Bruno Casanovas és un boxejador solleric que després de dos anys de començar en aquest esport aquesta temporada ha debutat oficialment en competició, aconseguint 7 victòries en 8 combats disputats i proclamant-se campió de Balears en la categoria -70kg.
Pregunta.- Com va començar la teva relació amb la boxa?
Resposta.- La meva relació amb la boxa és relativament recent, però l’interès per l’esport i per la competició ve de molt abans. Quan era a la secundària ja corria bastant i, quan vaig arribar a la vintena, vaig decidir reprendre l’activitat física amb més seriositat. Volia fer esport, mantenir-me actiu i, sobretot, tenia moltes ganes de competir. Durant aproximadament dos anys vaig estar corrent de manera regular i entrenava amb molta motivació, però hi havia una part de mi que sentia que necessitava qualque cosa més.Quan va arribar l’estiu de 2022 vaig començar a plantejar-me entrar en un esport que em permetés expressar totes aquestes ganes que tenia de competir i de superar-me. Córrer m’agradava, però no acabava de satisfer aquesta necessitat. Vaig pensar en la boxa, però abans de fer la passa un amic em va convèncer per provar el gimnàs convencional. Vaig començar a entrenar força, combinant-ho amb la cursa a peu, i durant un any vaig dedicar-me intensament a això.La veritat és que vaig aconseguir una molt bona forma física, però trobava que el gimnàs, per si sol, no era una disciplina esportiva com la que jo cercava. Les sortides competitives que hi ha són molt específiques, com el culturisme o el powerlifting, i no eren disciplines que em motivassin especialment. Jo entrenava perquè m’agradava entrenar, però sentia que em faltava alguna cosa.Després d’aquell any vaig tornar a pensar en la boxa, vaig decidir provar-la i des del primer dia vaig tenir la sensació que havia trobat el meu esport. Em va enganxar completament. Vaig començar a aprendre, a entrenar cada vegada més seriosament, després vaig fer les primeres passes en competició i, amb el temps, he arribat fins aquí, proclamant-me campió de Balears.
P.- Què va ser el que et va atreure més d’aquest esport?
R.- Hi ha diverses coses. Una de les que més m’agrada és que és un esport on el que realment es reflecteix és la feina que hi poses. Moltes vegades, en altres àmbits de la vida, allò que la gent veu està condicionat per factors econòmics: la casa que tens, el cotxe que condueixes, la roba que portes o els llocs on vas. En canvi, a la boxa i en molts altres esports, el que es veu és principalment l’esforç, la disciplina i les hores de feina que hi dediques.És veritat que hi ha esports on el material té un pes important. Per exemple, en disciplines com el ciclisme o el triatló, una bicicleta molt cara pot marcar diferències. Però en la boxa això pràcticament no existeix. Necessites uns guants, unes benes i unes sabatilles esportives. A partir d’aquí, el que compta és el treball que hi poses tu.També em va atreure perquè és un esport extraordinàriament complet. Treballes la resistència cardiovascular, la força, l’agilitat, la coordinació, l’explosivitat i la tècnica. Sempre tens qualque aspecte que pots millorar. Pots entrenar el físic, però també la part tàctica i mental. Això fa que mai no sigui repetitiu. Sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre o perfeccionar i això és una de les coses que més m’enganxa.
P.- Quina és la part més difícil del dia a dia d’un boxejador?
R.- Per a mi, la part més complicada és la gestió del pes. És probablement l’aspecte més dur de tot el procés de preparació. Jo competeixo en una categoria on, habitualment, he de fer una baixada de pes considerable abans dels combats, i això requereix molta disciplina.Hi ha boxejadors que competeixen molt a prop del seu pes natural i no ho pateixen tant. Però en el meu cas sí que implica un esforç important. Quan es fa correctament, una baixada de pes pot tenir avantatges competitius, perquè després recuperes líquids i energia abans del combat i pots competir amb un pes real superior al que marca la categoria. Però és una estratègia que exigeix molta planificació i que també pot ser molt exigent físicament i mentalment.No és només deixar de menjar. Hi ha tota una preparació darrere que implica alimentació, hidratació i control de molts factors. És una part poc visible de l’esport, però que té una gran importància.
P.- Com es gestiona aquesta baixada de pes abans d’un combat sense perdre rendiment?
R.- Depèn molt del temps de què disposes abans de la competició. En el cas dels campionats importants, les dates es coneixen amb mesos d’antelació i això permet planificar-ho millor. El primer objectiu sol ser reduir progressivament el percentatge de greix corporal mitjançant un dèficit calòric controlat.Quan s’acosta la competició entren en joc altres estratègies, com la reducció dels hidrats de carboni o la gestió dels líquids. En eliminar temporalment els hidrats, el cos redueix les reserves de glucogen i també part de l’aigua associada a aquestes reserves. A més, existeixen protocols de càrrega i descàrrega d’aigua que permeten eliminar líquids de manera temporal abans del pesatge.Tot això, evidentment, es fa amb supervisió. Als gimnasos, els entrenadors tenen molta experiència en aquest tema i són els qui t’ajuden a decidir quina és la millor opció en cada moment. Al final, és una combinació entre l’experiència dels tècnics i les característiques de cada esportista.
