Estimat papa:

Des del primer dia que vas partir sempre t’he enyorat moltíssim. Ens has deixat un buit tan gros tant a la mare com als meus germans que mai no es tornarà a omplir.

Després de set mesos de la teva mort, dia 24 faries 61 anys, no passa un sol dia que no et recordem. Sempre vares ser un espòs i pare deu, em donaves tants bons consells que no els oblidaré mai. Estaves pendent sempre de mi com de tota la família i inclús del qui més et necessitava. Eres un home senzill, bo i per mi un pare excel.lent.

Encara em poso a plorar quan sento la paraula «Papa» ni tampoc puc veure cap foto on surtis tu, ja que se’m fa molt difícil la teva absència. Tampoc puc anar al cementeri a veure’t, ja que per a mi és una situació molt dolorosa i un pes gros dintre meu.

Papa des del cel cuida de nosaltres, sobretot de la mamà que ella sí que et troba a faltar. En Joanet, el teu nét , del qual estaves tan orgullós, creix gran i sa, també té la sort de tenir uns bons pares.

La meva germana sempre estava molt orgullosa de tu, i eres i ets un model per  a ella en tots els aspectes.

T’estim moltíssim i no seria la persona que sóc gràcies al teu ajut ni tampoc tendria aquest dos germans que m’han ajudat tant en aquests difícils moments.

A més vull expressar la meva total gratitud al meu espòs Jeroni, que mai m’ha deixat sola i ha estat per a mi un espòs magnífic, igualment vull agrair el suport rebut de tothom per la mort del meu pare.

A tots i a cada un d’ells moltíssimes gràcies.