Pels volts dels anys seixanta la majoria de conductors aprengueren a manejar-se al volant amb un dels cotxes més populars i simpàtics de la història del automobilisme, el Seat 600. Eren els anys en què, a nivell econòmic, començava a entreveure’s una mica de claror després del túnel fosc que havien significat els anys de postguerra, de tal manera que l’adquisició de qualsevol aparell per a la llar era celebrat per la família en ple.
Així, a Mallorca, s’iniciaven uns anys de prosperitat impulsats per l’auge de la nova indústria hotelera. El turisme va permetre el naixement d’una classe mitjana que donà lloc a la societat de consum. Encara que les compres s’haguessin de realitzar a terminis, les famílies començaren a omplir les llars de geleres, cuines i, posteriorment, amb el producte estrella que havia de catapultar aquest canvi de paradigma, el televisor. Però també hi hagué un vehicle que constituí una autèntica revolució. Era el Seat 600, un utilitari a l’abast del poder adquisitiu de la nova classe social majoritària, que venia a ser com un camí de llibertat.
El “sis-cents” era un petit automòbil, dissenyat l’any 1952 per l’enginyer italià Dante Giacosa, que començà el seu peregrinatge a la factoria de la Seat ubicada a la Zona Franca de Barcelona. El primer vehicle va ser posat a la venda el 27 de juny de 1957 i fou adquirit pel capità general Agustín Muñoz Grande, qui el comprà per al seu fill. El nom del Seat 600 deriva del seu propi pes (600 quilograms) i el seu cost era inicialment de 65.000 pessetes, mentre que, en terreny pla, arribava als 90 quilòmetres per hora.
Abans de procedir a fabricar el “sis-cents” a Espanya, els francesos el refusaren per no agradar-los la carrosseria, cosa que aquí es va admetre amb entusiasme, aconseguint un alt nombre de vendes en el mercat exterior.
Des dels seus inicis, l’acollida d’aquest petit turisme, que permetia transportar còmodament quatre persones i era bo d’aparcar, fou tal que els seus fabricants, l’empresa Seat (Sociedad Española de Automóviles de Turismo), que explotava patents de l’empresa italiana Fiat, es va veure obligada a suspendre les comandes durant un cert temps. Aquest èxit de magnífica acollida, va suposar l’admiració de tothom.
Aviat sortiren accessoris cromats, penjants, clauers, coixins… i un munt de detalls complementaris que recolzaven la popularitat de la marca.
El nou cotxe, convertit en el primer utilitari, era per les famílies motiu d’extremada felicitat, doncs molts de majors no havien sortit del seu poble nadiu i amb el “sis-cents” anaven on volia el conductor, deixant els trajectes del tren o del autobús. Així, anaren descobrint nous indrets i conegueren la geografia regional.
A mesura que millorava la situació econòmica i, amb ella, els membres de les unitats familiars, el 600 va quedar petit i fou substituït pel model 850. Però el 600, per damunt tot, era el símbol d’una transformació social, i la seva empremta sobre la memòria col·lectiva no seria fàcil d’esborrar. L’any 1973 es deixà de fabricar, quan se n’havien venut 750.000 unitats.
