Els carrers de Sóller,  ja tranquils entrada la nit,  conviden a llargues passejades i a gaudir de l’entorn i de la fresca. Una nit d’aquestes, però, vaig trobar-me amb un espectacle molt entristidor que va provocar-me un sentiment tan negatiu que no puc menys que compartir amb els meus conciutadans.

A escassos vint metres d’un conegut centre comercial, emparades per la foscor, unes persones es disputaven amb uns moixets les restes de menjar que s’amuntegaven dins uns contenidors de fems i que per la proximitat i per les característiques no podien tenir altre procedència que l’esmentat establiment.

No vaig poder evitar fer-me unes reflexions al respecte. En altres indrets del país, tan propers com Ciutat, aquests supermercats, que de qualque manera suren gràcies a l’afany consumista de tants i tantes, han sabut trobar una manera digna de compensar, ni que sia tan sols per poc, la balança de les cruels desigualtats oferint d’una manera higiènica, cortès, humana i humanitzant, dins contenidors adequats i al lloc adient a les persones que ho necessiten l’oportunitat de aprofitar el que als altres ens sobra. Així, els qui es trobin en la circumstància de tenir-ne necessitat no han de furgar dins el fems i poden anar a cercar-ho al lloc que el comerç els posi a l’abast, un cop s’hagi desempallegat d’unes restes que no pot fer res més que tirar, per imperatiu legal.

Un poc de sentit comú i una espurna de generositat haurien de bastar perquè així fos. Tots els que així pensam seria bo que féssim prevaler la nostra condició de “supporters” indispensables dels centres comercials per exigir-los aquesta conducta humanitària.

Una indignada per aquest trist fet i per tants d’altres.