Xisco López és el creador del projecte Encurdats, dedicat al cordat i la restauració de cadires. El seu interès per aquest ofici neix inicialment de la restauració de mobiliari antic durant la seva joventut, però es consolida més endavant arran d’un accident laboral que el va dur a començar a practicar el cordat de manera autodidacta amb uns tamborets deteriorats. Avui treballa amb materials i tècniques tradicionals com la bova, la pita o la llatra, amb l’objectiu de mantenir viu un ofici artesanal que considera cada vegada més en desús.

Pregunta.- Com va començar el teu interès pel món de les cadires cordades?
Resposta.- El meu interès no va començar directament pel cordat de cadires, sinó per la restauració, ja que de jove, amb catorze o quinze anys, a casa dels meus pares hi havia un joc de cadires de cuina de fusta amb seient de bova que estava molt desgastat, i jo m’hi passava estones intentant recuperar-les, llevant pintura i vernissos per tornar a veure la fusta original, perquè sempre m’ha agradat aquest procés de retornar la vida a objectes antics; més endavant, el cordat va arribar arran d’un accident laboral, quan vaig estar aturat i vaig començar a reparar uns tamborets amb un dibuix molt senzill que vaig intentar reproduir pel meu compte, i veient que se’m donava bé i que el resultat funcionava, vaig començar a interessar-m’hi més seriosament fins que, per casualitat, vaig trobar un curs a les xarxes socials i hi vaig entrar.

P.- Abans d’aquest curs, tenies coneixements previs?
R.- No, pràcticament cap formació; el que sabia ho havia après de manera autodidacta, observant tamborets i cadires, desmuntant-los mentalment i intentant entendre els patrons per després reproduir-los, de manera que era un aprenentatge molt empíric basat en provar, equivocar-me i tornar a intentar-ho fins que vaig començar a entendre com funcionaven les estructures dels diferents cordats.

P.- Quines eines utilitzes per cordar una cadira?
R.- Utilitz unes eines bastant senzilles però essencials, com unes pinces que serveixen per mantenir la tensió de la corda mentre treballes i unes agulles metàl·liques llargues, semblants a les que s’utilitzen per cosir sacs de garroves, que tenen el forat adequat per passar-hi les cordes, i en tenc de diferents mides, una més llarga d’uns trenta centímetres i una altra més curta que va millor per fer determinades passades o zones més complicades del treball.

P.-Quins materials fas servir habitualment?
R.- Normalment treball amb corda de pita i corda de cotó, que són molt habituals segons el tipus de dibuix que es vulgui fer, i també amb la llatra, que és un material molt tradicional que s’ha de treballar completament a mà i que gairebé no es pot mecanitzar, del qual avui en dia només en queden molt pocs artesans, i darrerament també he començat a utilitzar la bova, que és el material clàssic de moltes cadires tradicionals de Mallorca.

P.- Quines tècniques o dibuixos t’agraden més?
R.- M’agrada especialment el dibuix d’espiga, tant en la versió simple com en la doble, perquè és un patró molt visual i que permet moltes variacions, i també la tècnica tradicional de la bova, que es basa en anar fent creus cap al centre del seient i que és molt característica de les cadires de tota la vida.

P.- Els materials permeten fer qualsevol tipus de tècnica?
R.- No, cada material té les seves pròpies limitacions i possibilitats, ja que alguns són més flexibles i permeten més varietat de dibuixos, com el garballó, mentre que d’altres com la bova requereixen una tècnica molt concreta en què s’ha d’anar trençant la fibra i afegint-ne de nova durant el procés, de manera que no tots els patrons es poden aplicar a qualsevol material.

P.- Quant de temps et du fer una cadira?
R.- Depèn molt del tipus de dibuix i de la complexitat del treball, però habitualment una cadira em pot dur entre tres i sis hores, ja que hi ha cordats més senzills que es fan relativament ràpid i d’altres que requereixen molta més precisió i temps de dedicació.

P.- Quina part del procés gaudeixes més?
R.- La part que més m’agrada és quan el patró comença a aparèixer i veus com el dibuix es va formant, perquè al principi tot són cordes separades i dubtes, però a mesura que vas ajustant la tensió veus que el resultat surt bé i això és molt satisfactori, especialment quan després algú veu la cadira acabada i la valora.

P.- Com decideixes si una cadira es pot restaurar?
R.- El més important és l’estat de l’estructura, ja que si la base de fusta està massa deteriorada potser no val la pena, però moltes vegades es poden canviar peces o reforçar-la amb ajuda d’un fuster, i si la cadira pot aguantar una nova cordada i allargar la seva vida molts anys, llavors sí que es pot restaurar.

P.- Hi ha alguna altra tècnica que no sàpigues i que t’agradaria aprendre?
R.- Sí, m’agradaria aprendre la tècnica del vímet trenat, que és la que es veu en algunes cadires amb dibuixos molt fins i estructures de tires entrecreuades que formen figures geomètriques, ja que és una tècnica que encara no domin i que trobo molt interessant.

P.- Tens algú que te la pugui ensenyar?
R.- Sí, he trobat un home que és en Pep Toni, un dels darrers mestres artesans que queden a Mallorca, una persona a qui tenc molta consideració i que s’ha ofert a ensenyar-me aquestes tècniques sense cobrar-me res, simplement perquè veu que hi tenc interès i ganes d’aprendre, cosa que avui dia no és gens habitual.

P.- Com t’agradaria evolucionar professionalment?
R.- M’agradaria consolidar aquest ofici fins a poder viure’n completament, dedicant-m’hi al cent per cent, i a llarg termini també m’agradaria col·laborar amb altres artesans perquè ells facin les estructures i jo les cordades, i així donar valor conjunt a la feina artesanal.

P.- Creus que avui es valoren aquests oficis?
R.- Crec que les noves generacions no els valoren tant com abans, perquè tot és més ràpid i econòmic, i la gent compra cadires barates que es canvien quan es fan malbé, mentre que una cadira tradicional ben feta pot durar molts anys, fins i tot generacions, però sovint no es repara i s’acaba tirant.

P.- Què demanaries a un cordador de fa cent anys?
R.- Li demanaria sobretot que m’expliqués les tècniques que s’han perdut, els dibuixos i materials que utilitzaven, com tractaven la bova perquè quedàs més suau i sedosa, i quant de temps els duia fer una cadira, perquè segurament hi ha molts coneixements que avui ja no es conserven.