Damià Heine és genetista de professió i deianenc de naixement. Fill d’una mare mallorquina i d’un pare nord-americà d’origen alemany, ha viscut en primera persona la transformació del poble durant les darreres dècades. Pregoner de les Festes de Sant Joan d’enguany, reflexiona sobre la identitat de Deià, la convivència entre cultures i els reptes de futur d’un poble tan singular com estimat pels seus habitants.
P.- Quina és la teva relació amb Deià i què va significar per a tu ser elegit pregoner?
R.- La meva relació amb Deià és molt profunda perquè hi he crescut des de petit. Vaig anar a l’escola del poble i la meva mare, de fet, en va ser la mestra durant els anys cinquanta. La meva història personal també està molt vinculada a l’evolució del poble, ja que tenc una situació que en aquell moment era poc habitual: el meu pare era estranger i la meva mare mallorquina. Avui les famílies mixtes són molt freqüents, però quan jo era infant no ho eren tant. Quan em varen proposar fer el pregó ho vaig viure amb molta il·lusió, perquè em permetia compartir aquesta experiència personal i reflexionar sobre tots els canvis que ha viscut Deià durant les darreres dècades. Evidentment, també és un plaer i un orgull haver estat elegit per fer el pregó de les festes patronals.
P.- Quin va ser el tema central del teu pregó?
R.- El pregó gira al voltant d’una idea plantejada amb humor: si existeix o no una “raça de Deià”. Aquesta broma em serveix per explicar que les poblacions són el resultat de la seva història, de la seva geografia, del clima i de les experiències col·lectives que han viscut. Deià és un poble molt especial perquè durant els darrers cinquanta o vuitanta anys ha experimentat una transformació extraordinària gràcies a l’arribada de persones de procedències molt diverses. La meva pròpia biografia és un exemple d’aquesta realitat i la utilitz per explicar com es construeix una identitat col·lectiva.
P.- Existeix realment la “raça de Deià”?
R.- No, des d’un punt de vista científic no existeix. Les diferències genètiques entre els éssers humans són mínimes i compartim pràcticament la totalitat del nostre ADN. El que sí que existeix és una identitat construïda a partir de la història, de la cultura i de les experiències compartides. Deià té unes característiques pròpies perquè la seva trajectòria històrica ha estat molt particular. En el pregó utilitz aquesta idea per explicar que allò que ens fa diferents no són els gens, sinó el conjunt de factors culturals i socials que ens han modelat al llarg del temps.
P.- Com ha canviat Deià des de la teva infantesa?
R.- Ha canviat enormement. Quan jo era petit, Deià era un poble molt més reduït, amb una vida molt diferent de l’actual. Record una escola petita i una societat més homogènia. La meva situació familiar era considerada una excepció, perquè tenir un pare estranger i una mare mallorquina no era habitual. Avui, en canvi, hi ha moltes famílies mixtes i una convivència molt més normalitzada entre persones de diferents orígens. Aquesta evolució és una de les coses que més m’interessen perquè reflecteix com ha anat canviant la societat deianenca al llarg del temps.
P.- Quins han estat els canvis més significatius que ha viscut el poble?
R.- Un dels canvis més importants ha estat el paper que ha tingut Deià com a centre de creativitat i d’activitat artística. Durant moltes dècades va ser un lloc que atreia pintors, escriptors, músics i creadors de tota mena. Aquest ambient cultural va convertir el poble en un lloc únic, no només dins Mallorca sinó també a escala internacional. El problema és que aquesta realitat està en perill perquè l’arribada d’especuladors i de persones amb grans recursos econòmics ha anat transformant el model de poble. El risc és que desaparegui precisament aquell entorn creatiu que va fer de Deià un lloc tan singular.
P.- Creus que es podria recuperar aquest esperit artístic que va caracteritzar Deià?
R.- Soc bastant pessimista en aquest aspecte perquè no es tracta només d’un problema local. El món està canviant en una direcció que fa molt difícil reproduir aquell model. Les institucions poden intentar promoure activitats culturals o donar suport a determinades iniciatives, però la realitat és que una persona bohèmia, creativa o artista que no sigui milionària ja ho té molt complicat per venir a viure aquí. Antigament, era possible viure amb pocs recursos i dedicar-se a crear; avui això és cada vegada més difícil i, per tant, resulta complicat recuperar aquell ecosistema cultural que havia existit.
P.- Quins altres elements de Deià consideres que s’haurien de preservar?
