Com a Jutge de Pau de Sóller, càrrec que tenc encomanat des de fa catorze anys, em veig en l’obligació d’aclarir un tema molt important amb l’única finalitat que la de deixar les coses clares davant els ciutadans.
Quan jo vaig ser nomenat per aquest càrrec vaig considerar, entre moltes altres coses, que tot i no tenir competències per fer-ho, m’havia d’implicar amb el tema de les morts judicials. Com saben vostès, les morts judicials són aquelles que requereixen del que s’anomena un “aixecament de cadàver” per una posterior autòpsia. Quan la Policia Local m’avisava d’un fet d’aquestes característiques, protocol que teníem perfectament establert i que mai no va fallar, jo em posava en contacte amb el jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia, i delegava en mi, com a Jutge de Pau, i jo feia el requeriment a la Guàrdia Civil per gestionar l’atestat i, si calia, la investigació dels fets.
Sempre vam funcionar al cent per cent i amb una més que envejable col·laboració. Si era una mort judicial, jo redactava la documentació i el trasllat.
Aquest interès meu en dur a terme personalment aquestes gestions era, ni més ni manco, que per facilitar a les famílies les coses després d’haver rebut un cop tan fort com és la pèrdua d’un ésser estimat, a vegades al mig del carrer, en un accident a la carretera, en un suïcidi, o simplement un mort en un establiment hoteler que calia retirar de la manera més ràpida i discreta possible.
Es tractava de fer les coses fàcils però ben fetes, amb professionalitat, i acabar amb una desagradable situació com més aviat millor, apel·lant -això sí- sempre al que marca la llei. Tant és així que en incomptables ocasions el metge del fallit, després de consultar el seu expedient mèdic, pogué certificar la mort per la causa que fos, sempre amb la meva intervenció i d’acord amb el jutjat de guàrdia. D’aquesta manera s’evitaren a les famílies molts glops difícils de passar.
Tot anava funcionant molt bé i els resultats de la gestió eren satisfactoris, sobre tot, per als ciutadans.
Arribà dia 20 de gener d’enguany i succeí una defunció judicial. Aquesta, per primera i única vegada en la meva vida “professional”, em va dur a una situació molt desagradable d’enfrontament amb el caporal de la Guàrdia Civil que actualment es troba destinat a Sóller. Aquest fet em va fer replantejar la situació esmentada abans, del servei i la meva responsabilitat. El fet, que ara no ve al cas però que fou tremendament desagradable, fou comunicat per part meva i per escrit al president de l’Audiència, al Jutge Degà, al Jutge d’Instrucció i al Coronell en cap de la Guàrdia Civil, com era la meva obligació.
Fa dues setmanes morí un ciutadà dins un caixer automàtic de “La Caixa” del Port de Sóller i la Guàrdia Civil no volgué que la Policia Local m’avisessin a mi i avisaren ells, la Guàrdia Civil, al Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia qui va delegar en ells per ocupar-se de l’aixecament del cadàver. Tot correcte. El mort va estar tres hores i mitja, segons tenc entès, dins el caixer allargat a terra a plena hora del capvespre amb el pas de gent amunt i avall. Un espectacle. Trist espectacle. Es posin vostès dins la pell dels familiars del fallit.
Que quedi clar que el Jutge de Pau no va fer esperar ni un minut. Al Jutge de Pau li va vetar la Guàrdia Civil la participació que hauria d’haver autoritzat, això sí, el Jutjat de Guàrdia. Val a dir que tenen tot el dret d’avisar al Jutjat de Guàrdia i no pas al de Pau de Sóller i així ho feren.
El Divendres Sant va ocórrer un altra cas, però aquest fou certificat com a mort natural i per causa concreta pel metge que es va desplaçar al lloc. De tota manera, la Guàrdia Civil li va comentar a veure com ho farien “porque en Sóller tenemos muchos problemas con las autopsias”. Problemes? Jo voldria saber al llarg de catorze anys quins problemes han tingut? Ells cap ni un. Els que hem hagut d’estar pendents d’ells: perquè no tenen patrulles, perquè han de venir de fora, perquè no hi ha el seu cap… Els demés han i hem patit els seus problemes. Ells cap ni un, ans tot al contrari.
Dit tot això, he de deixar clar que la responsabilitat de totes aquestes gestions a partir d’ara, i com marca la llei, són del Jutjat de Guàrdia i de la Guàrdia Civil que és amb qui es delega. Abans no eren meves però jo, per vocació de servei, les feia.
Sortint al pas a comentaris rebuts, he de dir que des de dia 20 de gener d’aquest any i en endavant, el Jutge de Pau de Sóller no té res a veure amb els fets que puguin passar amb morts judicials. Amb aquesta forma d’actuar per part dels Jutjats de Guàrdia i de la Guàrdia Civil, els únics que en són responsables del que passi, en són ells. Els que hi perden, i molt, són els ciutadans que no veuran cap gestió feta al seu favor, ans tot al contrari, l’aplicació del que diu el llibre d’estil i res més. I si han d’esperar…
A partir d’aquí, declino qualsevol responsabilitat amb aquests temes. Hem evitat molts de mals moments, hem ajudat a tothom que hem pogut a sortir d’aquestes delicades situacions, indicant-los tot el que havien de fer pas per pas. Ningú no ha anat a recollir un cos després de l’autòpsia que no tingues el meu telèfon particular per si necessitava ajuda meva o dels meus companys del Jutjat de Pau. Ara les coses han canviat i ja no seran el mateix. No ho he provocat jo, però sí ho he volgut explicar per mitjà d’aquesta carta.
Vull aprofitar per donar les gràcies a la Policia Local i al seus responsables per la col·laboració que m’han donat sempre. A la gent de Sóller, dir-los que ho sent molt però les coses són com són i no com un voldria que fossin. Fins aquí he pogut arribar.
