La intensa calor que es va registrar la setmana passada a Sóller que va suposar batre el rècord històric dels últims 50 anys després de superar els 38 graus en un mes de maig és el resultat d’un fenomen meteorològic que a Mallorca és gairebé exclusiu de la vall.
D’aquesta manera pot dir-se que Sóller té el seu clima propi gràcies a les muntanyes que envolten la vall, encara que aquest fenomen pot donar-se en major o menor mesura en la franja que va des de Valldemossa fins a Lluc.
L’escalfament de l’atmosfera en tan sols uns pocs minuts juntament amb la baixada dràstica de la humitat relativa de l’aire se li denomina efecte Foehn, nom pres d’un característic vent del nord dels Alps. Aquests vents reben diferent denominació segons sigui en la zona del globus on es registri. A Catalunya se li denomina fogony, en el Cantàbric surada, terral en la zona de Màlaga, chinook en les Muntanyes Rocoses d’Estats Units o puelche a la serralada Andina de Sudamèrica.
Joan Puigserver és col·laborador de l’Agència Estatal de Meteorologia i disposa una estació per mesurar les temperatures i la pluja a la finca de Sa Vinyassa. Cada dia des de fa ja 25 anys recull les dades que al llarg del dia van recollint els artilugis meteorològics instal·lats a la petita estació que té a l’hort. En els seus arxius recopila informació de pluges i temperatures des de l’any 1965.
Sense constància fins fa 25 anys
Tal com recorda Puigserver, fins que no va instal·lar l’estació “no havia una constància científica que a Sóller es produís aquest fenomen” que es registra per la convergència de diversos factors meteorològics. “Encara que no es produeix en un període concret, al llarg de l’any es pot arribar a registrar fins a tres o quatre vegades”, assenyala.
Segons Puigserver, el Foehn es produeix quan una massa de baixes pressions travessa la Península i a les Balears bufen vents del sud o del sud-est (el xaloc) impulsats per aquesta borrasca. Comenta que la topografia de les muntanyes de la Serra fan pujar la massa de l’aire impulsades pel vent de xaloc, per la qual cosa el vapor d’aigua que duu en suspensió es condensa. Algunes vegades quan es produeix el Foehn a l’altre costat de les muntanyes poden registrar-se pluges o simplement bancs de núvols.
Quan aquestes masses d’aire arriben al cim i han descarregat la humitat que duen en suspensió, l’aire entra en una fase de ràpid escalfament per la qual cosa l’aire ja sec descendeix ràpidament muntanya per avall en direcció a la vall de Sóller incrementat la pressió atmosfèrica i la temperatura.
Aquest augment pot donar-se en tan solament uns pocs minuts. L’oscil·lació brusca de la temperatura queda registrada en el termohidrògraf que marca constantment en una banda de paper el nivell de temperatura i humitat de l’aire. Com a curiositat, Puigserver se serveix del evaporímetre per a demostrar els efectes que produeix el vent Foehn a la vall. Aquest aparell mesura l’evaporació de l’aigua. Així, la setmana passada la sequedat de l’aire va ser tan intensa que va produir una evaporació similar a la qual necessitarien deu dies de l’hivern. Una altra curiositat que el responsable de Sa Vinyassa treu a relluir la va obtenir d’un dels llibres del conegut meteoròleg Alfred Rodríguez Picó. Compta com antigament la legislació suïssa considerava com atenuant el vent Foehn “perquè s’entenia que les conseqüències d’aquest vent desestabilitzaven a les persones”.
Els amants de la meteorologia com el cas de Joan Puigserver necessiten de molta constància, perquè plogui o faci sol cada dia a les 10 del dematí han de recollir les dades del temps. El responsable de Sa Vinyassa recorda com de nin ja li apassionava contemplar el cel i com gaudeix de veure les tempestes elèctriques que de tan en tan es registren al cel de la vall.
Mentrestant a diari el responsable de l’estació de Sa Vinyassa apunta puntualment a la plagueta les dades meteorògiques del dia anterior a partir de les quals l’Aemet n’elabora les estadístiques. “Les estadístiques són molt necessàries perquè per regla general la gent no té memòria històrica i a vegades cal recórrer a elles”, apunta Puigserver.