R.- A vegades es parla molt de la dimensió artística del poble, però no hem d’oblidar que Deià també té una història molt llarga vinculada a l’agricultura i a la gestió del territori. Els olivars, les marjades i tota la feina desenvolupada durant segles a la Serra de Tramuntana formen part essencial de la seva identitat. Crec que és molt important recuperar i protegir aquesta agricultura tradicional perquè és un patrimoni tan valuós com la cultura o l’art. No tot és la història dels artistes i dels estrangers que varen arribar; també hi ha mil anys de feina i de relació amb la terra que mereixen ser preservats.
P.- Com valores la convivència entre la població local i la gent arribada de fora?
R.- És una convivència complexa, però crec que en general ha estat positiva. Quan jo era petit existia una separació molt més marcada entre mallorquins i estrangers. Amb el temps això ha anat canviant i avui hi ha moltes famílies formades per persones d’orígens diferents. Aquesta integració és una evolució natural i crec que ha enriquit el poble. Evidentment, hi ha reptes i dificultats, però també és cert que Deià ha desenvolupat una capacitat especial per acollir persones de fora i fer-les sentir part de la comunitat.
P.- Com varen influir les diferències culturals dels teus pares en la teva experiència personal?
R.- Les diferències eren molt grans. La meva mare provenia d’una Mallorca tradicional, molt vinculada a la religió i a una forma de vida que havia canviat molt poc durant generacions. El meu pare, en canvi, venia de Nova York, era d’origen alemany i artista, amb una visió del món completament diferent. Créixer entre aquests dos universos em va permetre veure de prop el contrast entre dues cultures i entendre que la convivència entre realitats diferents és possible i enriquidora. En certa manera, la meva experiència personal reflecteix també la transformació que ha viscut Deià.
P.- Per què creus que Deià va atreure tants artistes durant el segle XX?
R.- Hi havia diversos factors. Per una banda, es produïa un efecte de crida: els artistes que arribaven recomanaven el lloc a altres creadors i així es va anar formant una comunitat cada vegada més gran. Però també hi influïen el paisatge espectacular, el clima, el cost de vida relativament baix i la possibilitat de viure amb pocs recursos en un entorn que molts consideraven paradisíac. A més, trobaven aquí altres persones amb inquietuds semblants i això afavoria la creació d’una autèntica colònia artística i bohèmia.
P.- Què significa per a tu ser de Deià?
R.- Per a mi, Deià és sobretot un lloc vinculat a la natura, als records i a les persones amb qui he crescut. És el poble on he passat la major part de la meva vida i això inevitablement em defineix. Tenc una gran estimació per aquest lloc i per la seva gent. Al mateix temps, em preocupa veure com la massificació i la pressió turística dificulten cada vegada més que els residents puguin gaudir amb normalitat dels espais que formen part de la seva vida quotidiana.
P.- Què li falta a Deià per ser un poble millor?
R.- Potser li falta una mica més de cohesió social i més activitat cultural. Crec que seria interessant impulsar iniciatives imaginatives que ajudassin a recuperar part de l’esperit creatiu que havia caracteritzat el poble. També és important continuar treballant en la protecció del territori, la prevenció dels incendis i el suport a projectes comunitaris. Disposar d’espais de trobada i d’activitat cultural pot contribuir molt a reforçar la vida col·lectiva i el sentiment de pertinença.
P.- Què representen per a tu les Festes de Sant Joan que es celebren aquests dies?
R.- Les he viscut pràcticament tota la vida i des de totes les etapes possibles. Les vaig viure de jove, quan les revetles i les trobades amb els amics eren el centre de les festes, i les visc ara amb una perspectiva diferent. Hi ha una cosa curiosa, perquè el programa ha canviat molt poc en seixanta anys. Això pot semblar sorprenent, però també té una part positiva perquè manté una continuïtat que genera un sentiment de tradició i de pertinença. Potser es podrien incorporar algunes novetats, però també és cert que aquesta fidelitat a les activitats de sempre és part del seu encant.
P.- Quin llegat t’agradaria que rebessin les futures generacions de deianencs?
R.- El principal llegat que m’agradaria deixar és la possibilitat de continuar vivint al poble. Avui molts joves tenen enormes dificultats per accedir a un habitatge i això posa en risc la continuïtat de la comunitat. Si les noves generacions no poden quedar-se a viure aquí, el poble acabarà convertint-se en un lloc ocupat principalment per visitants o residents temporals. M’agradaria que Deià continuàs sent un poble viu, amb famílies, infants, activitat quotidiana i una identitat pròpia que es pugui transmetre de generació en generació. Això és el més important de tot.