P.- Com valores el moment que viu la boxa a Sóller?
R.- La veritat és que el valor molt positivament. Estic especialment content perquè coincideix amb un moment en què diversos boxejadors de Sóller hem arribat a competir a un bon nivell després d’anys de feina.En el meu cas i en el d’en Lluc Albiñana, per exemple, duim temps entrenant i hem arribat a la competició pràcticament al mateix temps. A més, hem tengut l’oportunitat de mostrar aquesta feina davant la gent del poble gràcies a la vetllada que es va organitzar a Sóller. Normalment, la majoria de competicions es fan fora del municipi i molta gent no veu directament tot l’esforç que hi ha darrere. Poder competir a casa i mostrar-ho davant la nostra gent és molt especial. Esper que això no sigui un fet puntual i que serveixi perquè més joves s’interessin per aquest esport i perquè en el futur surtin més competidors sollerics.
P.- Creus que és un esport que rep el reconeixement que mereix?
R.- Jo faria una distinció clara entre la boxa professional i la boxa amateur. La boxa professional sí que té una certa notorietat i és relativament coneguda pel gran públic. En canvi, la boxa amateur, que és la que practicam nosaltres i que és una disciplina olímpica, no rep el reconeixement que mereix. Hi ha molts esportistes que es dediquen amb una professionalitat enorme, que fan sacrificis importants, que entrenen pràcticament cada dia i que organitzen la seva vida al voltant de l’esport. Tot això, però, té molt poca visibilitat.Crec que hi ha un desconeixement general sobre el que és realment la boxa amateur i sobre el nivell d’exigència que comporta. Per això pens que mereixeria una atenció molt superior.
P.- Què faria falta perquè arribàs a més gent?
R.- Principalment més visibilitat. És important que es facin més esdeveniments i que aquests es promocionin millor. Moltes vegades la gent ni tan sols sap que hi ha vetllades o competicions a prop de casa seva. També crec que seria positiu que fossin activitats més accessibles per al públic. Quan algú vol anar a veure una vetllada de boxa normalment ha de pagar una entrada, mentre que altres esports tenen més facilitats per atraure espectadors. Però sobretot crec que s’hauria de fer una feina pedagògica. Molta gent no coneix les diferències entre la boxa amateur i la professional ni sap fins a quin punt la boxa moderna ha evolucionat respecte a dècades enrere.
P.- Quines són les principals diferències entre la boxa amateur i la professional?
R.- N’hi ha moltes. La primera és la durada dels combats. En la boxa amateur solem disputar tres assalts de tres minuts, mentre que en la professional es poden arribar a fer combats de dotze assalts quan hi ha un títol en joc.També hi ha diferències importants en el material. Els professionals utilitzen guants més petits, amb menys protecció, mentre que els amateurs feim servir guants més grans i més acolxats. Això redueix molt el risc de lesions i de nocauts.A més, la filosofia competitiva és diferent. En la boxa amateur l’objectiu principal és puntuar. Es premia la tècnica, la precisió i la capacitat de controlar el combat. En la professional hi ha una major recerca del nocaut i una exigència física diferent perquè els combats són molt més llargs.
P.- La boxa continua associada a la violència. És una percepció equivocada?
R.- Jo crec que sí. La majoria de gent té aquesta percepció perquè el que veu habitualment són imatges de boxa professional o vídeos a internet que mostren els moments més espectaculars. La realitat de la boxa amateur és molt diferent. És un esport on es valora sobretot la tècnica, la intel·ligència tàctica i la capacitat de puntuar sense rebre cops. No es tracta de veure qui pega més fort, sinó de veure qui boxeja millor. A més, la boxa actual està molt més regulada que fa trenta o quaranta anys. Hi ha més normes, més controls mèdics i més proteccions. És un esport olímpic i això implica uns estàndards de seguretat molt elevats.
P.- Quina valoració fas de la temporada i del Campionat de Balears?
R.- Estic molt satisfet. El meu objectiu inicial era arribar a fer almenys cinc combats durant la temporada per acumular experiència suficient abans del Campionat de Balears. Finalment n’he pogut fer vuit, una xifra que consider molt positiva. A les Illes Balears tenim menys oportunitats de competir que a moltes zones de la Península. Aquí les vetllades són molt menys freqüents i, per tant, cada combat compta molt. Poder arribar al campionat amb aquest bagatge ha estat important.Pel que fa al resultat, evidentment estic molt content. Guanyar el Campionat de Balears era un objectiu important i aconseguir-ho és una recompensa a tota la feina feta durant aquests anys.
P.- Quins són ara els teus objectius?
R.- A curt termini m’agradaria continuar fent un bon paper en l’àmbit balear i tenir l’oportunitat de ser convocat amb la selecció balear per participar en el Campionat d’Espanya. A partir d’aquí, el meu objectiu és continuar progressant. El gran somni seria arribar a convertir-me en el millor boxejador amateur espanyol de la meva categoria, els 70 quilos, i poder entrar a la selecció espanyola. Això em permetria disputar competicions internacionals i continuar creixent esportivament. És una meta ambiciosa, però també és la il·lusió que em motiva a entrenar cada dia i em permet. També molt a llarg termini m’agradaria complir el meu gran somni que és arribar a disputar els Jocs Olímpics.
