Supòs que és estrany que, sent el meu rol a “Veu de Sóller” el de fer riure a la gent cada setmana amb les tires còmiques, ara escrigui aquest article tocant un tema tan seriós i greu com és el maltractament femení. Tenc diversos motius per fer-ho, però crec que el més important és enviar un missatge d’ànim a tota la gent que ho ha sofert o ho sofreix actualment.
El tractament que es dóna al maltractament de gènere no està equilibrat, és la trista realitat, als mitjans de comunicació només es tracta la violència masclista, obviant que també existeix una violència feminista que sembla que molta gent desconeix, no sé si ben bé per culpa de la societat en si, la qual encara ho considera un tema “tabú” com fins fa relativament poc ho eren la violència masclista o l’homosexualitat, o si directament els homes no ho denuncien per la vergonya d’admetre que una dona els maltracta físicament o psicològicament. Que un home pegui o insulti a una dona és el fet més covard i baix que es pot fer, i això té una paraula: maltractador, tothom hi està d’acord. El problema radica en que si és la dona qui pega a l’home, per a la societat això és ser un “calzonazos”, i això, al segle XXI no ha de ser així, si una dona maltracta un home, la paraula que la defineixi ha de ser la mateixa que per l’home: maltractadora.
L’altre dia vaig veure un cas a les notícies on un al.lot que tenia una parella que l’anul·lava, el tractava a coces, l’insultava, sempre pagava la seva frustració personal amb ell i, fins hi tot, el maltractava físicament, i es va acabar llevant la vida. Segons els seus familiars no ho va voler denunciar mai, perquè ell estimava molt la seva parella i era incapaç de fer res dolent contra ella.
Històries tristes com aquesta, per molt dur que sigui dir-ho, són el pa de cada dia encara que no surtin per les notícies. Conec molta gent que ha sofert maltractament, tant masculí com femení, i crec que en tots dos casos s’ha de denunciar sense por i així poder evitar mals majors.
Per acabar, voldria adreçar-me a tota aquesta gent, independentment del seu sexe i demanar-los: Per què pegau o insultau la gent que estimau? Com podeu aixecar-vos els matins sense que la consciència us mengi? Com ho feis per fingir davant la gent del vostre entorn que no passa res?
Sigui el que sigui el que contesteu no teniu justificació, el que teniu és un problema i necessitau ajuda, i sobretot, si us pensau que podreu ocultar sempre el mal que heu fet, que sapigueu que el temps acaba posant sempre tothom en el seu lloc.
Perquè us assegur que quan la persona que més estimes et pega, et crida o t’insulta… no tornes a ser el mateix en tota la vida, no és una cosa que es pugui superar, és una cosa que hi has d’aprendre a viure i tirar endavant, però sobretot, has d’aprendre de lluitar-hi.
