Les celebracions de la setmana més important per als cristians es troben a punt d’iniciar-se amb l’arribada del Diumenge del Ram i la setmana pasqual; com ja ve essent habitual en aquestes dates seran milers els sollerics que d’una manera o l’altra es sentiran cridats a participar en bona part dels esdeveniments de caracter religiós que protagonitzen aquests dies.

No deixa de cridar l’atenció que en una època on l’escepticisme envers el fet religiós està en boca de pràcticament tothom, els carrers s’omplin de gent delerosa de participar -ni que sigui de manera passiva- en processons i altres actes.

Tot i això, hi ha certes manifestacions que fins fa alguns anys eren habituals en aquesta setmana que han passat a millor vida, no es sap si degut a un relaxament global dels costums religiosos -en iniciar-se la democràcia- o a una pèrdua autèntica dels valors que el catolicisme propugna. Sigui com sigui, si més no des del punt de vista cultural hem de manifestar la caiguda en l’oblit d’algunes celebracions ben representatives del nostre costumari pagès.

El salpàs protector

Es coneix com a salpàs o picalsal al costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el període pasqual. Més concretament el ritual pasqual del salpàs consistia en la benedicció i exorcització de les cases dels fidels amb sal, ja que s’entenia que la sal allunyava tant les bruixes com els mals esperits.

Emulant Moisès

Aquest costum regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves; i recorda la marca que realitzà Moisès a les cases dels jueus en el moment de la Pasqua a Egipte, quan va manar pintar -amb la sang de l’anyell pasqual- les llindes de les cases dels israelites perquè l’Àngel exterminador hi passàs de llarg.
La simbologia del salpàs era aquesta, marcar la casa perquè el mal hi passàs de llis.

El salpàs a Sóller

Aquest ritual -com no podia ésser d’altra manera- també es celebrà a la nostra vall fins fa una quarantena d’anys. A Fornalutx se dugué a terme unes dècades més i fou a Escorca on tardà més en desaparèixer.

A Sóller aquest costum es començava a realitzar el Dissabte Sant l’horabaixa pel centre de la  localitat; i es continuava el Dilluns Sant per l’extraradi i fora vila.

El salpàs -també conegut a la nostra contrada amb el nom de picalsal- era impartit pel capellà del poble que acompanyat d’escolans es dedicava a realitzar la benedicció de les llars amb aigua i sal al costat dret dels portals.
Era costum que un cop s’hagués procedit a la benedicció, els habitants de les cases i possessions obsequiassin al mossèn amb donatius o queviures que els escolans recollien en una panera. En alguns indrets també es coneix aquest costum amb el nom de “sal-i-ous” perquè sovint eren obsequiats amb aquest aliment.

Curiosament la sal sol causar un efecte perniciós sobre la pedra, sovint tacant les branques del portal; per aquest motiu en alguns llogarets un cop passat el “picalsal”, les madones de possessió solien esbandir la beneïda amb aigua clara per evitar taques a la façana de la seva vivenda.

Aquest costum en l’actualitat ja no es practica en la nostra contrada i tan sols roman en la mar tranquil.la dels records.

Tocar a glòria

Amb aquesta expressió es coneix en l’actualitat al repicar de campanes que es fa el Dissabte Sant al vespre; curiosament aquest fet actual és una reminiscència del que es produïa fa alguns decennis però en un altre horari-
A Sóller era costum tocar a glòria el Dissabte Sant però a les 10 del matí; repicada que anava acompanyada de trons i gran enrenou al municipi.

Hi ha qui recorda que el sabater del carrer de sa lluna, l’amo en Toni “Furo”, que en aquesta jornada es dedicava a escopetejar homenots de palla que prèviament havia confeccionat i penjat de la “casa de la lluna”.

Curiosament on es conservà aquest costum fins fa alguns anys fou a Cala Tuent -residència de força sollerics- on el Dissabte Sant els veíns de cada costat de la cala es desafiaven a les deu del matí -moment de tocar a glòria- a veure qui feia més enrenou a força de trons, corns o qualsevol instrument que tenguessin a mà que fos útil per a fer soroll.

