Ara fa 50 anys Sóller estava a les portes de celebrar un esdeveniment que després, amb els anys, ha passat a formar part de la història local. Era el segon Congrés Eucarístic Comarcal que es celebrà a la vall l’any 1959 a les portes de l’estiu. Aquell any es recorda encara com “l’any del congrés”.

A la cita hi varen prendre part les feligresies de Sóller, Fornalutx, Deià i Bunyola i gairebé va ser una obligació prendre part als actes programants tenint en compte el fervor religiós que en aquells moments corrien per tot arreu. La vida política i religiosa anaren de la mà per impulsar el congrés, el segon que es realizava a Mallorca, per erigir cap a l’infinit la devoció de la gent d’aquí cap a l’Església. El primer congrés es va celebrar a Manacor i aquesta ciutat en cedí el testimoni a Sóller tal i com ho va acordar el bisbe de Mallorca Jesús Enciso a l’hora d’iniciar l’any eucarístic, per allà el mes d’octubre de l’any anterior. El rector de Sóller, Joan Canals, i el batle, Jaume Colom, varen ser els promotors de tots els preparatius que mesos abans del congrés es varen anar realitzant per tal de tenir-ho tot a punt per tan simbòlica cita. Ho prepararen tot, però no varen poder preveure que plogués.

El primer dia de l’any 1959 va sortir al carrer un butlletí setmanal que anava informant els sollerics dels preparatius. Cada setmana el butlletí recollia les diferents iniciatives que s’anaven posant en marxa per recaptar diners per sufragar les despeses o els actes que es desenvoluparien durant la setmana del congrés.

Una de les primeres iniciatives va ser la de posar en marxa una campanya de recollida de botelles de vidre buides. Se’n recolliren més de 30.000 que després es varen vendre per obtenir ingressos per sufragar despeses. Els joves de Sóller eren els encarregats d’anar casa per casa per recollir el vidre usat que, contràriament, hagués acabat abocat al poal del fems.

Pel que fa al congrés en sí, es prepararen un seguit d’actes tots ells de profund sentit religiós. Primer de tot es va impulsar un concurs de cartells, al qual se li va sumar una exposició filatèl.lica i fins i tot un certamen literari. Correus va emetre un segell commemoratiu.

Tots els àmbits de la vida sollerica de 50 anys enrere es varen implicar en el congrés. Es varen elaborar més de 8.000 ciris commemoratius, banderoles per lluir als cotxes, motos i bicicletes es va muntar una exposició d’art eucarístic comarcal i fins i tot es va dur a terme el muntatge de l’autosagramental “El sopar del rei Baltasar” de Calderón de la Barca a l’atri de la parròquia. Al teatre Alcázar es feren concerts i algunes representacions.

Per ventura una de les tasques més complicades -així ho assegura el butlletí- va ser la d’escollir el lloc on es celebrarien els actes centrals del congrés prevists per als dies 5, 6 i 7 de juny. Es va manejar la possibilitat de fer-ho a la Plaça però el trànsit de vehicles cap al Port ho dificultava. També a la plaça d’Amèrica però els arbres restaven visibilitat. Una altra opció va ser al creuer entre els carrers de Santa Teresa i Bisbe Colom, però novament els arbres i l’escassa amplada d’aquestes vies ho feien inviable.

La solució definitiva per instal.lar l’altar del congrés es va trobar al camp de futbol de Can Maiol. Era el lloc més idoni per ser pla, ampli i amb un aforament màxim previst de 31.000 persones repartides entre les tribunes i les cadires que s’instal.larien en el terreny de joc. Una vegada escollida la ubicació es va encarregar a l’arquitecte solleric Bartomeu Vaquer Colom el disseny de l’altar on el bisbe celebraria els actes litúrgics.

De forma paral.lela es va posar en marxa a Sóller la primera emissora de ràdio. Era la “Voz del Congreso” que disposava dels seus estudis per a l’emissió al primer pis de la vicaria de la parròquia de Sant Bartomeu. L’emissora emetia cada vespre entre les 20 i les 22 hores i a més de donar informació sobre l’estat de l’organització del congrés, informava els oients de les notícies de Sóller i fins i tot de l’esport. Hi havia un programa en el que els oients podien dedicar cançons a altres.

Arribades les dates centrals del congrés, el butlletí informava als sollerics de la gairebé obligació de tots d’engalanar els carrers i cases, maldament estassin a fora vila. Les branques de murta eren el motiu principal de la decoració. Es demanava que no s’utilizassin domassos amb colors vius per guarir els balcons.

Una processó que va partir de Sant Bartomeu en direcció a Can Maiol va servir per celebrar la missa i el colofó del congrés el diumenge 7 de juny.

El dia abans, va ser jornada de primeres comunions. Gairebé tota una generació de sollerics va rebre el sagrament en el camp de futbol on desenes de joves acompanyats pels seus pares varen assistir a un multitudinari acte religiós presidit pel bisbe de Mallorca.

El congrés va ser un seguit d’actes per demostrar el fervor i la devoció cap a la religió catòlica. Tal i com afirmava Miquel Marquès Coll en un article “Sóller es hoy toda él un pebetero gigante elegido para trasvasar a toda Mallorca las puras esencias eucarísticas de que se ha ido impregnando en el curso de estos últimos meses…/… Que sepamos, ser dignos de este gran honor reservado a nuestra ciudad es lo que pedimos con mayor fervor para que el congreso señale un hito en nustra religiosidad y constituya un acto brillantísimo que en nada desmerezca al lado de los que se vienen sucediendo por toda la faz de la tierra en un perenne homenaje de devoción a Jesús sacramentado”. Això va ser el congrés, 50 anys enrere…