És un dels actes més emblemàtics, emotius i participats de les festes de Nadal. La Sibil.la és un cant d’origen medieval que forma part de la celebració de les matines de Nadal. La seva importància rau al fet que és un dels pocs exemples encara vius del folklore religiós medieval, que tan sols han perviscut a Mallorca i a alguns punts més molt localitzats dels Països Catalans, i per això se l’ha declarat Bé d’Interès Cultural. A més, i amb l’objectiu de donar-li rellevància internacional a aquest càntic, Consell de Mallorca n’ha presentat la candidatura a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Representarà, juntament amb els castellers catalans, els patis de Còrdoba o el flamenc l’estat espanyol a la UNESCO, que el proper any donarà a conèixer quines seran les candidatures definitives.

Un cant amb història

A l’Europa medieval moltes celebracions litúrgiques s’acompanyaven de representacions i drames de caire didàctic i moral, per fer-se més entenedores per al poble. Amb els segles, aquestes representacions, fetes als temples i transmeses majoritàriament per tradició oral, varen anar evolucionant i canviant, fins que l’Església va deixar de considerar-les útils i les va negligir i prohibir de manera expressa. Part d’aquestes representacions han arribat, molt evolucionades, fins al nostres dies a les representacions de la Passió i als Pastorets.

El cant de la Sibil·la va ser una de les dramatitzacions medievals del cicle de Nadal que més arrelaren a la península i, sobretot, a Catalunya, des d’on va arribar a Mallorca després de la Conquesta de Jaume I. Aquest cant, del qual es conserven diferents manuscrits del segle X (Ripoll, Còrdova) pertanyents a la litúrgia mossàrab, es va representar per tota la península amb més o menys continuïtat fins a les prohibicions sorgides del Concili de Trento.

Després d’aquestes prohibicions, el cant de la Sibil·la sols ha perviscut, per la seva gran popularitat, a Mallorca i a la seu d’Alguer, i s’ha convertit en un dels pocs exemples encara vius de les expressions folkloricoreligioses d’origen medieval.

El Cant de la Sibil·la és un poema sobre el judici final, que reproduïa les profecies de la sibil·la d’Eritrea. La reforma del culte introduïda després del Concili de Trento va suposar la desaparició a les celebracions litúrgiques de la majoria d’aquestes representacions i drames no purament religiosos que es celebraven a tota Europa.

Durant aquest temps que va ser prohibida o només tolerada, s’eliminaren la major part dels complements teatrals i el cant quedà configurat escènicament pràcticament com el coneixem avui en dia.

El cant de la Sibil·la va tornar al seu lloc natural, la litúrgia, amb la reforma del Vaticà II, amb l’aprovació per la Santa Seu, el 1967, d’una ordre de celebració de la Nit de Nadal a Mallorca, on es torna a introduir el cant.

La interpretació

Originàriament la Sibil·la es cantava amb melodia gregoriana però la transmissió oral del cant durant segles va comporta l’aparició de diferents variacions i models. Al començament, el cant era interpretat per preveres, que varen ser substituïts amb el pas dels segles per un nin cantor. Actualment, a la majoria de les esglésies continua essent un nin el que canta, si bé en alguns casos ho fa una nina o una dona.

A la representació actual, el nin cantor surt acompanyat per dos o més escolans amb ciris, que l’acompanyen fins al presbiteri o la trona. Les estrofes són entonades a veu sola i sense acompanyament instrumental, excepte quan, entre estrofa i estrofa, s’introdueix l’orgue.

La indumentària que s’utilitza és molt semblant a totes les esglésies de Mallorca. Sol consistir en una túnica blanca o de color, de vegades brodada al coll i a la part inferior, i habitualment una capa; en alguns pobles la capa es substitueix per una altre túnica. El cap es cobreix amb una gorra del mateix color que el vestit.

A les mans porta una espasa, que manté dreta davant la cara el temps que dura el cant, i quan aquest acaba forma amb l’espasa una creu a l’aire. A algunes de les celebracions, en acabar el cant, es talla amb l’espasa una coca que penja del tornaveu de la trona. En els darrers segles també està documentat que es tallaven les neules que solen decorar les esglésies per Nadal.

La tradició perdura

La presència a les esglésies de Mallorca del cant de la Sibil·la a les matines de Nadal des de la Conquesta, tret dels anys 1572-1575 que es va deixar de cantar a la Seu, és un dels exemples encara vius del folklore religiós medieval, del qual queden escasses mostres a tot el nostre entorn cultural.

La singularitat i rellevància que té aquest dins l’imaginari col·lectiu dels mallorquins, el seu caràcter de representació ritual, lligat a un temps (el Nadal) i a un territori (Mallorca), així com les seves característiques úniques, el fan mereixedor, en virtut de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, de ser considerat com un dels béns més rellevants del patrimoni històric de les Illes Balears i, per tant, d’una protecció individualitzada, que, tal i com assenyala l’esmentada llei, és la de Bé d’Interès Cultural.

A finals de juliol de 2009, el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca va iniciar una primera campanya de recollida de signatures per tal de donar suport i reforçar la candidatura de la Sibil·la com a Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Es va remetre, en una primera fase, un informe detallat sobre la Sibil·la a la UNESCO, acompanyat de més de 2.000 signatures recollides per reforçar la candidatura. A més d’aquest primer enviament, la campanya llançada des del Consell per recollir signatures, continua vigent i, per tant, es preveu remetre a la UNESCO una segona “tanda” de signatures més endavant.

A la llum de l’èxit d’aquesta primera fase, en la qual en tres setmanes es va aconseguir arreplegar més de 2.000 signatures, s’ha volgut encoratjar a totes  aquelles persones que interessades a defensar la candidatura de la Sibil.la a la UNESCO a participar en aquesta iniciativa, que durant aquest 2010 tendrà que competir durament amb altres mostres i tradicions culturals d’arreu del món per fer-se amb l’important guardó que concedeix l’organisme internacional. Recordar que la segona fase de recollida de signatures s’ha allargat fins les presents festes, de manera que un cop acabades aquestes, les firmes puguin ser lliurades i ja només quedi la valoració de la proposta per part dels delegats que escolliran les guanyadores.