El costum del Fas

Un altre element que ja ha desaparegut de la simbologia actual de la Setmana Santa és el fas.

Aquest cedrimonial es celebrava el Dimecres, Dijous i Divendres Sant i consistia en apagar cada un dels tretze ciris que conformaven el triangle de Fas -dotze en commemoració dels apòstols i el tretzè en honor de la Verge Maria. Aquest triangle romania encès i anava essent apagat lentament, s’apagava un ciri després de cada salm -a excepció del tretzè que era portat encès dins la sacristia on era apagat posteriorment.

Durant aquests tres dies després d’haver resat el Miserere de les Laudes es feien sonar les massoles i castanyoles, uns instruments de fusta que suplien el toc de les campanes.

Concretament aquest petit enrenou es feia en tocar Sanctus i durant l’ofici de Mort i passió el Dijous sant; mentre que el Divendres es feia quan entonaven el sactus i quan donaven la comunió.

Aquest rebombori pasqual ha donat lloc a una divertida historieta que posa de relleu la rivalitat entre les poblacions de Sóller i Fornalutx.

Conta la història que havent arribat la Setmana Santa, el rector de Fornalutx no va saber en quin dia es trobava i envià dos escolanets cap a Sóller per aclarir-ho. Un cop, els escolans foren arribats a la creu de S’Alqueria del Comte sentiren un renouer provinent de la vila: es tractava del renou que feien a la fàbrica de Can Bac -indústria tèxtil- a l’hora de tupar el cotó per aclarir-lo. Els escolanets que no eren dels més vius pensaren:

-Ai Bon Jesús, i a Sóller ja fan el fas!

I corrents se’n tornaren cap a Fornalutx per comunicar-ho al rector, que sense més comprovacions digué:
-Si a Sóller ja fan el fas, nosaltres tocarem a glòria!

I així ho feren. Per aquest motiu a Sóller quan volen dir que els fornalutxencs no saben on es troben diuen: “A Fornalutx tocaren a glòria abans de fer el fas”.

Rams al “masset”

Un costum fornalutxenc de Setmana Santa que actualment ja no es celebra és la celebració de la missa del Ram al “masset”.

A principis dels anys setanta el rector de l’època introduí el costum de celebrar aquest ofici a l’aire lliure.

Concretament aquest ofici religiós es celebrava al “masset”, olivar situat just a la vora de la font de S’Alqueria.

Després de la benedicció dels Rams, tots els feligresos es dirigien cap al poble en processó, emulant l’arribada de Jesucrist a Jerusalem.

Aquest ritual que durant anys comptà amb el vistiplau de Fornalutx es va anar abandonant uns lustres després per passar a celebrar-se l’ofici a la parròquia i fent-se la benedicció dels rams davant la posada de Bàlitx o al replà de davant l’església.

Vestigis d’uma altra època

Aquestes cerimònies actualment caigudes en l’oblit tan sols romanen en la ment dels majors o dels nostàlgics d’èpoques passades. Tal vegada aquesta caiguda en l’oblit es degui a l’arribada d’una nova religiositat menys atàvica i més moderna, on els vells rituals eren entesos com un llast a suprimir per tal d’assolir una nova espiritualitat.

Ben segur que el canvi de mentalitat que es va manifestar amb l’arribada de la democràcia i amb un mode de pensar més laic no degué contribuir gaire en el manteniment d’aquestes tradicions.

Aquest sistema de pensament també va repercutir de manera directa amb una nova comprensió del catolicisme on es reivindicava una religiositat de caràcter més intern en clara contraposició a una religiositat més exterior -onles processons i els rituals eren els protagonistes.

Segurament que aquests dos factors -religiositat més intimista i interioritzada, a més d’una societat cada cop més laica- contribuiren de manera definitiva en la caiguda en l’oblit d’aquests cerimonials que actualment tan sols perviuen com vestigis d’una altra època.