Aquest final de curs l’edifici del Col·legi Públic Es Fossaret podria tancar les portes com a centre d’ensenyament públic i donar pas a una nova etapa amb altres funcions distintes a les educatives. Vistes així les coses, i com antic alumne, me venen al cap els meus records d’aquella escola.

Vaig ser alumne d’Es Fossaret entre setembre de 1969 i juny de 1973, entre els 6 i 9 anys. Allà vaig cursar estudis de 1er i 2on de primària i 3er i 4rt d’EGB, perquè mentrestant canvià el sistema educatiu i pla d’estudis. Record encara el primer dia. Mentre el director, Vicenç Moratal prenia les dades de la meva matrícula, dos amics, Guillem Fuster Matamalas i Rafel Mira, m’esperaven a la porta de la classe per anar després al patí a jugar. Amb aquest dos i altre nin que coneixia, en Guillem de Ca Sa Brudadora, me mostraren l’escola.

El meu primer mestre va ser en Jaume Albertí, aleshores un mestre joveníssim. El primer llibre era una cartilla de lectura i operaciones matemàtiques bàsiques, de tapes fluixes de color taronja. Passats uns mesos, quan el professor creia que ja teniem el nivell, ens donaven un munt de llibres amb tapa dura, que eren propietat del centre i s’havien de retornar. Record l’emoció que vaig sentir quan un matí hi havia sobre la taula del mestre els llibres i me va dir que eren per a mí. Un d’aquests llibres era de lectura i se deia “Antorcha”.

El Fossaret tenia quatre aules dins l’edifici i una més a l’exterior, donant directament al carrer, a un lloc a on ara hi ha una casa particular. En aquesta aula hi anaven els nins més petits, menors de 6 anys, i els 8 cursos d’EGB se repartien en les 4 aules de l’edifici. Per tant, era habitual dos cursos per aula. Unes aules tot, s’ha de dir, que eren grans, molt altes i s’escalfaven amb estufa de llenya.

L’horari de classe era de 9 a 12 i de 3 a 5. Abans de començar la jornada se formava al pati i el matí se pujava bandera i se cantava o bé el “Cara al Sol”, o “Montañas Nevadas” o una versió de l’himne nacional que tenia lletra. De 5 a 6 hi havia una hora de repàs, de pagament, impartida pels propis mestres. Fins i tot durant el primer any i segon any hi havia classe el dissabte pel matí, una mitja jornada que després s’eliminà.

En aquells anys vaig tenir varis professors, Don Vicenç Moratal, Don Pedro Carpintero, Don Bernardo, Don Jesús, altra vegada en Jaume Albertí… Cada dimecres se presentava un capellà, Don Joan Lladó, que ens feia una xerrada de religió. També hi havia una mestra, Donya Jerónima, la qual ens guardà en alguna ocassió.

Varen ser quatre anys que vaig compartir amb nins com en Guillem Fuster (que després partí al Felip Neri), Fabián Puigrós Acosta, Cipriano Cerezo, Joan Joy Pons, Joan Xumet Obrador, Miquel Gelabert González, Marroig, Gregorio Martínez Garau, Ginés Verdú Verdú, Martí Valls Morell, Pep Marquès Cardell…

A partir de 3er d’EGB els llibres s’havien de comprar. Molts eren de tapa dura, d’una editorial que se deia Hijos de Santiago Rodríguez.

En els tres quarts d’hora llarg de recreo se jugava a bolles, auxili, burro, banya, passades i cadena, a més de a futbol. El patí era de terra comprimida i s’encimentà el 1971.

L’any 1973, i com a conseqüència d’una reorganització de les escoles públiques solleriques, no vaig poder continuar al Fossaret, ja que únicament hi podien anar fins a quart i a mí me pertocava passar a cinquè.

No tenc cap altra fotografia meva al Fossaret que no sigui la que aquí public. Eren altres temps i fer fotos no era habitual. El mateix dia que ens feren aquesta ens reunieren a tots al patí i ens feren una plegats, més de 120 alumnes. Una foto, tot s’ha de dir, que durant anys he cercat i mai he pogut trobar.

Passats tants d’anys, me resulta injust que aquell edifici deixi de tenir funcions que no tenguin que veure amb la docència i que passi a ser una guarderia o el que sigui. Fa anys, quan s’obrí Es Puig, també se parlà de tancament i se salvà. Esper que ara torni succeir el mateix i que durant molts d’anys les seves aules se dediquin a l’ensenyament, tant sigui als més petits o als adults.