“La mar de cada dia està pitjor a causa del canvi climàtic i els esculls de coral de cada any van a menys. Tot el que pugui fer una persona per intentar aturar-ho ja va bé”, explica Pau Siquier del Rey, un solleric de 25 anys d’edat que es dedica al cultiu de coral.

Fins ara ha mantengut vives desenes de mostres d’aquesta espècie en un aquari de 350 litres d’aigua salada que té muntat al seu domicili. No obstant això, properament té previst obrir una tenda d’animals a Palma, on un dels principals atractius serà el cultiu i la venda de coral.

“No solo peces” és el nom de l’establiment on Siquier cultivarà el coral a gran escala, a través d’aquaris de majors dimensions. L’objectiu d’aquesta iniciativa és oferir exemplars de coral perquè la societat mallorquina els pugui mantenir. El solleric assegura que “a Mallorca hi ha molt poca gent que el sap fer créixer”, fent referència a què el comprador del producte es dedicarà al manteniment del coral viu i no a la seva reproducció.

No obstant això, Pau Siquier ha completat aquestes declaracions dient que el coral no és per treure’l dels aquaris i deixar-lo damunt algun moble com un element decoratiu més. Té ben clar que el coral és un ésser viu que s’ha de cuidar i alimentar perquè pugui viure amb normalitat.

La vida del coral

La cria de coral de manera artificial requereix uns mínims de condicions i alguns coneixements tècnics de l’espècie. El reproductor ha de dissenyar un hàbitat en miniatura on les corrents d’aigua, la temperatura i la llum siguin idèntiques a les condicions que el coral es troba a les zones del món on creix. En aquest sentit, una vegada aconseguida aquesta finalitat, cal aportar el calci, el magnesi, l’estronci, el iode i el potassi necessaris per mantenir l’aigua neta i aportar al coral els elements necessaris per desenvolupar la seva vida.

Els aquaris on es cria el coral poden comptar també amb peixos. Així i tot, tal i com ens comenta Pau Siquier, l’elecció dels peixos s’ha de fer amb molta cura: “no es poden introduir peixos que s’alimentin de coral”, relata Siquier, puntualitzant que l’espècie “necessita un medi totalment net, amb aigües cristal.lines, com el que es troben als esculls”.

L’aigua salada s’obté de dues maneres diferents. D’una banda pot ser sintètica, adquirida a comerços especialitzats, o, d’altra banda, recollida a la mar. En el cas de l’aigua recollida a la Mar Mediterrània, cal mesclar-la amb aigua d’osmosis, per tal de rebaixar la salinitat. El coral creix en unes aigües de menor densitat de sal.

Per obtenir el resultat esperat cal tenir present totes aquestes premisses. Els mecanismes han de funcionar a la perfecció i la supervisió de l’home ha d’esser constant. Pau Siquier dedica entre dues i tres hores a la setmana a l’aquari del seu domicili. Aquest temps es distribueix en la realització de diferents tests químics per conèixer l’estat de l’aigua, alimentar el coral i els peixos, netejar els filtres i supervisar el bon funcionament de les bombes.

Pel que fa als costs de producció del coral, una vegada feta la inversió amb la maquinària, la principal despesa es produeix a la factura elèctrica. La cria de coral requereix el consum d’un watt de potència per litre d’aigua.

La comercialització del coral

El coral que creix en els esculls del sud del planeta, ben igual que dintre dels aquaris, es pot dividir en tres tipus: fluix, lps (entre fluix i dur) i sps (dur). Pau Siquier assegura que aquest darrer és el més complicat per reproduir-lo i mantenir-lo en vida. Així i tot, ell opta pel cultiu del coral dur davant les altres tipologies, pel fet d’esser “el coral més colorit” de tota la gamma que s’ha estudiat fins a hores d’ara.

No obstant això, a l’hora de comercialitzar-lo, aquest tipus de coral és el que suposa una major despesa al comprador. El criador solleric reconeix que aquest coral “està considerat car” i explica que un esqueix d’uns cinc centímetres pot costar uns 25 o 30 euros, i depenent de l’espècie o la raresa de l’exemplar, el seu preu pot arribar als 200 euros.

Pau Siquier: “En els aquaris d’aigua salada, els peixos tenen més vida”

Pau Siquier va despertar la seva afició pels peixos i pels aquaris de ben jove. Recorda que de petit tenia cura d’un peix dins una peixera. A mesura que passaren els anys, va anar evolucionant cap a les peixeres d’aigua calenta, fins que fa cinc anys es va cansar. “Vaig veure que els peixos quasi no es movien dins l’aigua dolça -relata- i vaig optar per iniciar-me en aquaris d’aigua salada, on els peixos tenen més vida”.

El criador solleric explica que el procés d’iniciació amb els aquaris d’aigua salada va ser complicat. Un dels principals entrebancs que es va trobar és que no existeix cap tipus de publicació específica en castellà. Per això, va optar per adquirir llibres en llengua anglesa als Estats Units i consultant fòrums d’opinió per internet.

D’aquesta manera, Siquier reconeix que la seva formació sempre ha estat autodidacta. Ell mateix s’ha format en una matèria “on a Espanya no hi ha gens de formació”. Únicament ha participat en un curs d’enfermetats per a peixos i ha comptat amb l’ajuda i les ensenyances de Juan Paniza, un palmesà també aficionat a la cria de coral.

Amb el temps, per proporcionar més informació als seguidors d’aquesta afició, i per omplir el buit documental amb el que s’ha trobat, Pau Siquier va obrir fa un any i mig el portal www.nosolopeces.com, un fòrum d’opinió per aficionats mallorquins que ja ha arribat als 500 lectors.