Sembla ser que la Llei de Memòria Històrica no acaba d’aterrar. O això es pot interpretar quan es visiten alguns monuments que encara, avui en dia, romanen col.locats a la Nostra vall. Un d’ells és la creu del Camí de Muleta, els fets lligats a la qual han constituït una de les comunicacions presentades a les recentment celebrades IV Jornades d’Estudis Locals de Sóller, el passat mes de novembre.

Josep Delgado, nét del caporal assassinat José Muñoz Enrile, porta més de set anys denunciant el calvari que el caporal patí juntament amb, el sergent Manuel Braulio  i el carrabiner Josep Gil, i ha demanat de manera formal dues vegades a les autoritats locals que aquesta creu es llevi, emparant-se en la Llei de Memòria Històrica que indica, a l’article 15, que “les administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col.lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”.

Manteniment

De moment no ha aconseguit cap resultat. L’Ajuntamet de Sóller decidí, per una estreta majoria, mantenir aquest monument (amb els vots de tots els regidors del Partit Popular i dos dels regidors d’Unió Mallorquina en contra que el monument feixista sigui retirat).

Tampoc no ha aconseguit cap compromís per part del Govern Balear o el Consell de Mallorca, als quals Delgado afirma haver-se dirigit en diverses ocasions.

L’episodi

L’origen del monument es remunta a l’esclat de la Guerra Civil. El 19 de juliol de 1936 només es tenien notícies dels esdeveniments a la resta de l’estat i del ban de guerra decretat per Goded a Ciutat. Però el 20 de juliol, dilluns, arribaren dos cotxes a Sóller amb militars. Era la tarda i a la caserna dels carrabiners del Port es sortejaven els serveis. Al carrabiner Josep Gil Romera li tocà fer guàrdia a Muleta. El capità Ripoll cridà per telèfon al Sergent Braulio Fernández amb una ordre clara: “No permita que nadie se aproxime a la estación”.

S’organitzaren dos grups per defensar l’estació telegràfica. Un per terra, comandat pel sergent, i l’altre comandat pel caporal, amb uns deu carrabiners, en barca per la mar, aplegant un petit grup de gent al Port. Però els militars que els ocupaven ja havien pres l’estació i detingut els telegrafistes Conesa y Losada (també regidor republicà de Sóller), quan pujà el carrabiner de guàrdia que donà l’“alto” al tinent Javier Lizasoaín Mugueiro, quan aquest baixava a cercar reforços de la Guàrdia Civil.

El tinent fou ferit per no escoltar l’ordre de Gil. A l’eco del tret, acudí el sergent amb la força i van prendre l’estació als revoltats.

Francisco Lizasoaín morí oficialment per una descàrrega del fusell de Gil. Lizasoaín era un dels militars de Cavalleria  “Jinetes de Alcalá”, que el Govern de la República empresonà a Illetes, i que amb el cop militar foren posats en llibertat per ordre del General Goded.

Dies després, i amb el fracàs d’un pla de fuga que va comptar amb alguns sollerics implicats, Gil fou detingut i empresonat, juntament amb sargent Braulio Fernández, el caporal Muñoz, a més del constructor local conegut com “Llisteret”, acusat de rematar el tinent de l’exèrcit rebel, o el botiguer Andreu Pizà, que tenia una cançó antimonàrquica a la gramola quan arribà l’exèrcit.

Tres morts més

Gil fou torturat i després d’un juduci sumarisim,  assassinat, el 10 de novembre de 1936, mentre que el sergent i el caporal foren empresonats i conduïts al Fort d’Illetes. En el judici sumaríssim a què foren sotmesos se’ls va acusar de rebel.lió militar i, foren condemnats a mort i assassinats enfront d’un escamot, a les sis del dematí del 15 d’octubre del 1938.

A través d’un exhaustiu estudi a partir del Sumari 16/36 de l’Arxiu Històric Militar de les Balears, i de la recopilació de records de la família del caporal assassinat, Josep Delgado ha volgut recordar aquests fets  històrics ocorreguts a Sóller i denunciar també la injustícia comesa, un deute històric amb el nostre municipi en el punt de mira.  I és que sembla ser que la llei no es compleix.

Avui en dia el monument situat a la carretera de Muleta explica, gravat en pedra i “D. Franciso Lizazoain…, teniente de caballería, murió por España alevosamente asesinado, …el Ayuntamiento de Sóller, coloca esta lápida…, por suscripción popular.” Delgado afirma que el tinent va morir en un acte de guerra, i en cap cas fou de manera premeditada o de traïdoria, sinó que fou un acte de guerra i de defensa pròpia per part del cos de carrabiners, que fou qui patí les conseqüències d’un cop d’estat que va derrocar el sistema constitucional i instaurà un sistema feixista.

Segons la inscripció de la creu, aquesta fou col.locada per subscricpió popular. Segons Delgado, sempre que es mantengui la creu, els politics fan que tot el poble sigui còmplice d’aquest fet injust i donen per bona la farsa d’un judici que va suposar l’afusellament de tres persones que únicament varen complir amb la llei.

És per això que l’autor d’aquest estudi demana que la creu sigui llevada i es reconeguin els fets històrics. De la mateixa manera, Delgado reivindica el paper de diversos sollerics que van donar suport als carrabiners, alguns dels quals van desaparèixer poc després d’aquells tràgics fets i dels quals no se n’ha sabut res més. És el cas de José Martí, més conegut com “Llisteret”. D’aquest jove es coneix que va acompanyar el carrabiner Gil a la pujada a l’estació de ràdio i va intervenir en els fets que van acabar amb el militar rebel mort. Del desenllaç d’aquest solleric només es sap que els militars arribats després dels fets se’l emportaren a Palma. Delgado creu que a pesar que no va poder ser inculpat en cap dels actes, Martí fou assassinat i no s’han trobat mai les seves restes.

Altres sollerics que van ajudar als carrabiners foren el conegut com a “Serraller”, Pere Moreno i també “Gili” del qual es desconeix el nom. Van planejar l’intent de fuga aportant la barca i queviures pels carrabiners. Delgado afirma que els ciutadans del Port es van jugar la seva vida per ajudar als carrabiners i al seu padrí, per això creu que aquests personatges històrics s’han de reivindicar.

Molts demanen que es tanquin ferides, que s’oblidi el passat. Com es pot oblidar quan el nostres padrins foren assassinats per unes persones que decidiren, pel seu compte, canviar la història d’un país utilitzant la força i el terror per assolir el poder?