Matinada de l’11 de maig de 1561, dia de Sant Ponç, desembarquen pirates a Ses Puntes. Vigilants de la zona se n’adonen i avisen el poble.

Sollerics reunits a la vila amb molt neguit a l’espera de l’atac dels invasors. Dones i infants marxen cap a les muntanyes per tal d’amagar-se.

Es dona l’avís de l’arribada dels sarraïns, els sollerics els surten a camí i envesteixen a les tropes invasores, aquestes atemorides marxen cap a les embarcacions.

Mentrestant un altre grup de sarraïns que ha entrat a la vila per un altre accés, la saqueja. Reagrupats els pagesos tornen cap a la plaça per engegar-los de la vall….

I ara? I ara què tenim?

Que què tenim?

Tenim Firó, tenim simulacre, batalles, arenga, desembarc i cant de «La Balanguera». Tenim sentiments d’alegria i eufòria. Tenim una jornada espectacular.

Tenim renou, trabucs, escopetes, fum i pólvora.

Tenim música, xeremies, tamborinos i flabiols.

Tenim pageses, pagesos i moros, personatges històrics. Tenim persones que fan feina durant tot l’any perquè el Firó sia possible.

Però també tenim festa, pregó, investidura i nit jove, tenim l’Ofrena, tenim la Fira del diumenge, revetlla d’armes i la missa de Can Tamany,  tenim  bauxa i ganes de passar-nos-ho  bé.

Tenim l’orgull i el sentiment de sentir-nos sollerics, de fer gran aquesta ciutat, de recordar, ara fa 450 anys, una victòria d’un poble unit. Tenim l’emoció de poder evocar les gestes dels nostres avantpassats, honorar-los i respectar-los pel que feren i tenim la llibertat de commemorar.

Sentiments nostres, sentiments bons que tenim.

Visca sa Fira, es Firó i es Fironet.