muntar res davant el bar. Abans sí que es podia fer i hi havia molt més ambient. Ara les activitats es fan més amunt i aquest tram del carrer queda una mica al marge. Jo sempre he pensat que aquest és el cor del barri, i m’agradaria que també pogués formar part de la festa. Per això fa uns anys que no hi particip directament. No és una qüestió d’estar en contra de les festes; és simplement que les condicions han canviat i aquí ja no es poden fer les coses com abans.

P.- Tot i això, com valorau la feina que fa la comissió de festes?
R.- La valor positivament. Crec que fan bona feina i feia falta. Organitzen sopars a la fresca, música, activitats per als infants i moltes altres coses. Tot això té molt de mèrit. La comissió és gent jove i és normal que tenguin una altra manera de fer les coses. Cada generació organitza les festes segons la seva manera d’entendre-les, i això s’ha de respectar. És una feina complicada perquè sempre hi haurà opinions diferents. Hi haurà gent que estarà més d’acord o menys amb les decisions que es prenen, però jo pens que s’ha de valorar l’esforç que fan i crec que tenen en compte a tot el món.

P.- I com valorau la feina de l’Ajuntament al barri?
R.- L’Ajuntament fa el que pot. Sempre és fàcil demanar més coses o pensar que es podria fer d’una altra manera, però també s’ha d’entendre que no tot depèn d’ells. Hi ha qüestions que són difícils de resoldre i no sempre és possible donar resposta a totes les necessitats del barri. Evidentment, sempre hi ha coses millorables, però jo crec que cadascú fa la seva feina dins les possibilitats que té.